dimarts, 17 d’abril del 2012

ESPIRITUALITAT

“Sigues torxa que il·lumina”

Aquests dies de Quaresma m’han oferit l’oportunitat de reflexionar amb veu alta i compartir aquests pensaments, encertats o no, amb tots vosaltres. Pensaments d’una mare, d’una mestra... Pensaments d’una persona que creu que val la pena aturar-se cada dia un petit moment i reflexionar.

Una part important de l’educació és sempre l’exemple dels progenitors.

Els nostres fillls, i per què no, també els nostres alumnes, des de ben petits ens imiten. Nosaltres els hem ensenyat les primeres paraules, les primeres cançonetes, els primers jocs... També els hem ensenyat l’expressió de les nostres emocions i sentiments.

De la mateixa manera, els podem ensenyar el valor de l’oració. I també poden aprendre el valor del silenci.

La Quaresma és un temps de recolliment, que convida a fer silenci.

Dins tot el “trull” de les tasques diàries de cada un de nosaltres: la família, els fills, la feina, l’escola, els amics, la casa... Intentem trobar un moment i aprofitem aquests dies de Quaresma per mostrar i experimentar aquests valors.

En els moments de pregària familiar o comunitària, els infants imitaran el nostre silenci, el nostre gest i les nostres paraules. Sentint-nos aprendran algunes oracions, algunes cançons.

Cal cercar cada dia un moment i un ambient de tranquil·litat, un moment de calma que ens ajudi a reflexionar. Cada dia hem de reservar un moment per a l’oració.

L’oració és una experiència de gratuïtat. Jesús ens vol portadors de torxes enceses, per il·luminar el camí i estimular la consciència i la vigilància.

La Quaresma és un període que els cristians vivim en memòria dels quaranta dies que Jesucrist dejunà al desert. La Quaresma és un temps de recolliment, però també és un temps de mirar els altres i escoltar. La Quaresma és un temps litúrgic destinat a preparar el cos i la ment per a la Pasqua, és a dir, per a l’arribada de la primavera, de la vida que no s’acaba. Temps més alegre, amb més lllum i més colors.

I per acabar, m’agradaria fer referència a dues cançons que em resulten adequades per a aquests dies.

Lax ’n’ Busto :

“Tu ets la llum, tu ets el camí

tu ets la fi del meu destí

i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar.

Sento el cor el sento a dintre

sento algú a dins meu que crida

diu que segueixi encara que em senti feble (...)

Kairoi :

“ Som testimonis de resurrecció, els ulls, la veu, els gestos han de dir: Jesús és viu !”.

Siguem un exemple, per als nostres fills i per als nostres alumnes,

de torxes enceses que il·luminin el camí. Siguem testimonis !

Bona Pasqua a tots !

Reme Sánchez i Equip de mestres

CEI SANT VICENÇ DE PAÜL

PORT POLLENÇA