La Setmana Santa no és una celebració més, ja que en ella commemorem el centre de la fe cristiana, i per tant, el centre de la identitat dels nostres centres educatius.
En les darreres setmanes, en les nostres escoles, ens hem acostat al temps la Quaresma, presentant-lo com a temps de revisió, de reflexió i, fins i tot, d’esforç̧ personal, de superació. Com bé saben els bons esportistes, de la tasca constant i de l’esforç en surt el profit. Un esforç que molts cops passa per renunciar a moltes coses. Per tant no tindria cap sentit un temps de Quaresma si no finalitzés amb el temps de Pasqua, un temps d’alegria i de renaixença. És per a viure aquest temps de Pasqua que us volem proposar algunes claus.
Com hem dit, no té sentit viure la Quaresma sense l’explosió de la vida que té lloc en la Pasqua. Viure el do de la Resurrecció és viure amb una mirada nova, renovada de la teva pròpia realitat. Si llegim a la Bíblia les darreres pàgines de l’Evangeli de Sant Marc, veurem com els deixebles són convidats a tornar a Galilea, a la seva tasca originària, al lloc on començaren el seu viatge amb Jesús, un viatge per la vida, un viatge d’humanitat que els acostà a Déu i als demés. Nosaltres també rebem l’encàrrec de tornar a Galilea, “a la nostra pròpia Galilea”, és a dir, a casa nostra, a l’escola, al treball… i des de allà observar amb aquesta mirada nova.
Fent un esforç̧ de concretar les característiques d’aquesta mirada renovada, diríem que estam convidats a tenir una mirada alegre, sense prejudicis, sense rancúnies, una mirada més humana i fonamentada en el diàleg, l'acollida, l'autenticitat, la responsabilitat, la coherència, la solidaritat, l'autoestima, el respecte, la tolerància, la comprensió, l'esperit de servei i la generositat, tot gaudint amb un somriure de les coses senzilles del dia a dia. En un món que juga a accelerar-nos perquè no tinguem criteri propi, des de la vivència cristiana rebem una invitació a entrar en la profunditat en la nostra vida, una vida marcada per l’alegria. No l’alegria de la disbauxa, sinó l’alegria que sols Déu pot donar i que canvia les nostres vides, i la vida dels qui ens envolten.
Així doncs, desitjar que visquem la Pasqua com el que és, un temps alegre, una alegria que es reflecteixi des de la nostra mirada en el món, un món necessitat d’alegria, necessitat de somriures.
Molts anys i Bona Pasqua!
Joan Miquel Riera Torres, CC SANT SALVADOR
