dimarts, 23 de març del 2010

El silenci és presència, no absència.

En una societat renouera i accelerada, com la nostra, el silenci fa por. Sense renou sembla que no es pot viure.

I, malgrat això, el silenci és presència, no simple absència de paraules; no és res negatiu, no és un buit, sinó plenitud. El genuí silenci ens ajuda a créixer i a madurar com a persones i com a creients. El silenci és el lloc privilegiat per trobar-se amb Déu i amb un mateix.

- Sense silenci, no hi ha connexió amb Déu ni aconseguim arribar al més profund de nosaltres mateixos.
- Sense silenci, aviat les nostres vides se senten envaïdes per la superficialitat i la rutina.
- Sense silenci, “s’eixuga l’ànima”, perquè li falta el seu alè vital.
- Sense silenci, ens dispersam en mil coses intranscendents.
- Sense silenci, passam per la vida, però no la vivim en profunditat.
- Sense silenci, ens embolicam en les coses materials i no aconseguim descobrir l’autèntic valor de les persones.

Joan Bestard i Comas
Dar sentido a la vida n. 225

Suggeriments

Tancar els aparells (ordinador, televisor, transistor...) 5 minuts al dia, que pots aprofitar per pensar una acció positiva gratuïta que vols fer avui a favor d’algú que coneixes.

Quedar-te una estona en silenci contemplant els estels, els que pots besllumar i aquells dels quals encara no ens ha arribat la llum a la terra.

Escriu tres paraules que vols recordar tot el dia.

Contempla en silenci les flors que t’ofereix la primavera. Elegeix-ne una per recordar l’alegria de Pasqua.

Dóna gràcies a Déu per la vida que t’ha regalat.