Permeteu-me que comenci amb unes paraules que són, si més no, de les més boniques que algú hagi pogut escriure mai: “Si jo tengués el do de parlar les llengües dels homes i dels àngels, però no tingués amor, no seria més que una campana que retruny o els platerets que dringuen. I si tengués el do de la profecia i comprengués tots els misteris i tota la ciència, i si tingués tota la fe, de tal manera que pogués remoure muntanyes, si no tenc amor, no sóc res” ( Corints, 13).
Aquesta és una gran veritat. L’amor és l’eina més poderosa del món.
És amb l’amor, que aconseguim ser feliços de veritat.
Descobrim que som realment humans i persones quan algú s’alegra de l’amor que hem anat escampant en el nostre camí.
Hauríem de ser conscients de la facilitat que tenim per anar escampant amor; NOMÉS HO HEM DE VOLER FER.
Amb la família és possible escampar amor, tot posant-nos en la pell del pare, de la mare, que vénen cansats de la feina;
dels fills; que han passat moltes hores a l’escola i no han acabat l’energia; dels adolescents, els incompresos temporalment; dels padrins, que necessiten que els escoltin...TOTS ELLS SOLS VOLEN AMOR.
O amb els amics, senzillament fent-los el que voldríem que ens fessin a nosaltres: això és AMOR.
I amb la natura, els animals, les plantes... tots ells reverdegen i reviscolen quan algú els regala amor. La mare dels cadells que els protegeix amb la seva pròpia vida, l’agricultor que s’aixeca a trenc d’alba per la seva collita... tot això és AMOR.
“L’amor és pacient, és benigne (...)no té enveja (...)no és pretensiós ni orgullós; no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu; no s’alegra de les injustícies, sinó que es complau amb la veritat i tot ho disculpa(...)” (Corints 13).
Per això, ESCAMPEM AMOR AL NOSTRE VOLTANT I SEREM REALMENT FELIÇOS EN REPLEGAR-NE LA LLAVOR.
Col·legi Nostra Senyora de Gràcia
Llucmajor
