CONTEMPLAR ÉS MIRAR AMB ELS ULLS DE L’ÀNIMA

Molts dies, contempl l'arbre que hi ha davant ca nostra... Podria parèixer insignificant, aquest arbre, però, a nosaltres, ens fa un poc més conscients del miracle de la vida. Els meus fills, ja de ben petits, de manera intuïtiva, l'abraçaven com si és tractàs de la seva propietat més valuosa: Aquest és el nostre arbre- deien. Durant tot l'hivern "el nostre arbre" pareix mort; no té fulles, ni fruits, ni moltes branques; no es remena gaire quan bufa el vent, ni quan plou, ni hi dormen els ocells que en altres moments l'habiten; pareix un tronc sense sentit enmig d'un riu d'asfalt... Però ara, tot d'una que rep un minúscul senyal que l'hivern acaba i que arriba un temps més càlid... esdevé "la resurrecció", hi creixen les fulles verdes i tendres amb tanta rapidesa que sembla que ho fan en un instant, dona tal quantitat de fruit que l'asfalt del terra queda cobert d'una dolça capa de fruita madura. Ens dona senyals que ens podem preparar per a l'alegria de la primavera i el bon temps... De la mateixa manera, per als cristians, la resurrecció de Jesús ens prepara per a la vertadera alegria de la vida. Durant la Quaresma i la Setmana Santa, hem tengut l'ocasió de mirar cap a dins, d'aturar-nos, de fer una mica d'introspecció per a després, amb la resurrecció de Jesús, esclatar amb força i alegria a la vida, a una vida que esdevé un continu miracle... Depèn dels nostres ulls. Ja ho deia Einstein: "Hi ha dues maneres de viure; una com si no existeixen els miracles, i l'altra com si tot fos un miracle".

Observant tot allò que ens envolta, podem sentir com cada cosa que ocorre és un miracle d'amor, que ens omple d'agraïment. Viure i veure el que ens envolta com si es tractàs d'un miracle ens permet trobar sentit a les coses més senzilles i quotidianes.

El Papa Francesc ens alerta sobre un mal dels nostres dies: "El gran risc del món actual, amb les seves múltiples i aclaparadores ofertes de consum, és la tristesa individualista que brota del cor còmode i avar, de la recerca materialista dels plaers superficials, de la consciència aïllada (...) Hem de viure amb alegria les petites coses de la vida quotidiana(...) No et privis de passar un bon dia"

Si volem una vida plena, haurem d'aprendre a veure les coses que ens envolten amb una altra mirada, amb la mirada de l'AMOR, amb la mirada que veu "miracles" en les coses més petites: el somriure del teu fill, un arbre que torna a la vida, el vent que bufa suau a la cara i tantes i tantes petites meravelles que passen contínuament sense merèixer cap tipus d'atenció. És una cosa que indiscutiblement hem d'aprendre dels nostres fills, que tenen una capacitat d'admiració impressionant; per a ells tot és màgic, sorprenent, meravellós, nou, únic, important....

"Els infants saben coses que els grans ja han oblidat... Veuen coses que els grans ja han esborrat, saben treure alegria d'un esclató de cor. S'enfonsen, suren, neden dins el safareig del món.

Anys i panys per aprendre i altres tants per desaprendre. La vida és així, teixir i desteixir (Guillem d'Efak").

Tant de bo tornem a ser com a infants.

Sofia Feliu

CC VERGE DE MONTI-SION de Porreres