Si només feim una ullada
ràpida al significat de la paraula contemplar, segurament ens remetrà al concepte de
“ mirar amb atenció a qualque persona i/o qualque objecte”.
Però el terme contemplar,
en realitat, suposa un significat molt més subjectiu. No és només el fet de
parar atenció a allò que es veu amb els nostres òrgans: els ulls. És, també ,
el fet d’observar i veure el que físicament no és possible.
És la capacitat per
entendre, per empatitzar, per ajudar, per comprendre, per aprendre, per
gaudir…
És obrir els ulls del cor
per poder llegir i descobrir la presència del Senyor en les persones i en les
petites coses de la vida.
Per poder contemplar cal
tenir fe, força de voluntat i conèixer-nos a nosaltres mateixos.
|
Cal començar per fer-nos una ullada interna a la nostra manera de fer, de
pensar, de sentir; cercant a dintre nostre: INTERIORITZANT.
“Entra, ens diu Santa Teresa, “perquè tens a
l´Emperador del cel i de la
Terra a casa teva”.
La contemplació consisteix a sentir-nos atrets pel
que ens agrada, pel que ens fa mal, pel que ens estima, pel que ens
menysprea, pel que pateix, pel que té sort.
Amb
la contemplació podem aprendre, sentir, gaudir; tot i estar en silenci i
sense veure ni escoltar res.
En
aquests temps tan “difícils” i amb aquestes vides tan “estressants” ,
convendria dedicar-nos un moment a cuidar la nostra interioritat no només en
dates especials , com ara les festes de Nadal, sinó sempre i en tot moment.
Només
coneixent-nos bé a nosaltres mateixos se’ns obrirà el teló …
Joana Maria Abrines.
Joana Cabot
Antònia Reus
Maria Borràs
|
