“Quan Déu va veure el que havia creat, va veure que era bo...”(Gen.1). Déu, tot bondadós, veu que tot allò que ha creat és bo. També les persones, creades a la seva imatge i semblança, són bones; i és que Déu, sempre bondat i amor, no podia crear res que no sigui bo.
L’home és creat bo. Totes les persones naixem bones i anam adquirint, al llarg de la nostra existència, virtuts, defectes, maldats i valors , a mesura que ens anam fent grans, a mesura que anam rebent una educació i a mesura que ens sentim atrets pels exemples que ens envolten. I és aquí on les persones adultes, mares, pares, padrins, familiars, amics, autoritats, mestres, educadors... tenim la responsabilitat que els infants i els joves adquireixin valors que permetin fer créixer la seva “bondat” o, pel contrari, perdin de vista aquests valors positius que els poden servir d’exemple i, així, sentir-se atrets per un món i una societat sense valors; una societat consumista, interessada solament en el seu benestar, de cada vegada més individualitzada i deshumanitzada, on el més important és la satisfacció immediata de tots els seus desitjos, de tots els seus capritxos, de totes les seves vanitats i de moltes coses superficials; i que, amb freqüència, deixa de banda valors i necessitats bàsiques de la resta del món , un món que encara pot i vol créixer en uns valors com la Pau, l’Amor i la Solidaritat...Un món on és possible el nostre objectiu general d’aquest curs: “A la Terra hi cabem tots”.
Si pensam un sol instant en el que cada un de nosaltres pot fer per aconseguir aquesta TERRA - on hi podem caber tots - aquesta societat rica en valors - on el proïsme compti tant com nosaltres mateixos - segur que podem fer un bon llistat de coses, d’intencions i d’actuacions. Però la feina més interessant, la més propera a nosaltres ,la més apassionant i la més enriquidora és l’educació.
L’educació ens permet crear una societat més preparada, més oberta, més solidària i més justa , preocupada i ocupada a ajudar els altres. En definitiva, l’educació és l’eina que ens permet demostrar que allò que va veure Déu no era només una il·lusió, sinó que era una realitat: TOT ALLÒ CREAT ERA BO...
Andreu Jaume Castañer. Col·legi Ramon Llull
