Hom creu que pensam molt més ràpidament del que parlam; la ment divaga i li manca disciplina, l’atenció no es pot fixar més d’uns segons en un punt concret. Per omplir el temps entre la velocitat del pensament i la lentitud de la paraula,
- Pensa per davant del que parla, intenta endevinar per on va.
- Sospesa, no vulguis jutjar, els arguments que aporta l’altre.
- Revisa periòdicament el que l’altre diu.
- Escolta entre línies els continguts no verbals: gests, expressions, postures, ritme dels cos...
En el nostre dia a dia, procurem primer comprendre, per després ser compresos. Comprendre l’altre no vol dir, ni de lluny, coincidir-hi. Escoltem de veritat els nostres alumnes, companys, famílies, professors... i, així, ens sentirem atesos i apreciats.
Molt sovint, l’eficàcia d’un missatge depèn tant de la manera que es transmet com de la disponibilitat dels receptors a rebre’l. Ser conscients dels factors que condicionen la recepció de la paraula ha de facilitar-ne la comprensió.
Hàbits negatius:
- Fixar-nos excessivament en l’aparença física de qui parla.
- Fixar-nos en els objectes que ens separen de l’interlocutor.
- Escoltar només allò que ens interessa.
- Fixar-nos en els detalls i no globalitzar o sintetitzar.
- Evitar l’esforç d’entendre les parts més complicades del discurs.
- Fingir escoltar.
Hàbits positius:
- Mirar directament qui parla.
- Seguir la línia de pensament de qui parla.
- Analitzar les significacions més enllà del sentit literal.
- Transmetre senyals de comprensió o de dificultat a qui parla.
Certament, qui parla sembra, però qui escolta recull. En una ocasió, Madame de Sevigné sentencià: “ Hem nascut amb dos ulls, dues orelles i tan sols una llengua, perquè hem de mirar i escoltar dues vegades abans de parlar”.
Col·legi Sant Vicenç de Paül
Manacor