Que sigui Nadal als nostres cors

Unir totes les mans per humanitzar el món

Nadal ens revela l’immens amor de Déu per la humanitat. D'aquí deriva també l'entusiasme, l'esperança de nosaltres, els cristians, que sabem que en la nostra pobresa som estimats, visitats i acompanyats per Déu.

Nadal i el naixement de l'Infant Jesús també ens recorda que l'amor és bondat, humilitat i senzillesa. Déu es fa petit, es fa nin per atraure'ns amb amor; per tocar els nostres cors amb la seva humil bondat; per commoure amb la seva pobresa els qui s'esforcen per acumular els falsos tresors d'aquest món.

El nostre missatge de Nadal és el següent: igual que va fer Jesús, dediquem la nostra vida a fer el bé i a ajudar els altres, a ser més humans. La solidaritat i la humanitat són uns valors que hem de potenciar a la nostra vida diària.

Aprofitem aquests dies de preparació cap a Nadal per unir les nostres mans, per unir els nostres esforços i aconseguir que el nostre voltant sigui un món més humà, més senzill, més bondadós... Com ho podem fer? Ho podem dur a terme amb accions senzilles: a la nostra aula, a la nostra escola, a casa, amb la família, amb els nostres veïnats... No vos farem propostes concretes, perquè de ben segur que si demanam als nostres infants i als nostres joves, tenen moltes idees de com fer més humà el nostre entorn més proper. Idees que els hi sortiran del cor i seran més sinceres i més humanes que les que ara mateix vos puguem proposar nosaltres.

Per aturar-nos a reflexionar aquests dies de festa, vos proposam dues maneres ben diferents: 

La primera és escoltar la cançó de Josep Thió - Quan somrius - que diu així:

És Nadal al meu cor
quan somrius content de veure'm

quan la nit es fa més freda
quan t'abraces al meu cos.

I les llums de colors
m'il·luminen nit i dia
les encens amb el somriure
quan em parles amb el cor.

L’altra proposta és llegir atentament aquestes belles paraules del Papa Francesc, que no podem passar per alt i que ens recorda lo següent: “Nadal, ets tu quan il·lumines amb la teva vida el camí de la bondat, la paciència, l'alegria i la generositat.”

Aquesta frase puja l'ànim a qualsevol i ens empeny a ser millor persona a la nostra vida, a ser més humans, tant per a Nadal, com a la resta de l'any. 

Vos desitjam que els llums de colors vos il·luminin nit i dia i que sigui Nadal al vostres cors tot l’any.  

Bon Nadal i venturós any nou. 

M Reme Sánchez 

Sant Vicenç de Paül 

Port de Pollença

Fonts consultades: 

https://www.vatican.va 

Frases del Papa Francesc

Cançó Quan somrius de Josep Thió

Responsables i solidaris per humanitzar el món

Benvolgudes famílies,

Vos convid a recordar l’objectiu general que hem elegit per aquest curs: responsables i solidaris per millorar el món. Ens proposem a millorar el món i ¡apuntem molt amunt i molt lluny!

Vegem què signifiquen, per a nosaltres, les paraules “solidaris i responsables”.

Per ser solidaris amb els altres, ens hem de posar a la seva pell. Hem de fer l’esforç de situar-nos mentalment i des del cor al seu lloc per sentir els que els altres senten, experimenten i necessiten. És un art, per tant el podem aprendre. També el podem ensenyar als petits, als infants i als adolescents. Tots en podem aprendre.

La situació actual, tan plural i desigual, ens presenta moltes ocasions per practicar la virtut de l’empatia. Els adults no hem de perdre mai de vista que els menors imiten els nostres comportaments; poques vegades escolten les paraules, sempre observen què feim els adults i com ens comportam i si el nostre actuar és d’acord al que han sentit què dèiem. Aquesta és la primera conclusió per a la nostra vida.

Segona paraula per analitzar: responsables, en el sentit de cuidar, de fer-se càrrec de les situacions en què es troben les persones. 

Potser estareu pensant que això és molt exigent, molta responsabilitat per millorar el món!

En la vida dels humans, el que importa és sumar, encara que sigui poc. Afegir comportaments positius, que ajudin a construir, encara que sigui poc. La nostra resposta a tota situació, per petita que sigui, per insignificant que sembli, ha de ser per millorar.

Què hem de millorar? Tu i jo, tots, hem de millorar ca nostra, el barri, el lloc de feina, la ciutat... i així millorarem el món.

• Si em propòs millorar els comportaments cívics (com saludar-nos, cedir el pas, no embrutar la ciutat, respectar els semàfors, no tudar aigua…), millor el món.
• Si telefon a algú que sé que està tot sol, li puc alegrar el dia.
• Si tenc una atenció, per petita que sigui, que pugui significar que me’n record d’algú, li puc fer brollar un bon somriure.
• Si agraesc la confiança i el temps que m’ofereixen els altres, regal un espai de benestar.
• Si en l’ambient familiar m’adelant a les necessitats que puc resoldre, purific l’ambient de casa.
• Si organitzo els horaris de casa, puc evitar molts de nirvis i arrancaré millor el dia.
• Si pos tota la meva energia per crear ambient d’amistat i confiança, estic construint un món millor.
• Si puc reduir el meu impacte negatiu en el medi ambient, en les relacions humanes, en les circumstàncies familiars..., estic millorant el món i el faig més humà.

En el nostre món, no hem sabut repartir la riquesa (ni tan sols les vacunes contra la Covid han estat justament repartides). També en aquest aspecte hem de ser responsables: no podem tudar menjar i hem de participar amb les organitzacions que treballen per resoldre el problema de la fam al món. 

La globalització ens ha trastocat els conceptes de proximitat i de llunyania. Les xarxes ens fan sentir a prop dels que estan a l’altre cap de món i a l’hora ens poden fer sentir enfora de la gent que tenim a prop. 

Puc utilitzar les xarxes per posar pau i bona entesa amb els de prop i amb els d’enfora. I seré com un àngel que no té distàncies per millorar el món. 

Vos convid a continuar la llista per tal de fer realitat la responsabilitat solidària que millora el món. 

Margalida Moyà 

La solidaritat només és possible si tots som solidaris

 

La solidaritat només és possible si tots som solidaris.

Mostrar la solidaritat, la compassió i el bon tracte en la relació amb els altres és fonamental en el nostre creixement personal.

La solidaritat forma part de l’objectiu anual proposat per a aquest curs a les nostres escoles -Responsables i solidaris per humanitzar el món-. També es reflecteix en el logotip que simbolitza aquest objectiu, moltes mans de colors, petites i grans. Solidaritat és una paraula que volem omplir de contingut, dia a dia, fins arribar a una disposició habitual per a l’ajuda mútua. La solidaritat és l’ajuda que es dona entre persones que majoritàriament no es coneixen però que estan assabentades de l’existència d’unes i altres, de les seves dificultats, dels seus problemes. La solidaritat és ajudar el més dèbil, qui no coneixem personalment però de qui en sabem les mancances i els patiments.

Quan pensam en la solidaritat, de vegades només ens ve al cap la idea de donar a algú alguna cosa que li manca, la qual cosa es defineix bàsicament com a caritat. Amb una actitud solidària, en canvi, qui ajuda es fa responsable d’aquesta ajuda que ofereix. Per això no només ens hem de quedar amb el fet de donar en el sentit material, no només es tracta de donar algun import econòmic, sinó d’oferir ajuda a qui la necessiti. Aquesta actitud es pot materialitzar de moltes maneres: Dedicar temps a escoltar algú, aportar el nostre coneixement i la nostra experiència, compartir vivències, oferir temps de qualitat... Solidaritat significa això: tenir la capacitat i la voluntat d’ajudar altres persones.  

D’altra banda, en parlar de solidaritat sovint pensam en persones o col·lectius llunyans. Cal tenir en compte la gent propera, perquè de ben segur hi ha persones aprop que també necessiten la nostra solidaritat.

Ens hem de sentir solidaris quan som conscients que hi ha persones que tenen menys que nosaltres (no només ens referim a coses materials) a qui podem ajudar d’alguna manera. Les persones som intuïtives i podem esbrinar quina és la millor manera d’ajudar en cada cas. 

Tots som vulnerables i depenem els uns dels altres. Tots necessitam altres persones. Estam vinculats, relacionats, connectats. Per aquesta raó, dins el marc de l’escola és del tot necessari fomentar- i així ho intentam fer cada dia - accions encaminades a fer brollar aquesta solidaritat. Des d’aquí animam totes les famílies perquè també ho tenguin present en el seu dia a dia. Ha de ser un repte per a tots nosaltres com a comunitat educativa que som. 

Catalina M. Amengual

Per què és important potenciar la interioritat?

Podem considerar que la interioritat és un concepte que engloba diferents dimensions; per entendre-ho millor: la interioritat és un espai format pels pensaments, sentiments, accions, emocions i creences que ens fan sentir complets i unificats.

Sense adonar-nos-en, dedicam molt de temps a tot allò que passa al nostre voltant. Aquest està ple de distraccions, com són la dedicacióa la feina i a les activitats d’oci. A més a més, actualment estamconstantment connectats a les xarxes socials i, en conseqüència, més desconnectats de nosaltres mateixos.

D’altra banda, la situació actual accentuada per la pandèmia provoca un augment de les preocupacions que tenim en el dia a dia, la qual cosa fa que deixem de banda el benestar personal. Per tal de millorar-lo, podem accedir a la interioritat a través de l’educació de l’ésser. És a dir, l’objectiu a què es pretén arribar és a ajudar l'ésser a connectar-se amb si mateix i amb els altres, a aprofundir de forma personal i potenciar els seus recursos interiors.

Pedagògicament, podem potenciar la interioritat des de la tècnica del “mindfulness”. Aquest mètode consisteix a focalitzar l’atenció cap a un mateix. També ajuda a disminuir l'estrès i a augmentar l’autoconsciència. Una definició clara és la que ens proporciona Jon Kabat-Zinn: “Presta atenció de manera intencional al moment present, sense jutjar”.

Una altra tècnica per treballar aquest concepte pot ser l’oració. Orar en silenci ens pot ajudar, encara que sigui un temps breu, a reflexionar sobre nosaltres mateixos, sobre el que un vol, el que sent i el que vol aconseguir. En aquest sentit, podem destacar el que va dir Sant Agustí: “No vulguis sortir fora, entra al teu interior, ja que en l’interior de l’home habita la veritat”. Fa incís, per tant, a la importància del treball de la interioritat a través de la qual es pot arribar a diferents valors presents dins l’Evangeli com són, per exemple, el perdó, la compassió, el silenci i la gratitud.

En conclusió, cal dir també que la finalitat última de tot cultiu de la interioritat és la implicació, el compromís i la participació social des del més autèntic de cada persona.

Paula Mulet i Núria Parrado

Col·legi Nostra Senyora de Gràcia

ALEGRIA

Les coses millors i més belles del món no es poden veure ni tocar, han de sentir-se en el cor.

Estam vivint una època socioeconòmica limitada i desequilibrada. Des de fa anys cap aquí, les nostres preocupacions per a tirar endavant en la vida han augmentat. Pareix que hem deixat de viure i hem passat a sobreviure. Vivim amb més estrès, amb més angoixa, amb més preocupacions. La nostra soledat comença a ser major, tenim menys persones que ens sostenguin i tot això, junt a una societat individualista, fa que ens oblidem del que és divertir-se, viure amb alegria, amb entusiasme, amb bona energia; al cap i a la fi, oblidam ser feliços.

Així com les escoles ensenyam matemàtiques, literatura i història, hauríem d’ensenyar felicitat, benestar i resiliència. La felicitat no només és un bé en si mateix, sinó que també contribueix a millorar les relacions, la salut física i -fins i tot- a obtenir millors qualificacions.

Les emocions positives ens porten a ser més oberts i receptius. Això és fonamental per absorbir nous aprenentatges.

Quan experimentam emocions agradables, som més creatius, ens sentim més motivats i estam més sans físicament. Les escoles hem d’invertir en la felicitat dels seus estudiants com un fi en si mateix, i també com un mitjà per aconseguir un millor desenvolupament.

Cal ensenyar la importància d’expressar gratitud, aprendre coses noves contínuament i acceptar i abraçar totes i cadascuna de les emocions, tant l’alegria com la tristesa; i, el més important, ensenyar que la bondat i la generositat són la clau per fer del món un lloc més feliç i millor. L'inici de l'alegria és començar a pensar en els altres.

El Papa Francesc comenta que, quan la vida interior es tanca en els propis interessos i no hi ha espai per als altres, no es gaudeix més de la dolça alegria de l'amor. No es pot ser feliços sols, i per això el Papa convida a redescobrir la generositat: cal vèncer la temptació de tancar-se a si mateix, d'aïllar-se, de creure’s autosuficient, perquè tots tenim necessitat de fraternitat. La vida adquireix sentit en cercar el benestar del proïsme desitjant la felicitat dels altres. No es pot viure cristianament sense alegria i, siaquesta és compartida, adquireix major significat.

Aquest mes d’abril hem celebrat la Pasqua, la festa de la vida, una celebració amb restriccions que han fet enyorar la riquesa de la Pasqua mallorquina com a expressió d’alegria per la resurrecció de Jesús. És una festa de primavera, en què el cicle de mort i resurrecció apareix lligat al cicle anual de la natura que es renova després de l’hivern. De fet, els mots de ‘Pasqua Florida’ i ‘Diumenge del Ram’, el “Sermó del ramellet del coremer”, el de ‘Diumenge de Resurrecció’ o ‘Pasqua Granada’, per exemple, ens donen compte del procés de granar i fructificar dels cereals, els fruiters i les plantes.

Per trobar l’alegria en la nostra vida, necessitam apreciar el que ja tenim; no donar per segures les coses bones. El potencial de la felicitat està al nostre voltant, en la nostra feina, en els nostres llaços socials i familiars, en nosaltres mateixos.

Quan apreciam les coses bones en la nostra vida, les coses bones creixen, som més feliços i tenim més èxit.

Miquel Miralles

Director CC Beata Francinaina Cirer d’Inca

RELACIONS POSITIVES

 

D'on ha de néixer la fe d'un cristià?

 

Viure en pau i promoure-la

 

• 
  Jesús, quan va enviar els seus deixebles en missió, els va dir: «Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa”. Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres» (Lc 10, 5-6). Donar la pau és al centre de la missió dels deixebles de Crist. I aquest oferiment està dirigit a tots els homes i dones que esperen la pau al mig de les tragèdies i la violència de la història humana. La “casa” esmentada per Jesús és cada família, cada comunitat, cada país, cada continent, amb les seves característiques pròpies i la seva història; és sobretot cada persona, sense distinció ni discriminació. També és la nostra “casa comuna”: el planeta en el qual Déu ens ha col·locat per viure i al qual estem cridats a cuidar amb interès. Per tant, aquest també és el meu desig a l’inici del nou any: “Pau en aquesta casa”. 

Missatge del Sant pare Francesc, per a la celebració de la 

52a Jornada Mundial de la Pau.

Amics i amigues,

  Gairebé tots desitjam, des del més profund del nostre ésser, la pau. Malgrat tot, són continus els trencaments de la pau entre els diferents pobles del món. No és gens fàcil la tasca de cercar solucions adients per assolir-la. Hi ha molts obstacles. Per tant, defensar, afavorir, desenvolupar la llibertat dels individus... és propiciar l’estima cordial entre les persones.

Per tot això i més,  pau és una paraula clau a les nostres vides, una paraula que promou uns valors que guien la vida de cadascun de nosaltres.

Avui dia,  vivim en una societat de tendència cada cop més individualista, violenta i tancada; davant aquesta realitat, es fa evident la necessitat d’educar les persones en uns valors que ens guiïn cap a una cultura de solidaritat i respecte. 

Per tant,  hem de treballar des de l’educació determinats valors, que ens ajudin a construir una cultura de pau; una cultura on el conflicte deixi de ser 

Amb la convicció que la pau és un do, però també una tasca, una responsabilitat, aleshores, si la promovem a l’entorn, la trobarem en nosaltres mateixos... Caminem amb pas ferm cap a aquesta direcció, i ara més que mai, en aquests moments tan complicats que ens toca viure.

La pau interior implica tranquil·litat absoluta, calma interior, relaxació, benestar, equilibri emocional, etc. Són aquestes algunes de les paraules clau que apareixen en totes les definicions de ‘pau interior’. Però la pregunta seria: Com s’arriba a aquest estat d’equilibri ? 

Segons els experts, el primer que hem de saber, per poder aconseguir-la, és que cada persona és un món: no existeix un únic mètode per aconseguir aquest equilibri emocional que es traduirà en pau interior, és una qüestió molt personal. Per aconseguir-la, hem de tenir present que cal:

• Fugir de les persones que et fan mal, que no et respecten. 
• Acceptar els teus defectes
• Treballar els teus pensaments positius.

Són uns consells que poden ser importants i servir per a totes les persones, independentment de les seves circumstàncies i del seu nivell d’empatia i sensibilitat.

Us deixam  aquesta frase, la qual és prou clara:

Quan les coses canvien dins teu, les coses canvien al teu voltant.
- Desconegut-

                                                       Equip de Pastoral.