En el món educatiu, i en l’àmbit de la psicologia i del comportament humà, sovint sentim parlar de les intel·ligències múltiples. Tenim capacitats diferents i aprenentatges diferents.
Els científics, en general, estan d’acord que la intel·ligència espiritual és el que ens fa capaços de vida espiritual. Tenim capacitat per a uns tipus d’experiències i de preguntes o d’activitats que només són possibles per als éssers humans. Aquestes activitats no ens aparten de la vida corporal o social; ans al contrari, fan que visquem més intensament cada relació.
Com podem cultivar nosaltres la intel·ligència espiritual? I com podem educar-hi els infants? Sabem que si una de les nostres intel·ligències no es cultiva s’atrofia; per tant, ens hi haurem d’afanyar.
L’objectiu general del curs 2010/2011 ens recorda que, si volem l’educació integral dels nostres fills, haurem de formar i activar la interioritat i el silenci per mirar més endins i més lluny.
Com ho podem fer?
Una primera activitat és ensenyar a fer silenci; a quedar-se uns moments sense renous i sense parlar per poder pensar (una pràctica habitual a les aules d’Infantil, per exemple, és tenir una cadira diferent, a la qual s’hi asseuen per pensar). Aquesta pràctica, que no hauria de ser sols per a infants, cultivada sovint ens pot ajudar a la interioritat, és a dir, a trobar-nos a nosaltres mateixos en el nostre interior; a descobrir-nos com a éssers capaços de pensar-nos, de fer-nos preguntes de sentit i capaços de prendre decisions conscients.
La pràctica del silenci i de la reflexió ens farà anar més lluny, ens descentrarà de les nostres petites preocupacions o conflictes i ens facilitarà l’obertura als altres, millorarà les nostres relacions i donarà més sentit a la nostra vida.
Certament, els cristians trobam el model de la nostra vida integrada en Jesús, senyor de la vida i de la història, que és camí, veritat i vida plena.
Bona Pasqua 2011
