No fa molt de temps vaig llegir que actualment hi havia més de setze zones en conflicte directe al món, més altres on el terrorisme es feia palès les 24 hores del dia, i, a més a més, havien d’afegir la violència de gènere i el maltractament infantil. El panorama em va semblar tan desolador que em vaig estimar més tancar els ulls, fugir de la realitat i refugiar-me dins la tranquil·litat de la meva llar, on el problema més greu que podia succeir era que s’hagués acabat el cafè per berenar. Llavors vaig recordar les paraules de R. Pannikkar que deien que “La pau és fruit de l’amor i l’amor porta a la pau.” I vaig veure que estava equivocada, que tancant els ulls negava la meva condició humana; i a tota la comunitat, la possibilitat d’aportar el meu gra d’arena.
Nosaltres, com a pares i professors, no podem tenir grans pretensions; no podem aturar cap conflicte ni canviar cap govern, però comptam amb l’eina més poderosa i efectiva: L’EDUCACIÓ.
Hem de recordar que és més agradós repartir amor que odi, que la pau comença en el petits racons de la vida quotidiana, a casa nostra, a l’escola, al nostre cercle d’amics o a qualsevol carrer i, sobretot, amb nosaltres mateixos. Si estam en pau interiorment, sabent que intentam fer la vida agradable a tots aquells que ens envolten, aleshores donarem una passa més cap a un món millor i podrem dir que som instruments de pau.
Isabel Rodríguez i Antònia RieraNostra Senyora de Gràcia (Llucmajor)
