Dialoga amb la terra que t’alimenta
La terra ha tengut cura de nosaltres, les persones, des de l’inici del temps. Ens ha donat de menjar, de beure; ens ha protegit de la calor i del fred. La terra és un regal i un do de Déu per a la humanitat que l’habita. I els éssers humans som responsables i hem de tenir cura de la creació. La terra ens sosté, ens alimenta; i no demana mai res a canvi, com una mare abnegada que ho dona tot pel seu fill any darrere any. Però el temps de rebre ajuda sense donar res a canvi ha passat: la terra està malalta i ens necessita. Hem demanat més del que ens podia donar.
Ara la terra ens parla, i ens diu que està cansada. Ja no té forces i necessita una posada a punt. Parla mitjançant el canvi climàtic, les tempestes, la desertització... Ens diu que està esgotant els seus recursos, es queda sense matèries primeres, està dèbil ...
No la sentiu? Escoltar-la és una responsabilitat de tots. Les persones podem transformar i engrandir la terra que hem rebut. Podem donar-li l’energia que necessita! Per què fer oïdes sordes? Per què no donar resposta a les seves paraules d’auxili? És als nostres cors ajudar-la i utilitzar les nostres mans per construir, no per destruir. Si Déu va triar la vida per a nosaltres i ens va oferir la Terra com a regal, pe què triar nosaltres la destrucció?
Per què no parlar-hi? Per què no respondre a la seva crida? Dir-li que l’estimam, que desitjam la seva recuperació, que farem el possible per protegir-la ...
La terra ha tengut cura de nosaltres, les persones, des de l’inici del temps. Ens ha donat de menjar, de beure; ens ha protegit de la calor i del fred. La terra és un regal i un do de Déu per a la humanitat que l’habita. I els éssers humans som responsables i hem de tenir cura de la creació. La terra ens sosté, ens alimenta; i no demana mai res a canvi, com una mare abnegada que ho dona tot pel seu fill any darrere any. Però el temps de rebre ajuda sense donar res a canvi ha passat: la terra està malalta i ens necessita. Hem demanat més del que ens podia donar.
Ara la terra ens parla, i ens diu que està cansada. Ja no té forces i necessita una posada a punt. Parla mitjançant el canvi climàtic, les tempestes, la desertització... Ens diu que està esgotant els seus recursos, es queda sense matèries primeres, està dèbil ...
No la sentiu? Escoltar-la és una responsabilitat de tots. Les persones podem transformar i engrandir la terra que hem rebut. Podem donar-li l’energia que necessita! Per què fer oïdes sordes? Per què no donar resposta a les seves paraules d’auxili? És als nostres cors ajudar-la i utilitzar les nostres mans per construir, no per destruir. Si Déu va triar la vida per a nosaltres i ens va oferir la Terra com a regal, pe què triar nosaltres la destrucció?
Per què no parlar-hi? Per què no respondre a la seva crida? Dir-li que l’estimam, que desitjam la seva recuperació, que farem el possible per protegir-la ...
Però aquest diàleg ha de ser un diàleg especial. La Terra no utilitza el llenguatge de les paraules, sinó el de les accions; i, per això, el nostre diàleg amb ella no s’ha d’escoltar, sinó que s’ha de veure.
Canviant certs hàbits, podem protegir el futur del planeta sense deixar de viure bé. Tots, encara que amb petites accions, hem estat la causa de la seva malaltia i, ara, de ben segur que tots hi podem contribuir a la seva millora. Aquestes són algunes de les accions que podem dur a terme:
- Separar els residus i llençar-los al contenidor adequat:
o Contenidor verd: vidres.
o Contenidor blau: papers i cartons.
o Contenidor groc: envasos.
- Dur les piles esgotades a un centre de recollida de piles ( en trobaràs a molts de supermercats)
- Reduir la quantitat de plàstic utilitzat (bosses innecessàries, fundes...).
- Reutilitzar residus.
- Tancar l’aigua quan no la utilitzem (en rentar-nos les dents, ensabonar-nos a la dutxa, rentar els plats, ...)
Si ens acostumam a parlar amb la Terra, a fer aquestes accions, li donarem resposta a la mare terra, li donarem vida.
William E. Torrens Ansell
Sant Vicenç de Paül La Vileta
