Cultura de la trobada és una expressió que repeteix sovint el Papa Francesc. Aquesta expressió sintetitza l’essència de la vida cristiana.
La dignitat de tots els essers humans és el punt de partida de la cultura de la trobada.
Els sers humans ens trobam, no vivim sols, no vivim aïllats, però sovint passam uns devora dels altres. L’expressió cultura de la trobada ens vol fer conscients que la vida humana, perquè sigui realment vida humana, ha de ser una trobada contínua d’uns amb els altres.
Què podem fer en família, a l’escola, al carrer, amb els coneguts?
Per trobar-nos ens hem de mirar als ulls; trobar-nos en la mirada per tal de poder conèixer què necessita l’altre o què ens demana.
No és difícil conèixer les necessitats i les peticions dels altres; es tracta de posar-hi esment.
Per trobar-nos com a sers humans, hem de passar a l’acció.
Preguntar-nos: “Què puc fer per tu? Com et puc fer un poc més feliç? Com puc ser més agradable amb tu?”
I aquí entra la reflexió: “Què he de fer? Com he d’actuar? Quan? Amb qui?”
A l’Evangeli trobam un antic relat que ens indicarà la resposta als interrogants que ens feim davant les persones necessitades. És el relat del bon samarità que, en trobar-se amb un home malferit a la vorera del camí a qui els lladres havien pres tot i l’havien deixat a la cuneta, no dubtà a aturar-se, curar-li les ferides, pujar-lo a la seva somereta i endur-se’l a un hostal per passar la nit. Al dia següent aquest samarità, bona persona, pagà a l’hosteler tot el que li devia i li demanà que cuidàs un parell de dies el qui havia estat ferit, fins que se’n pogués anar a peu a ca seva amb el compromís que ell assumiria tota la despesa. (El relat el podeu llegir a l’Evangeli de Lluc, capítol 10)
Quines actituds mostra aquest samarità?
Es va trobar amb l’home ferit.
El reconegué en tota la seva dignitat, com un mateix
El va ajudar en allò que necessitava i en aquell mateix moment
Se’n va fer responsable perquè ell l’havia trobat. No va derivar el problema a les autoritats, als serveis socials o a la gent del temple de Jerusalem... Jo l’he trobat, jo me’n faig càrrec. Reconèixer la dignitat de l’altre ens fa reaccionar de forma humana; es tracta d’un germà que ens necessita.
Aquesta és la cultura de la trobada. Com ho farem realitat?
Ens trobam en la mirada (ulls)
Ens interessam per conèixer les seves necessitats (intel·ligència emocional)
L’ajudam (les mans)
I ens sentim responsables (voluntat)
Els ulls, el cor, les mans, la voluntat, harmònicament en acció.
La cultura de la trobada és un estil de vida que reconeix cada persona com exclusiva, filla de Déu, i a qui feim tot el bé que podem.
Margalida Moyà
CC Arcàngel Sant Rafel
