Digué en una ocasió el filòsof grec Plató que cercant el bé del nostres semblants trobarem el nostre. Es evident que la bondat és una inclinació natural a fer el bé, amb una profunda comprensió de les persones i les seves necessitats, sempre pacient i amb ànim equilibrat. Malgrat tot, hi ha ocasions en què ens allunyam d'una actitud bondadosa. És molt senzill apreciar-ho en les actituds agressives que s'adopten amb les males maneres de parlar, de vegades amb paraules malsonants, amb la raó de la nostra part o sense ella; en la indiferència que manifestam davant de les preocupacions o inquietuds que tenen els altres, jutjant-les de poca importància o com a producte de la falta d’entesa i habilitat per resoldre problemes.
Una persona amb l'ànim d'enaltir la seva bondat, pot subratllar constantment "el bo que ha estat", "tot el que ha fet per la seva família", "quant s'ha preocupat pels altres" i això sens dubte no és bondat. La bondat és generosa i no espera res a canvi. No necessitam fer propaganda de la nostra bondat, perquè llavors perd el seu valor i la seva essència. El fer-nos passar per incompresos a costa de mostrar el dolent i injust que són els altres, denota un gran egoisme. La bondat no té mesura, és desinteressada, pel que mai no espera retribució. Podem afegir que el nostre actuar ha d'anar acompanyat d'un vertader desig de servir, evitant fer les coses per quedar bé... perquè es parli bé de nosaltres.El fet de ser bondadós tampoc no equival a ser tou, condescendent amb la injustícia, o indiferent davant del que està bé o allò que està malament en les actituds i paraules de qui ens envolten. El bondadós és enèrgic i exigent, sense deixar de ser comprensiu i amable.
De la mateixa manera, mai no respon amb insults i menyspreu davant dels qui així el tracten, pel domini que té sobre la seva persona, procura comportar-se educadament malgrat l'ambient advers.
Per fomentar el valor de la bondat en la nostra vida podem considerar que hauríem de:
- Somriure sempre.
- Evitar ser pessimistes: veure el bo i positiu de les persones i circumstàncies.
- Tractar els altres com volem que ens tractin: amb amabilitat, educació i respecte.
- Correspondre a la confiança i a la bona fe que es diposita en nosaltres.
- Visitar els nostres amics: especialment als que estan malalts, els que sofreixen un fracàs econòmic o aquells que es veuen afectats en les seves relacions familiars.
- Procurar donar ajuda als que més ho necessiten, sigui amb treball o econòmicament.
- Servir desinteressadament.
El valor de la bondat perfecciona la persona que el posseeix perquè les seves paraules estan carregades d'alè i entusiasme, facilitant la comunicació amable i senzilla; sap donar i donar-se sense temor a veure's defraudat; i sobretot, té la capacitat de comprendre i ajudar els altres oblidant-se de si mateix.
Equip Directiu.
Col·legi Sant Vicenç de Paül, Manacor.
