COMPARTIR

Res no ens fa més feliços que estimar i ser estimats

No ens cansarem d’escoltar i de dir que són temps difícils. Moltes coses s’han de fer de manera diferent a com havíem après o a com les havíem fetes fins ara. Ensenyam diferent, ens relacionam diferent i vivim diferent. Hem hagut d’aprendre a somriure amb els ulls i a acariciar amb les paraules per demostrar el nostre afecte, per donar el nostre consol i per alleugerir l’aïllament i la solitud.

Ara s’acosten les festes i sabem que no les podrem celebrar com sempre. No podrem seure tots a taula, ni podrem viatjar, ni podrem sortir a fer gresca pel carrer. Aquesta serà una celebració especial i una oportunitat per recuperar el vertader sentit del Nadal. Al costat de les paraules que més sonen en aquestes dates ('família', 'casa', 'amor'...) destaca, ara més que mai, 'compartir'.

'Compartir' té molts significats; sobretot, però, en volem destacar tres:

En primer lloc, podem compartir coses materials. Podem col·laborar amb els diferents recaptes d’aliments i de donatius que proliferen aquests dies. Els diferents bancs d’aliments -Càritas, les parròquies- organitzen campanyes especials per intentar pal·liar una mica els efectes de la crisi econòmica que afecta durament el nostre país. Podem col·laborar en aquestes campanyes compartint una part del que tenim; sentir-nos, així mateix, afortunats de poder posar el nostre granet d’arena per ajudar els altres.

Però podem anar molt més enllà. Podem compartir el que no tenim. Podem compartir el nostre temps. El que sempre ens falta. Temps per descansar, per gaudir de la família, per dedicar a l’oci, a la lectura, al cinema. És hora de posar en valor el voluntariat. D’admirar i imitar aquelles persones que, de manera totalment altruista, dediquen part del temps lliure a ajudar els altres. A col·laborar amb els altres. Que es roben temps a ells mateixos per regalar-lo amb un exercici d’absoluta generositat.

I, finalment, podem compartir amor. El nostre cor és una font inesgotable de generació d’afecte, i només depèn de la nostra voluntat compartir-lo. No calen grans gestos: la màgia, com sempre, és a les coses petites. N’hi ha prou amb una paraula d’ànim, amb un compliment, amb el fet de ser amable amb els amics i amb els desconeguts. Compartir amor és fàcil, i no hi ha res al món que ens faci més feliços que estimar i ser estimats.

Magdalena Moreno Frontera

Professora d’ESO 

Col·legi Ramon Llull

CUIDAR EL PLANETA

Totes i tots hem planificat alguna vegada una reforma de casa nostra, i hem analitzat  com podríem fer-la un lloc millor. Ens preocupam diàriament de mantenir-la neta i ordenada, fins i tot invertim doblers simplement per decorar-la. El problema és que, de la mateixa manera, tenim tendència a oblidar-nos d’una casa molt més gran, que també és nostra i que compartim amb totes les altres persones d’aquest món: el nostre planeta. Tal vegada, si totes i tots ens plantejàssim cuidar-lo amb les mateixes ganes que ho feim per a la nostra llar, encara conservaríem espècies animals i vegetals que han desaparegut.

Com ja va dir Victor Hugo, produeix una immensa tristesa pensar que la natura parla, mentre que el gènere humà no l’escolta.

I com ho podem fer? Estimant el que ens envolta, protegint els més febles, que són les espècies a punt de desaparèixer. Tothom pot fer qualque cosa per cuidar el planeta, per petita que sigui; i s’ha de fer en el dia a dia, estalviant aigua i energia elèctrica, produint menys residus, reciclant.

La senzillesa i l´alegria amb les quals Sant Francesc d’Assís predicava l’Evangeli de Jesús i, al mateix temps, donava importància a la cura de la naturalesa varen ser la inspiració del Papa Francesc quan va escriure l’encíclica Laudato Si  -Alabat siguis, Senyor Meu-, la qual anava dirigida a veure la importància de l´ecologia integral, que vol que pensem que tots hem de tenir cura del planeta, la casa comuna de tots els essers vius. 

En aquests moments, també els valors de Sant Francesc li han servit al Papa Francesc d´inspiració per escriure la tercera encíclica Fratelli Tutti (Tots Germans). I, com són les coses, ha coincidit amb el cas de la pandèmia de la COVID-19. Aquesta encíclica, ara més que mai, és un programa de vida que ens pot ajudar a il·luminar i recórrer millor el camí cap a un món més just i fratern.

Després d´aquesta pandèmia, hauríem d´aprendre a unir forces per poder veure un horitzó d´esperança, per obtenir la unitat que necessitam per reconstruir el nostre món.

El planeta ens ha fet una crida a la reflexió i a la consciència de tot allò que hem de canviar i millorar. És el moment de trobar l'equilibri entre el nostre cor i el nostre entorn; no oblidem amb rapidesa la lliçó de vida que el món ens va donar. Mai pensàvem que succeiria, que ens podia passar... Cuidem el planeta abans que sigui tard, facem  una aturada en el nostre camí i siguem conscients del tot el que tenim al nostre voltant, la nostra Terra.

Cuidar aquesta casa comuna és una obligació de tots nosaltres, perquè d’això depèn la supervivència del nostre planeta, de tots els éssers vius i, hem de dir-ho, de la nostra pròpia existència. 

Claustre de professors CC Sant Vicenç de Paül-s’Arenal

Junts, educam persones i cuidam el planeta

Benvolgudes famílies, alumnes i col·laboradors,

Hem començat un nou curs amb molta il·lusió, malgrat les moltes incògnites. 

Els nostres infants i joves necessiten l’escola per a la seva formació. Necessiten sortir de l’àmbit familiar i trobar-se amb companys d’edats semblants que activen la dinàmica de la convivència, de la relació, de l’amistat. 

Necessiten la pedagogia dels mestres i professorat per activar les intel·ligències i promoure el seu creixement i, alhora, el testimoni dels qui són responsables d’activar comportaments i virtuts per arribar a ser persones competents, harmònicament formades, amb visió de futur i de transcendència.

La direcció del centre, el professorat i el personal auxiliar és conscient de la realitat viscuda, i que encara vivim, i així i tot hem arrancat el curs amb il·lusió i esperança.

L’eslògan d’enguany que volem sigui la línia educativa del curs, ens remarca tres mots: JUNTS, EDUCAM, CUIDAM. 

Junts ens hem de proposar EDUCAR persones que són imatges de Déu per la capacitat d’estimar, pensar i transformar la realitat. 

Hem de fer possible la seva educació per ser de cada dia més bones persones, més responsables, més lliures i vulguin servir la humanitat per fer-la més humana.

Els homes i les dones som part del planeta terra (bé que ho hem experimentat patint les conseqüències dels desequilibris que l’acció humana ha provocat). Des de l’escola volem aportar el nostre granet d’arena per aprendre a cuidar la que és la nostra casa i que no podem maltractar. 

Al llarg del curs, les Cartes a les famílies i la frase setmanal que apareix en la nostra agenda ens aniran desgranant reflexions i suggeriments per educar els infants i joves en els valors de l’evangeli, per ajudar-los a descobrir el Creador de la meravella del planeta i aprendre a respondre a la proposta de Déu a tota la humanitat de cercar el bé i el benestar de tots.  

PASQUA: CAMÍ DE LA VIDA

Quan escrivim aquestes línies les nostres escoles estan en silenci. Fa tants dies que les seves parets no amorteixen les rialles dels nostres nins i nines que ja gairebé han perdut el seu color, la seva essència, perquè el que converteix aquestes parets en una escola no és més que aquests sons: rialles, queixes, aprenentatges, lliçons (acadèmiques i de vida), creixements i valors compartits.

Vivim temps incerts i ho feim amb el cap alt perquè per damunt de totes les nostres pors i de les nostres inseguretats SOM DOCENTS i avui ho som així, en majúscules. Perquè en aquests dies difícils ens empassam el nus de la gola i ens pintam un somriure enorme per fer costat al nostre alumnat i a les seves famílies, que també són un poc les nostres famílies i sabem que ens necessiten, avui més que mai, necessiten la nostra alegria. Necessiten que cada dia signem cada correu amb un #totaniràbé, necessiten les nostres paraules d’ànim, el nostre acompanyament, el nostre suport. 

Tenim la certesa que les persones que ens trobem a l’escola quan tot això hagi passat no serem les mateixes que sortírem precipitadament de les aules a mitjans del mes de març. Serem millors persones perquè haurem estat capaces de mirar dins nosaltres mateixes, de cercar en el nostre interior la força per continuar endavant i de reflexionar allò que és important i allò que no ho és tant. Sabrem cercar en els nostres companys aquells companys de viatge amb qui en la forçada distància hem compartit el bo i el dolent, la duresa del dia a dia i la fragilitat de les nostres certeses.

Aquestes setmanes de confinament han estat també les darreres de la Jaia!  Aviat serem a Pasqua. Pares, mares i alumnes, no deixeu de banda l'alegria de compartir rubiols, panades, crespells i, el que és més important, el sentiment de Família. Serà en la família on trobarem la força per celebrar el triomf del bé i l’esclat de la vida.

I ara més que mai això ho hem de tenir present, perquè tot això passarà i donarà pas a la celebració de la vida.  De la vida compartida. De la vida en comunitat. I la nostra serà més rica que mai, més forta que mai i més unida que mai. 

      Magdalena Moreno

      Professora d’ESO del Col·legi Ramon Llull