Estimular actituds de tolerància i comprensió per a la convivència pacífica

         

 Vivim en un temps en què semblen agafar força els sentiments que molts consideràvem superats i que, amb massa freqüència, inspiren propis i veritables actes d'intolerància, discriminació o exclusió. L’augment d’aquesta radicalització a tota Europa ha demostrat que cal reforçar les actituds democràtiques, la tolerància i el respecte. L’educació ha de promoure aquests valors i ha de tenir cada vegada més un caràcter intercultural per tal de fer conèixer la cultura en tot el seu abast. Necessitam optar per una educació en els valors que vinculin la cohesió social i repensar com l’educació intercultural pot tenir en compte la dimensió religiosa per a potenciar l’entesa, el fet de viure junts, la inclusió i la participació.

               La tolerància es basa en la capacitat per comprendre l'altre, però sense fondre'ns amb ell ni amb els missatges que ens transmet; és a dir, el tolerant és el que admetent les diferències, no les agredeix ni les ridiculitza i és respectuós amb els altres, tot i que no claudica de la seva posició o criteri. Som tolerants quan acceptam la decisió de l'altre, (una mala maniobra amb l'automòbil, per exemple), una valoració negativa de la nostra tasca o bé una posició contrària sobre educació, religió, política o la mateixa ideologia sobre la vida. I en tots aquests casos, l'oposat o diferent no es viu com una agressió, sinó com una autoafirmació de l’altre.

La tolerància i la comprensió s’han de cultivar en la pròpia família. La convivència diària i el fet de viure davall el mateix sostre multipliquen les possibilitats que passin malentesos, desavinences i rivalitat entre els diferents membres. Els pares tenen l’obligació de crear a casa una atmosfera de tolerància basada en el respecte, l'afecte i la comunicació. Això sona senzill en la teoria, però exigeix ​​un treball quotidià i una atenció permanent, fins i tot en els detalls més petits.

Donar sempre la raó i/o no realitzar una escolta activa davant els problemes dels fills, fer sempre costat al fill més aplicat, posar límits molt rígids o no posar-ne directament, imposar l’ordre a través de l’amenaça o la por són algunes de les coses que no afavoreixen la tolerància. D’aquesta manera, sorgeix la necessitat que els adults tenguem un ànim conciliador que ens permeti prendre decisions sensates i fermes. L'esforç, però, val la pena, ens permet no només aconseguir una millor convivència a casa, sinó que també dona lloc a un aprenentatge inavaluable per als fills, que faran seu aquest valor i el transmetran més tard als seus propis fills.

 L’escola també té el seu paper i el caràcter propi de les nostres escoles afavoreix aquest treball, ja que fomenta una visió positiva de la persona, que creu en ella, en les seves capacitats, en la possibilitat de millorar, d'aprendre, d'anar construint-se al llarg de la vida. A més, l'amor és el valor principal per fer un món més humà, el qual es concreta en la compassió i la solidaritat. Aquests dos pilars de l’humanisme cristià, impregnat en la raó de ser dels nostres Centres, potencien l’actitud respectuosa cap a les opinions, sentiments o els actes d'altres persones, i ajuden a tenir persones tolerants i respectuoses en un món cada vegada més complex i globalitzat.

Miquel Miralles

C.C. Beata Francinaina Cirer – Inca