Tothom sap que actualment no corren temps d’abundància, ni de ben estar social, ni de tolerància, mes bé tot el contrari; aquests són uns temps de penúries, de no arribar a final de mes , de pagues de subsidi, i de sacrificis en no poder satisfer les necessitats bàsiques.
És amb aquestes condicions que els humans, pot ser, desenvolupen una de les condicions que els fa més persones, més racionals i caritatives; quan desenvolupa l’estimació cap als seus iguals i els ajuda sense esperar res a canvi, a no ser un ben estar interior. Aquesta condició humana l’anomenam solidaritat.
Possiblement, el nexe que tenen entre si totes les creences religioses és la caritat, que parteix de l’ésser humà i es dirigeix essencialment cap al ser humà i, perquè es doni, cal que hi hagi dues persones: una de necessitada i una altra de solidària. La noblesa d’aquest acte rau a ajudar sense demanar res, a ajudar sense que ningú se n’adoni, ni els propis interessats.
La vertadera solidaritat és la que es du terme per convicció. Suposa veure els altres amb el cor; suposa sentiments d’empatia i apropar-se a la realitat dels necessitats sense humiliar la seva dignitat; suposa ajuda i suposa almoina i, tot, d’una forma continuada, sempre segons les possibilitats de cadascun.
Sol passar que durant una època de l’any, coincidint sempre amb aquestes dates, que la gent torna de cop més solidària. La causa, sens dubte, és el que s’anomena “esperit nadalenc”, que fa que les persones esdevenguin més generoses i més amables amb els seus semblants. Les escoles, les parròquies i els comerços comencen campanyes solidàries contra la fam, campanyes per ajudar que els nins i nines tenguin joguines i llepolies. Durant aquest mes, tothom estima a tothom i ho demostra; és simpàtic, altruista i caritatiu.
Ara bé, és possible ser solidaris i caritatius durant tot l’any?
La resposta es troba dins cada un de nosaltres.
Col·legi Sant Vicenç de Paül
La Soledat (Palma)
