PAU, una paraula curta que pot semblar petita, però amb un significat molt important.
La Pau és com l’esperança de la qual parla el poeta i filòsof Charles Péguy: és com una flor fràgil que tracta de créixer enmig de les pedres de la violència.
Desitjam viure a una cultura de pau, que es defineix com un conjunt de valors, actituds i comportaments que es reflecteixen en el respecte a la vida, a la persona, el rebuig a la violència, i a la vivència dels principis de llibertat, justícia, solidaritat i tolerància.
I per què no tenim pau si és el que volem? Per aconseguir la Pau en el món primer ha d’haver una transformació interna de la persona. Hem d’arribar al fons de nosaltres mateixos.
Ja ens ho diu l’ Evangeli: Benaventurats els que cerquen la pau, perquè ells seran anomenats Fills de Déu ( Mt. 5,9).
La Pau, quan la sentim al nostre interior, ens ajuda a trobar una serena quietud. La Pau profunda de cor és la que ajuda a superar les situacions adverses que es presenten al llarg de la vida.
La Pau ha de ser una forma de ser i de comportar-se. La Pau mai és una cosa feta del tot: l’hem d’anar fent cada dia. Així també ens ho va dir el Papa Joan Pau II.
Hem d’aprendre a viure en pau amb els que ens acompanyen, amb els que compartim vida i experiències. Hem d’ensenyar al més petits a estimar, a perdonar quan ens equivocam, a ser respectuosos amb els altres i, així, viure la Pau. Una Pau que neix de l’amor als altres, tal i com ens va ensenyar Jesús.
