No em diguis allò que fas; simplement, fes allò que dius.
Fairbanks
Conten que fa dos mil cinc-cents anys l'Oracle de Delfos determinà que Sòcrates era el més savi de tots els homes de Grècia. De Sòcrates hem après els humans moltes de coses; per exemple, que el primer pas per superar la ignorància és reconèixer-la: “Només sé que no sé res”, diuen que digué.
Tanmateix, la més alta lliçó moral d'aquell savi va ser, sense cap dubte, que creia fermament que la vida “bona” es fonamenta en la virtut i la llei; i en aquest convenciment, que ell havia ensenyat als més joves pels carrers d'Atenes, preferí la mort abans que renegar dels seus principis. Condemnat injustament pel tribunal de la ciutat, va renunciar a la fugida que els seus amics i deixebles li havien preparat – i que els membres del tribunal probablement desitjaven per tal de netejar-se la consciència- perquè no volia trencar el compromís de complir les lleis. Per a Sòcrates, era pitjor cometre una injustícia que patir-la.
Ningú no ens demana avui comportaments heroics, però sí és ver que la societat necessita valors on aferrar-se per mantenir-se unida i continuar construint aquest edifici que anomenam civilització. La coherència és una d'aquestes virtuts morals. Però hi ha una coherència prèvia, anterior al compromís ideològic o religiós, que té poc relleu, però uns efectes inadvertits inqüestionables.
Si allò que diem o allò que escoltam no tingués un mínim de coherència interna, no hi hauria comunicació possible. D'altra banda, ja sabem que els infants aprenen tot allò que capten, i en aquesta interacció constant amb la família i l'escola es van formant els models de comportament que seran les seves eines de socialització. Com seria possible l' adaptació d'aquests models, si fos l'arbitrarietat i no la coherència la que relacionàs situacions i respostes? I com conservaríem la nostra integritat personal, la nostra identitat, si la voluntat no estigués d'acord amb el nostre enteniment? La consciència sempre exigeix coherència.
Segons Sant Pau, som no només “espectacles davant Déu”, també ho som “davant els homes”; així doncs, la conducta correcta que manifestam només tendrà valor i serà eficaç quan no es contradigui amb allò que volem donar a la societat. Això, a més, augmentarà la nostra autoestima.
En qüestions com la tolerància, la no-discriminació i el respecte a la diversitat, el principi de la coherència és fonamental; els infants aprendran a ser tolerants, compromesos i responsables no des del discurs moralitzant, sinó des de les actituds i comportaments que observin en els seus professors i en els seus pares i mares. En l'àmbit de la pedagogia, per exemple, s'haurien de respectar les distintes maneres que tenen els estudiants d'aproximar-se al coneixement, als estils diferents d'estudi, als ritmes d'aprenentatge; seria inconsistent i incongruent afirmar que tots els nins i nines han de tenir les mateixes possibilitats de desenvolupament i, al mateix temps, afavorir els que estan més dotats intel·lectualment o els que pertanyen a un determinat grup social. L’homogeneïtzació dels estudiants és antitètica al principi de coherència.
Només si les persones actuen en el seu espai particular des de la coherència avançarem en la construcció d'una societat més humana i viable. Segons Benet XVI, “el desenvolupament és impossible sense homes rectes, sense operadors econòmics i agents polítics que fonamentin sòlidament en la seva consciència la crida al bé comú. Es necessita tant la preparació professional com la coherència moral”.
Antònia M Bonet Figuerola
Col.legi Sant Vicenç de Paúl d’Inca
Fairbanks
Conten que fa dos mil cinc-cents anys l'Oracle de Delfos determinà que Sòcrates era el més savi de tots els homes de Grècia. De Sòcrates hem après els humans moltes de coses; per exemple, que el primer pas per superar la ignorància és reconèixer-la: “Només sé que no sé res”, diuen que digué.
Tanmateix, la més alta lliçó moral d'aquell savi va ser, sense cap dubte, que creia fermament que la vida “bona” es fonamenta en la virtut i la llei; i en aquest convenciment, que ell havia ensenyat als més joves pels carrers d'Atenes, preferí la mort abans que renegar dels seus principis. Condemnat injustament pel tribunal de la ciutat, va renunciar a la fugida que els seus amics i deixebles li havien preparat – i que els membres del tribunal probablement desitjaven per tal de netejar-se la consciència- perquè no volia trencar el compromís de complir les lleis. Per a Sòcrates, era pitjor cometre una injustícia que patir-la.
Ningú no ens demana avui comportaments heroics, però sí és ver que la societat necessita valors on aferrar-se per mantenir-se unida i continuar construint aquest edifici que anomenam civilització. La coherència és una d'aquestes virtuts morals. Però hi ha una coherència prèvia, anterior al compromís ideològic o religiós, que té poc relleu, però uns efectes inadvertits inqüestionables.
Si allò que diem o allò que escoltam no tingués un mínim de coherència interna, no hi hauria comunicació possible. D'altra banda, ja sabem que els infants aprenen tot allò que capten, i en aquesta interacció constant amb la família i l'escola es van formant els models de comportament que seran les seves eines de socialització. Com seria possible l' adaptació d'aquests models, si fos l'arbitrarietat i no la coherència la que relacionàs situacions i respostes? I com conservaríem la nostra integritat personal, la nostra identitat, si la voluntat no estigués d'acord amb el nostre enteniment? La consciència sempre exigeix coherència.
Segons Sant Pau, som no només “espectacles davant Déu”, també ho som “davant els homes”; així doncs, la conducta correcta que manifestam només tendrà valor i serà eficaç quan no es contradigui amb allò que volem donar a la societat. Això, a més, augmentarà la nostra autoestima.
En qüestions com la tolerància, la no-discriminació i el respecte a la diversitat, el principi de la coherència és fonamental; els infants aprendran a ser tolerants, compromesos i responsables no des del discurs moralitzant, sinó des de les actituds i comportaments que observin en els seus professors i en els seus pares i mares. En l'àmbit de la pedagogia, per exemple, s'haurien de respectar les distintes maneres que tenen els estudiants d'aproximar-se al coneixement, als estils diferents d'estudi, als ritmes d'aprenentatge; seria inconsistent i incongruent afirmar que tots els nins i nines han de tenir les mateixes possibilitats de desenvolupament i, al mateix temps, afavorir els que estan més dotats intel·lectualment o els que pertanyen a un determinat grup social. L’homogeneïtzació dels estudiants és antitètica al principi de coherència.
Només si les persones actuen en el seu espai particular des de la coherència avançarem en la construcció d'una societat més humana i viable. Segons Benet XVI, “el desenvolupament és impossible sense homes rectes, sense operadors econòmics i agents polítics que fonamentin sòlidament en la seva consciència la crida al bé comú. Es necessita tant la preparació professional com la coherència moral”.
Antònia M Bonet Figuerola
Col.legi Sant Vicenç de Paúl d’Inca
