|
Aquesta expressió, que avui dia està en boca de tots,
probablement resulti inintel·ligible per a la generació de la postguerra que
va créixer sense televisió, escoltant les notícies pel transistor i
utilitzant el correu (sí, el de paper) per comunicar-se amb els familiars que
vivien en llocs llunyans.
Sovint em pregunt què pensaran els nostres padrins, els
nostres veïns més ancians -que solem anomenar “la gent gran”- de la forma que
tenim de comunicar-nos actualment.
No vull emprendre una croada en contra de les xarxes socials i els avanços
tecnològics; pens que són una eina i que, com a tal, no són ni bones ni
dolentes, tot depèn de l'ús que se'ls doni; però, certament, consider que
estan canviant les nostres formes de comunicació, i és tasca de cadascun
reflexionar si en la seva pròpia vida el beneficien o el perjudiquen.
Record que els meus avis m'explicaven que, quan eren joves, a les cases no
existia la televisió, així que els menjars i sopars eren moments de genuïna
comunicació, on es compartien les anècdotes viscudes al llarg del dia. Sempre
m'ha cridat l'atenció que, en arribar la nit, les famílies senceres es
reunissin al voltant del braser per dialogar o simplement per estar junts, en
silenci...
Intent imaginar qualsevol família dels nostres dies en
les mateixes circumstàncies: Sense televisió, videoconsola, ordinador, tablet, telèfon fix, telèfon mòbil (un
per hom, per descomptat) i alguna cosa més que segur falta en aquesta llista
durant un sol dia.
|
Podríem pensar que la nostra
hipotètica família viuria aïllada, incomunicada...Probablement sí, amb el món
exterior, “de portes per fora”, però ¿guanyaria en qualitat i quantitat de
diàleg i comunicació? És possible que l'ànsia d'estar sempre connectats amb
el món ens estigui allunyant dels que tenim al costat? M'assabent del que li
passa a un ciutadà anònim a milions de quilòmetres però em passa
desapercebuda la tristesa del meu germà? Són preguntes llançades des d'aquest
espai que poden ajudar-los a revisar la seva pròpia vida.
Reprenent la saviesa dels
nostres majors, recull aquí algunes pistes sobre el que consideraríem la base
d'una bona comunicació:
- La veritable comunicació comença per un mateix. És necessari reservar
moments de silenci tots els dies per connectar amb el nostre jo més íntim i
espiritual. Sense aquesta connexió, la persona pot acabar caminant sense
rumb, com un autòmat.
- Escolti abans de parlar: sembla alguna cosa molt simple, però l'escolta
activa és la base d'una bona comunicació; a més, triï acuradament les seves
paraules. Les paraules són com pedres, serveixen tant per tendir ponts com
per alçar murs.
- Atès que el temps del qual disposam és limitat, asseguri's de tenir cada
dia una comunicació de qualitat amb aquells que més li importen. No són necessàries
grans coses; per començar, no oblidi mai l'ús reiterat d'aquestes tres
fórmules: “Per favor”, “perdó” i “gràcies”.
Si a més les acompanya d'un somriure o una abraçada, l'èxit està
assegurat!Els convid que es prenguin una estoneta per reflexionar sobre totes
aquestes recomanacions, ja que potser són el camí per estar sempre
“connectats” amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Marta Sena
Col·legi La Immaculada - Paiporta (València)
|
|
