|
Avui en dia, en plena època de recessió dels valors,
potser que l’esforç sigui un dels que
han reculat més per a la majoria dels ésser humans.
Motius en té, entre altres:
* Esforç significa lluita per aconseguir unes metes.
* Sacrifici per arribar a port.
* Els estereotips del mitjans de comunicació en què es
mira la joventut.
* El desenvolupament tecnològic, que facilita la
recerca de la informació.
* El paternalisme i la sobreprotecció.
* La manca de límits.
* El mateix sistema educatiu, en continus canvis.
* Les perspectives de futur.
Amb tot això, sense esforç i confiant amb la sort,
tenim les passes comptades
Tal vegada, girant la truita i convertint els motius
negatius en positius, inculcant una cultura adequada, basa- da en l'esforç i
amb unes metes ben definides, podem aconseguir que la lluita acabi en
victòria, que el sacri- fici hagi valgut la pena, que el paternalisme es
transformi en sentit de la
responsabilitat, que els pares sàpi- guen dir un no quan calgui, que la
competitivitat i l'esforç siguin metes en vistes al futur professional. Tot
això faria que aquesta manca d’esforç es converteixi en cultura del
sacrifici.
|
Però, com educar en valors?
L’exemple n'és una forma. El nins i nines actuen des del
primer moment imitant les conductes que veuen al seu voltant; així doncs, la
forma d'actuar dels pares i les raons per les quals ho fan permeten gairebé
que els fills assumeixin els valors del pare i la mare.
Però no basta amb el model
dels pares; hi ha altres influències externes que també intervindran en la
forma d'actuar: els amics, la família, el col·legi, els mitjans de
comunicació, els ídols, la moda.... I, com que moltes d'aquestes influències
poden ser negatives, cal preguntar-se si es pot fer alguna cosa per
contrarestar aquests valors negatius: per exemple, fomentar la convivència
familiar i desenvolupar en els fills hàbits de conducta relacionats amb
valors importats i positius.
L'autonomia. És un
dels vehicles indispensables per aconseguir que la persona estigui en la
disposició d’actuar amb esforç. Si l’actitud a adoptar és de proteccionisme,
mai el fill o la filla tindrà l’interès, ni la disposició, ni l’afany per
intentar assolir per ell mateix fites; ho tindrà fet i no li caldrà
esforçar-se. Cal promocionar i premiar l’autonomia personal.
La resistència. Cal permetre que visquin
les experiències desagradables que els oferesqui la vida, per atzar o a
conseqüència dels seus actes. No planyir-los ni eliminar tot el patiment,
però tampoc abandonar-los.
La perseverança. S’ha de comprovar que hom
posa els mitjans i l’esforç apropiats per aconseguir les seves fites; això
suposa, a més, valorar la seva conducta, mostrar aprovació o desaprovació
quan calgui.
I per acabar, la motivació.
Quan l’individu està provist de motivació, és capaç d’enfrontar-se a esforços
que d’altra manera no realitzaria, per tant, és important estar al seu costat
per animar-los en els moments difícils.
Gabriel Nadal
Sant Vicenç de Paül – La Soledat
|
|
