divendres, 10 d’octubre del 2008

L’art de parlar i d’escoltar

L’art de parlar i d’escoltar comporta lluitar aferrissadament contra la tendència a la cridadissa. (F. Torralba)
Ens agrada molt parlar, però ens sembla meravellós trobar una persona que sap escoltar. Escoltar és un art. Escoltar és acollir l’altre, i aquest és el primer pas per al coneixement mutu, l’amistat i l’amor. Per tant, és important exercitar-se a escoltar i convidar els altres a exposar les seves opinions. Cal que escoltem, doncs, d’una manera creativa, activa, sensitiva i acollidora. D’aquesta forma, ajudam a créixer i madurar, a viure una vida positiva.

Hom creu que pensam molt més ràpidament del que parlam; la ment divaga i li manca disciplina, l’atenció no es pot fixar més d’uns segons en un punt concret. Per omplir el temps entre la velocitat del pensament i la lentitud de la paraula,



  • Pensa per davant del que parla, intenta endevinar per on va.

  • Sospesa, no vulguis jutjar, els arguments que aporta l’altre.

  • Revisa periòdicament el que l’altre diu.

  • Escolta entre línies els continguts no verbals: gests, expressions, postures, ritme dels cos...

En el nostre dia a dia, procurem primer comprendre, per després ser compresos. Comprendre l’altre no vol dir, ni de lluny, coincidir-hi. Escoltem de veritat els nostres alumnes, companys, famílies, professors... i, així, ens sentirem atesos i apreciats.


Molt sovint, l’eficàcia d’un missatge depèn tant de la manera que es transmet com de la disponibilitat dels receptors a rebre’l. Ser conscients dels factors que condicionen la recepció de la paraula ha de facilitar-ne la comprensió.


Hàbits negatius:



  • Fixar-nos excessivament en l’aparença física de qui parla.

  • Fixar-nos en els objectes que ens separen de l’interlocutor.

  • Escoltar només allò que ens interessa.

  • Fixar-nos en els detalls i no globalitzar o sintetitzar.

  • Evitar l’esforç d’entendre les parts més complicades del discurs.

  • Fingir escoltar.


Hàbits positius:



  • Mirar directament qui parla.

  • Seguir la línia de pensament de qui parla.

  • Analitzar les significacions més enllà del sentit literal.

  • Transmetre senyals de comprensió o de dificultat a qui parla.

Certament, qui parla sembra, però qui escolta recull. En una ocasió, Madame de Sevigné sentencià: “ Hem nascut amb dos ulls, dues orelles i tan sols una llengua, perquè hem de mirar i escoltar dues vegades abans de parlar”.

Col·legi Sant Vicenç de Paül

Manacor