La terra és plena de l'amor del Senyor

Amb el naixement de Jesús, Fill de Déu, se’ns ha omplert la terra d’amor i de tendresa. A Nadal se celebra aquest misteri d’amor.

La celebració de Nadal és polièdrica. Cadascú viu Nadal així com sent o així com pot. La vivència pot ser superficial o profunda, però és una vivència que no ens deixa indiferents. Fins i tot en el cas que deim “per a mi enguany no ha estat Nadal”, volem expressar algun sentiment profund d’enyorança o tristesa; o de preocupació que interfereix una festa arrelada en les nostres entranyes. I és que tots ens commovem davant la feblesa d’un infant o davant la seva transparència.

Nadal ens convida vivament a emprendre amb decisió la manera de viure i d’estimar de Déu, a canviar el nostre cor i la nostra mirada, a prendre la iniciativa d’acostar-nos als nostres germans i germanes per comprendre la seva realitat, per escoltar-los, per oferir-los la nostra ajuda.

Nadal ens proposa reflexionar sobre la situació social, de patiment, d’injustícia i d’escassetat. A decidir-nos a viure amb sobrietat, sense fanfarroneries, per poder compartir amb els més necessitats alguna cosa material i, sobretot, l’amistat.

Nadal ens proposa acostar-nos a la gent que està sola per circumstàncies familiars o per malaltia o vellesa; la nostra proximitat a elles serà com un llumet encès que, ni que sigui per uns instants, suavitza la fosca del patiment.

Nadal ha de canviar el nostre cor i transformar la nostra mirada.

Nadal ha de transformar el nostre entorn per la humanització de les relacions.

Nadal ha de ser per repartir i no per tudar.

Nadal ens ha de fer aixecar el cap a Déu per descobrir com Déu és amor i tendresa, que vol la pau a la terra i la justícia amorosa per fer de cada home i de cada dona un igual, un amic, un germà.

Margalida Moyà Pons

Col·legi Arcàngel Sant Rafel

Dialoga amb la terra que t’alimenta

La terra ha tengut cura de nosaltres, les persones, des de l’inici del temps. Ens ha donat de menjar, de beure; ens ha protegit de la calor i del fred. La terra és un regal i un do de Déu per a la humanitat que l’habita. I els éssers humans som responsables i hem de tenir cura de la creació. La terra ens sosté, ens alimenta; i no demana mai res a canvi, com una mare abnegada que ho dona tot pel seu fill any darrere any. Però el temps de rebre ajuda sense donar res a canvi ha passat: la terra està malalta i ens necessita. Hem demanat més del que ens podia donar.
Ara la terra ens parla, i ens diu que està cansada. Ja no té forces i necessita una posada a punt. Parla mitjançant el canvi climàtic, les tempestes, la desertització... Ens diu que està esgotant els seus recursos, es queda sense matèries primeres, està dèbil ...
No la sentiu? Escoltar-la és una responsabilitat de tots. Les persones podem transformar i engrandir la terra que hem rebut. Podem donar-li l’energia que necessita! Per què fer oïdes sordes? Per què no donar resposta a les seves paraules d’auxili? És als nostres cors ajudar-la i utilitzar les nostres mans per construir, no per destruir. Si Déu va triar la vida per a nosaltres i ens va oferir la Terra com a regal, pe què triar nosaltres la destrucció?
Per què no parlar-hi? Per què no respondre a la seva crida? Dir-li que l’estimam, que desitjam la seva recuperació, que farem el possible per protegir-la ...

Però aquest diàleg ha de ser un diàleg especial. La Terra no utilitza el llenguatge de les paraules, sinó el de les accions; i, per això, el nostre diàleg amb ella no s’ha d’escoltar, sinó que s’ha de veure.
Canviant certs hàbits, podem protegir el futur del planeta sense deixar de viure bé. Tots, encara que amb petites accions, hem estat la causa de la seva malaltia i, ara, de ben segur que tots hi podem contribuir a la seva millora. Aquestes són algunes de les accions que podem dur a terme:
- Separar els residus i llençar-los al contenidor adequat:
o Contenidor verd: vidres.
o Contenidor blau: papers i cartons.
o Contenidor groc: envasos.
- Dur les piles esgotades a un centre de recollida de piles ( en trobaràs a molts de supermercats)
- Reduir la quantitat de plàstic utilitzat (bosses innecessàries, fundes...).
- Reutilitzar residus.
- Tancar l’aigua quan no la utilitzem (en rentar-nos les dents, ensabonar-nos a la dutxa, rentar els plats, ...)
Si ens acostumam a parlar amb la Terra, a fer aquestes accions, li donarem resposta a la mare terra, li donarem vida.

William E. Torrens Ansell
Sant Vicenç de Paül La Vileta

L’art de parlar i d’escoltar

L’art de parlar i d’escoltar comporta lluitar aferrissadament contra la tendència a la cridadissa. (F. Torralba)

Ens agrada molt parlar, però ens sembla meravellós trobar una persona que sap escoltar. Escoltar és un art. Escoltar és acollir l’altre, i aquest és el primer pas per al coneixement mutu, l’amistat i l’amor. Per tant, és important exercitar-se a escoltar i convidar els altres a exposar les seves opinions. Cal que escoltem, doncs, d’una manera creativa, activa, sensitiva i acollidora. D’aquesta forma, ajudam a créixer i madurar, a viure una vida positiva.

Hom creu que pensam molt més ràpidament del que parlam; la ment divaga i li manca disciplina, l’atenció no es pot fixar més d’uns segons en un punt concret. Per omplir el temps entre la velocitat del pensament i la lentitud de la paraula,

• Pensa per davant del que parla, intenta endevinar per on va.


• Sospesa, no vulguis jutjar, els arguments que aporta l’altre.


• Revisa periòdicament el que l’altre diu.


• Escolta entre línies els continguts no verbals: gests, expressions, postures, ritme dels cos...

En el nostre dia a dia, procurem primer comprendre, per després ser compresos. Comprendre l’altre no vol dir, ni de lluny, coincidir-hi. Escoltem de veritat els nostres alumnes, companys, famílies, professors... i, així, ens sentirem atesos i apreciats.

Molt sovint, l’eficàcia d’un missatge depèn tant de la manera que es transmet com de la disponibilitat dels receptors a rebre’l. Ser conscients dels factors que condicionen la recepció de la paraula ha de facilitar-ne la comprensió.

Hàbits negatius:

• Fixar-nos excessivament en l’aparença física de qui parla.


• Fixar-nos en els objectes que ens separen de l’interlocutor.


• Escoltar només allò que ens interessa.


• Fixar-nos en els detalls i no globalitzar o sintetitzar.


• Evitar l’esforç d’entendre les parts més complicades del discurs.


• Fingir escoltar.

Hàbits positius:

• Mirar directament qui parla.


• Seguir la línia de pensament de qui parla.


• Analitzar les significacions més enllà del sentit literal.


• Transmetre senyals de comprensió o de dificultat a qui parla.

Certament, qui parla sembra, però qui escolta recull. En una ocasió, Madame de Sevigné sentencià: “ Hem nascut amb dos ulls, dues orelles i tan sols una llengua, perquè hem de mirar i escoltar dues vegades abans de parlar”.

Col·legi Sant Vicenç de Paül

Manacor

A la terra hi cabem tots

Benvolgudes famílies,

Aquest curs volem abordar com a objectiu un tema molt important: En la Terra hi cabem tots.
Amb aquest objectiu, ens proposam:

• Prendre consciència del fet que el nostre planeta Terra necessita protecció i ajuda.


• Sensibilitzar-nos davant els problemes del món. Necessitam un canvi d'actitud, no només davant els problemes del medi ambient, sinó particularment respecte dels problemes que afecten molts éssers humans.


• Conèixer els drets humans i defensar-los. No podem quedar-nos aturats davant els problemes de moltes persones que malviuen per una mala distribució de les riqueses del nostre món.


• Comprometre'ns amb la igualtat i la justícia com a base per a estimar els altres.


• Desenvolupar la capacitat comunicativa cap a tots els sectors de la societat. Escoltar i comprendre els companys i companyes d'altres cultures.


• Afavorir la integració dels “diferents”.Solidaritzar-nos amb els més febles de la societat en la qual vivim. Descobrir el qui està a prop i que, tal vegada per la seva aparença, no palesa que és feble, que necessita de nosaltres.


• Lluitar per un món més habitable. No només físicament, sinó perquè tots i totes tenguin el seu lloc en el planeta.


• Cooperar en projectes solidaris. Posar en pràctica les moltes teories que sabem. Només si donam una resposta efectiva, haurem arribat al que de debò importa: La Terra m'importa, les persones m'importen; per tant, actuu.


• 
  
  I, finalment, conèixer més Jesús per a contagiar-nos de la seva passió per l'ésser humà i per la seva acció, que va arribar a tots, especialment als qui més ho necessitaven.
  

Moltes idees i objectius es veuen condensats en una frase; però val la pena que treballem amb entusiasme durant el curs, per a deixar aquest món millor de com el trobàrem.

Equip Directiu

CONVIURE AMB ELS DIFERENTS

Mallorca es caracteritza com mai per la pluralitat. Persones d’identitats, de cultures, de parles i de creences diferenciades hi conviuen. És el resultat d’onades diverses d’immigració, multiplicades des del 2000 per l’arribada d’immigrants extracomunitaris, sobretot dels països de l’Est europeu, d’Amèrica del Sud i de l’Àfrica. Avui dia, a qualsevol poble mallorquí, trobam empadronats ciutadans i ciutadanes de trenta, de cinquanta de més de setenta nacionalitats diverses.

Aquest pluralisme quasi sobtat, derivat de la liberalització de les comunicacions, del transport i, en definitiva, de la globalització, després d’un temps inicial de pertorbació i de confusió social, ens porta a alguna certesa i ens enfronta a un repte.

Dues són les certeses més evidents:

· Que la nostra illa, la ciutat, el poble o el barri on vivim no seran mai més el que eren fins fa poc temps, perquè molts dels nouvinguts restaran aquí, entre nosaltres, i passaran a formar part del que anomenam poble mallorquí.

· La necessitat de plantejar un debat social sobre fins a quin punt som, i hem de ser, una societat acollidora.

Pel que fa al repte que s’obre davant nostre, podem resumir-lo dient que cal aprendre a conviure amb el diferents, o amb aquells que anomenam diferents, la qual cosa suposa, com a mínim:

- Entendre que no existeixen identitats pures. Tampoc la mallorquina no ho és, sinó que totes són el resultat de molts factors i esdeveniments, de moltes influències i contribucions, de molts mestissatges i pertinences.

- Entendre que no hi ha cap identitat superior a cap altra, tampoc la nostra.

- Tot repassant el ventall de reaccions que les persones podem adoptar davant els que anomenam diferents: l’agressivitat, el rebuig, el mirar-los per damunt l’espatlla o amb por o amb recel, o amb indiferència –la més general- cal assumir l’única positiva, que és la de l’obertura i l’acolliment.


Carmel Bonnín
President de Justícia i Pau de Mallorca

CONVIURE EXIGEIX TREBALLAR JUNTS

Des de fa algunes dècades, la complexitat, de causes i d’efectes, ha esdevingut una característica permanent de la realitat quotidiana. A més, els avanços de la ciència i de la tecnologia i, sobretot, el canvi accelerat, que ha esdevingut element estructural de la nostra societat, fan impensable que una persona sola pugui treure endavant el carro. Els homes universals, com Leonardo da Vinci, no són possibles. Avui, el que s’imposa és el treball en equip. És per aquest motiu que el treball coordinat d’un grup interdisciplinar s’ha convertit en la norma de qualsevol reflexió, professió i recerca.

Treballar amb altres persones de manera conjunta i articulada és un exercici que ens posa a prova, perquè ens obliga sovint a reconèixer la validesa dels punts de vista aliens; ens porta a un exercici de reflexió i de diàleg permanent; ens convida a consensuar objectius comuns i a compartir mètodes de recerca, si volem tenir èxit.

L’equip funciona quan compta amb una persona que n’és el referent, però, sobretot, quan cada un dels membres aconsegueix aportar el millor de si mateix, dels seus coneixements i dels seus valors personals. Si aquesta és la línia de treball, l’equip no caurà en un parany que el pot ofegar, cosa que passa quan els membres empren la capacitat crítica no per millorar el treball, sinó per ofegar la creativitat que sorgeix del conjunt.

El treball en comú desplaça la competitivitat interpersonal, sovint ferotge, i descarta el joc brut en tot moment. Per l’enriquiment que deriva de la pluralitat dels seus membres, garanteix de la millor manera possible que els plantejaments i les solucions que s’aporten siguin útils a llarg termini, més enllà de les urgències i de les necessitats immediates.

Carmel Bonnín
President de Justícia i Pau de Mallorca