Vivim
en una societat caracteritzada per l’individualisme i el plaer. En moltes
ocasions no sabem afrontar els nostres problemes i, molt menys, resoldre’ls.
Els amagam en la violència, faltant al respecte als altres quan parlam, en
l’alcohol, les drogues,...
Altres
persones no han descobert la vertadera Felicitat, i per això, res del que fan
i del que viuen els satisfà. Han de cercar nous reptes, noves sensacions, que
al poc temps perden el seu valor, per la qual cosa tenen la necessitat de
cercar-ne d’altres cada vegada més exigents. Vivint amb aquest
individualisme, ens trobam amb una gran despreocupació vers els altres. No
ens interessen els problemes aliens, no tenim temps per escoltar a ningú, no
volem conèixer quins són els patiments o les necessitats dels que tenim més a
prop. El més important som jo i el meu benestar.
Però,
per altra banda, també s’observa una gran sobreprotecció dels pares cap als
seus fills/es. Tal vegada creiem que són massa petits/es per tenir problemes
o conflictes i, enlloc d’ajudar-los a resoldre’ls, els ho resolem nosaltres.
Creiem que són massa petits/es perquè tenguin responsabilitats i no els
deixam fer quasi res; al contrari, si ho podem fer nosaltres, els ho feim
(preparar la motxilla, vestir-los, etc) Intentam justificar tot allò que no
consideram important o necessari per a ells/es inventant excuses, i l’únic
que aconseguim és impedir que els nostres fills/es puguin conèixer i assolir
els vertaders valors, com són la Responsabilitat, la Justícia, la Col·laboració, l’Empatia, el
Respecte, l’Amor, el Perdó,...
|
dimecres, 14 de gener del 2015
COL•LABORAR. Comprendre la realitat per transformar-la
Subscriure's a:
Missatges (Atom)