LA VIDA ÉS UN TRESOR QUE DESCOBRIM QUAN EL COMPARTIM

En el moment actual, l’ecologia s’ha transformat en alguna cosa més que una filosofia idealista: aquell món que varen conèixer els nostres avantpassats  que semblava molt gran i que ara se’ns fa petit . Hem començat a preocupar-nos pels recursos i per la qualitat de vida i volem trobar la manera de viure sense destruir “la gallina dels ous d’or”. Però canviar de mentalitat costa molt: requereix qüestionar uns principis que han estat vàlids fins ara, basats en el benestar i en el consum i en una concepció de l’ésser humà totalment independent del medi. Per introduir aquesta idea de canvi, l’educació és clau. Una educació que es pot dur a terme tant a l’escola com a l’entorn familiar, de manera que les noves generacions siguin més responsables i capaces de forjar un planeta millor. El comportament ecològic que des de l’escola i la família es tracta d’impulsar, tant a nivell individual com col·lectiu entre els nostres alumnes, és la capacitat de cuidar el territori on ens ha tocat desenvolupar la nostra existència, i de fer-ho sobretot de manera conjunta, tots amb un mateix objectiu i compartint. Cal tenir també molt en compte l’ecologia de l’esperit: parlam d’una ètica ecològica que es cuida del nostre interior i que amb actuacions concretes pot influir en el nostre entorn, perquè ànima i terra puguin interactuar beneficiant-se mútuament.   Ja fa uns anys que des de l’escola treballam amb energia i entusiasme fent la nostra petita aportació a una causa que tant ho val:           - construint relacions entre les persones i l’entorn.          - reutilitzant i reciclant el material que empram.         - estalviant recursos ( aigua, energies…)         - reduint el consum en general.         - tenint cura del medi ambient. Aquests petits gestos que feim de manera individual ens fa responsables i aporta satisfacció. La nostra contribució ens dóna l’alegria d’actuar en benefici d’un tot més gran, perquè hem de tenir clar que els canvis col·lectius comencen per accions individuals, però que si se fan de forma conjunta i compartint són doblement beneficioses. Una  societat sostenible només serà possible si els nostres infants aprenen a viure ecològicament  i  amb  persones i contextos diversos, sense conflictes, adquirint una sensibilitat especial per a l’ambient i les qüestions socials, alhora que aprenen a organitzar i gestionar recursos i programar objectius. Infants motivats que es veuen a sí mateixos capaços i útils i que aprenen que allò que no funciona es pot millorar. Així, tal volta, basant-se en valors humans, cristians i universals, les expectatives d’un món millor puguin convertir-se en un objectiu més real i a l’abast de les noves generacions. Perquè ja ho diu el proverbi africà: “ Molta gent petita, en llocs petits, fent petites coses, pot canviar el món “.                                                                                Begonya del Pozo i Tomeu Bagur                                Col·legi Ramon Llull  (Sta. Maria del Camí)