Aconseguim la pau amb comprensió i tolerància

Podem afirmar que la majoria de les persones volem la pau, esperam viure en un món on existeixi la pau. Necessitam estar bé amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Però, què passa quan la pau no és una realitat?

La resposta és senzilla, hi ha sofriment.

Si miram al nostre voltant amb una mirada reflexiva, ens podrem adonar que, amb les nostres actituds, gestos, paraules, accions… no sempre demostram la disposició de voler la pau.

Per què ocorre això? Per desgràcia, en moltes ocasions perquè les persones vivim des de la indiferència, el temor o el prejudici entre altres causes.

Alguna cosa que ens podria ajudar per a superar aquesta situació és aprendre a mirar a l’altre, mirar-nos mútuament i fer-nos conscients de la presència que tenim en el món, a la nostra societat, a la nostra família, a la nostra escola.

Quan miram a l’altra persona, quan la veiem de veritat, no sols des de la visió sinó des del voler conèixer-la, ens obrim als altres i això ja implica un canvi d’actitud.

L’acostament a l’altra persona ens permet tenir un major coneixement i una comprensió veritable. Hauríem d’aprofitar totes les oportunitats que se’ns presenten per a admirar i apreciar les diferències de les altres persones per a així enriquir-nos, ser més empàtics i aconseguir un diàleg que ens ajudi a obtenir un benestar per a tots.

No podrem construir i esperar la pau sense voluntat de canvi i acostament als altres.

“Res ha canviat, excepte la meva actitud, per tant, tot ha canviat”

A.de Mello

La pau no ha de ser una il·lusió, una cosa inassolible o una utopia sinó una meta.

Com a comunitat educativa hem d’adonar-nos que aquesta meta l’estam caminant en grup i des dels nostres petits o grans passos l’estam construint entre tots i totes, alumnes/as, famílies, personal docent i no docent.

Aquesta pau ja és una realitat quan en el dia a dia, en la nostra quotidianitat volem pacificar les relacions entre persones, grups, pobles...

Aquesta pau sempre serà a través de la comprensió i la tolerància.

Comprensió i tolerància per assolir la pau, per tot i sempre.

Rocío Pérez

Pastoral ESO – Col·legi Ramon Llull

NADAL, TEMPS DE PAU

“ Que en són, de bonics, per les muntanyes els peus del missatger de bones noves que anuncia la pau! “ (Is 52,7).

(*)“Encara avui, el camí de la pau, que Sant Pau VI va anomenar amb el nou nom de desenvolupament integral, roman desafortunadament allunyat de la vida real de molts homes i dones i, per tant, de la família humana, que està totalment interconnectada.

Malgrat els nombrosos esforços encaminats a un diàleg constructiu entre les nacions, el renou ensordidor de les guerres i els conflictes s’amplifica, mentre es propaguen malalties de proporcions pandèmiques, s’agreugen els efectes del canvi climàtic i de la degradació del medi ambient, empitjora la tragèdia de la fam i la set, i segueix dominant un model econòmic que es basa més en l’individualisme que en el compartir solidari. Com en el temps dels antics profetes, el clamor dels pobres i de la terra segueix alçant-se avui, implorant justícia i pau. (*)

El Papa Francesc continua dient: “Aquí m’agradaria proposar tres camins per a construir una pau duradora. En primer lloc, el diàleg entre les generacions, com a base per a la realització de projectes compartits. En segon lloc, l’educació, com a factor de llibertat, responsabilitat I desenvolupament. I, finalment, el treball per a una plena realització de la dignitat humana. Aquests tres elements són essencials per a “la gestació d’un pacte social” sense el qual tot projecte de pau és insubstancial.”(*)

(*)Diàleg entre generacions per a construir la Pau. Dialogar significa escoltar-se, confrontar-se, posar-se d’acord i caminar junts. Fomentar tot això entre les generacions significa llaurar la dura i estèril terra del conflicte i l’exclusió per a cultivar-hi les llavors d’una pau duradora i compartida.

D’una banda, els joves necessiten l’experiència existencial, sapiencial i espiritual de la gent gran; de l’altra, la gent gran necessita el suport, l’afecte, la creativitat i el dinamisme dels joves.

D'altra banda, l’oportunitat de construir junts camins cap a la pau no pot prescindir de l’educació i el treball, llocs i contextos privilegiats per al diàleg intergeneracional. És l’educació la que proporciona la gramàtica per al diàleg entre les generacions, i és en l’experiència del treball on homes i dones de diferents generacions es troben ajudant-se mútuament, intercanviant coneixements, experiències i habilitats per al bé comú. “(*)

El temps de Nadal ens ha de servir perquè ens aturem, fem una pausa i reflexionem sobre que podem fer nosaltres. Quin granet d’arena podem aportar? Podem partir del que ens surti del nostre cor. Què podemaportar a la nostra família, als nostres amics, a l’escola…?

“Que siguin cada vegada més nombrosos el qui, sense fer renou, amb humilitat i perseverança, es converteixin cada dia en artesans de pau.”(*)

Nadal és temps de pau, de bons auguris, de bons propòsits i, sobretot d’alegria. Dit tot això, us volem desitjar un bon Nadal, i que entre tots fem que no ens falti la pau i la serenor dins el nou any.

C.E.I Sant Vicenç de Paül del Port de Pollença

(*)https://www.vatican.va/content/francesco/es/messages/peace/documents/2

0211208-messaggio-55giornatamondiale-pace2022.html

Missatge del Sant Pare Francesc per a la celebració de la 55a Jornada Mundial de la Pau. Diàleg entre generacions, educació i treball: instruments per a construir una pau duradora.