CUIDAR EL PLANETA, RESPONSABILTAT DE TOTS.

 

¿...Què és l'home sense animals? Si tots els animals haguessin desaparegut, moriria l'home d'una gran solitud d'esperit. Perquè tot el que passa als animals aviat també haurà de passar a l'home. TOTES LES COSES ESTAN RELACIONADES ENTRE SÍ.” Seattle (cap dels Suwamish), gener de 1854.

Tants d’anys després, l’espiritual i filosòfica resposta d’un nadiu americà a l’oferta de compra de terres de Franklin Pierce (catorzè president dels Estats Units) retronen amb més força i actualitat que mai front reptes com el canvi climàtic, les malalties ambientals, l’extinció d’espècies o la degradació dels ecosistemes. Problemes que la generació dels més petits de la casa no han ocasionat, però estau segurs que hauran d’afrontar i resoldre al llarg d’aquest segle.

Com a famílies i professors estam obligats a ajudar, des de l’amor incondicional, a que les generacions futures puguin afrontar la crisi ambiental amb confiança i seguretat. Però i com podem ajudar en aquesta tasca tan important? I com s’ha fet sempre des de fa mil generacions: amb amor i exemple. Perquè estimar els fills, els nets o els germans no són només fer besades, abraçades o moixonies. Menys encara comprar o consentir. Sobretot és treballar per deixar-los en herència un món millor del que ens deixaren els padrins.

Petits gests amb el planeta com reciclar, reutilitzar, no tudar recursos, reforestar, emprar energies renovables, transport públic, consumir productes vegetals ecològics... Fer sostenible, en definitiva, la nostra família i les nostres actituds com a adults responsables d’infants. Petits gests que són ja indispensables intrínsecament, però que prenen especial valor quan els més petits ens miren.

Per favor, estimades famílies, feis cas de la sabiduria ancestral del cap Seatle que tan bé connecta intergeneracionalment l’avior amb la natura: “Vosaltres heu d'ensenyar als vostres fills que la terra de baix dels seus peus és la cendra dels seus avis. Perquè respectin la terra, heu de dir als vostres fills que la terra està plena de la vida dels nostres avantpassats. Heu d'ensenyar als vostres fills el que nosaltres hem ensenyat als nostres: que la terra és la nostra mare. Tot el que afecta la terra afecta els fills de la terra. Quan els homes escupen en terra s'escupen a ells mateixos. Això ho sabem: la terra no pertany a l'home, sinó que és l'home qui pertany a la terra. L'home no ha teixit la xarxa de la vida: n'és només un fil. Tot el que faci a la xarxa s’ho fa a si mateix. El que passa a la terra passarà als fills de la terra. Totes les coses estan relacionades com la sang que uneix una família".

Toni Miquel Lucas Vidal

Sant Vicenç de Paül, Inca

EL QUE FACIS EN LA VIDA, FES-HO AMB TOT EL COR

Estimades famílies, estimats mestres i professors, estimats companys,

Us escrivim aquesta carta perquè arriba el final d'aquesta gran aventura.

Durant molts d'anys hem estat construint una família, una família que ens emportam per sempre i de la qual guardarem un especial record dins els nostres cors, la gran família de les escoles de les Germanes de la Caritat. Els alumnes del Col·legi Sant Salvador d’Artà, amb aquesta carta, representam a tots els alumnes que acaben la seva estada als centres Ramon Llull deSanta Maria, Nostra Senyora de Gràcia i La Cuna de Llucmajor, Arcàngel Sant Rafel de Palma, Sant Vicenç de Paül i Beata Francinaina d'Inca, Sant Vicenç de Paül de la Soledat, La Immaculada de Paiporta, Sant Vicenç de Paül de Port de Pollença i Sant Vicenç de Paül de s'Arenal.

Segur que per a tots l’escoleta i l'etapa d'infantil fou decisiva, hi vam aprendre a caminar, parlar i començar a escriure. Recordam les històries que ens contaven les mestres abans de l'hora del menjador, els dies de manualitats, els punxons, les pinturetes i les classes de música amb el casset. Recordam com celebràvem els aniversaris amb corones de cartolina i gomets, tot acompanyat d'una bona ensaïmada.

Quan pensam en els millors moments de primària se'ns fa difícil triar-ne un... En els Darrers Dies les disfresses omplien de color i alegria tota l'escola, ens va agradar especialment disfressar-nos de personatges de rondalla. Tots coincidim que el millor de la primària eren els campaments, que ens permetien conèixer i conviure amb els companys d'altres cursos, i sobretot riure molt a les gimcanes nocturnes. Malgrat hi poséssim tota la nostra il·lusió i esforç, no sempre afinarem els tons per cantar les nadales... però si cercau bé a casa segur que trobaríeu fotos d'aquells moments. A pares i mares, padrins i padrines se'ls queia la baba!

A l'ESO podem dir que hem tornat grans, hem après moltes coses i hem aprofitat tot allò que ja havíem començat a aprendre a primària, des de sumar o restar, multiplicar o dividir, fer equacions de primer grau o de graus superiors, des del nom del nostre planeta, de plantes o de parts del nostre cos, des de saber què diferencia els substantius dels adjectius fins a entrevistar a grans periodistes i pedagogs com Antoni Bassas, José A. Fernández Bravo, Mònica Terribas o Maria Jesús Comellas, entre d'altres.

No podem acabar aquesta carta sense donar les gràcies a tots els mestres, des de la guarderia fins a secundària, per acompanyar-nos en aquest viatge d'aprenentatge. Donar les gràcies als nostres companys per fer-nos riure o eixugar-nos les llàgrimes en els moments difícils. I donar-vos les gràcies a vosaltres, les nostres famílies, per haver confiat la nostra educació a les escoles de les Germanes de la Caritat, on a més de preparar-nos acadèmicament hem après a ser persones bones que posam el cor en tot allò que feim. Gràcies en general perquè en elles ens hem sentit com a casa.

Una abraçada i bon estiu!

Alumnes de 4t d'ESO del CC Sant Salvador d'Artà

HEM DE RESPECTAR CADA PERSONA COM UN TRESOR PREUAT

Als inicis del segle XXI, la Humanitat es troba davant el desafiament de reorganitzar d'una manera constructiva la convivència de tothom, en un planeta que sembla cada cop més limitat. Conflictes, latents els uns i oberts els altres, abandonen ràpidament el seu caràcter regional o nacional per convertir-se en amenaces a nivell global. En són exemples la guerra d’Ucraïna o els conflictes d'interessos que es mostren en les polítiques energètiques i relatives al clima, motivades la majoria de vegades per qüestions econòmiques.

Les relacions familiars i d'amistat, cada cop més inestables, fan que, finalment, es perdin els espais necessaris de tranquil·litat i seguretat, i les conseqüències generalitzades són la por i una gran inseguretat.

Els mateixos valors i esquemes de conducta que abans eren vinculants han perdut força, a causa de la pèrdua progressiva d'autoritat, sigui religiosa, familiar o de qualsevol altre tipus, cosa que agreuja encara més la generalitzada pèrdua d'orientació.

En la recerca d'un comú denominador que, transcendeixi allò cultural i pugui donar una orientació per a la convivència humana, sorgeix amb més força que mai el valor del respecte, que esdevé fonamental per a qualsevol relació humana.

Mostrar respecte, estimació cap a l’altre és indici d'un acte de voluntat especial, que és independent de qualsevol circumstància material externa. Succeeix de manera voluntària i conscient. És una virtut i, com a tal, segons afirma Aristòtil, pot ser adquirida i practicada, en principi, per qualsevol.

El respecte viu per la seva aplicació pràctica. Ha de ser expressada, participada, feta visible. Així, el respecte o estima està íntimament lligada a la comunicació, en qualsevol de les seves formes.

Però abans de poder respectar els altres, has de respectar-te a tu mateix. No pots pensar positivament en els altres, si no penses positivament en tu mateix.

L'educació, aquí, té una influència decisiva. Dels nostres pares aprenem que hi ha un marc segur, dins del qual podem desenvolupar les nostres disposicions de manera adequada, o bé que les hem de restringir per ajustar-nos a les exigències o pretensions d'ells o de tercers.

Per apreciar plenament una persona, hauràs de mostrar amabilitat, empatia i compassió. Ningú és perfecte. Tots ens equivocam.

L'amabilitat significa ser generós i considerat. Això ens permet mirar més enllà dels errors d'una persona. Així mateix, l'empatia permet posar-nos en la pell d'una altra persona. Aleshores, podem veure les coses des de la seva perspectiva. Finalment, la compassió significa literalment patir junts. Això iguala el terrenyde joc. Cap persona és millor que l'altra. Al final, tots som human i mereixem validació.

Miquel Miralles

CC Beata Francinaina Cirer d’Inca

TROBARÀS EL TEU TRESOR AL TEU INTERIOR

Avui en dia la vida quotidiana ens absorbeix, tant que val la pena dedicar un temps, per petit que sigui, a treballar el nostre interior, comprendre les nostres necessitats.

La interioritat, amb la pràctica del silenci, ens permet obrir el nostre cor a la reflexió, a l’acolliment,… però ens hem d’aturar a pensar què és la interioritat, què vol dir...

Interioritat és un paraula que ens porta al lloc més profund del nostre cor, un indret on només existeixen el nostre jo més pur i Déu.

Allà on ens sentim lliures per plorar, per pregar, per donar gràcies... Són moments que ens permeten descobrir, reflexionar, entendre els moments d’angoixa o patiment que de vegades sentim i també per donar gràcies per tot allò que ens fa feliços.

Dins cada un de nosaltres es troba un món de trobada, les nostres experiències, els nostres sentiments, i ens hem d’aturar alguna vegada per pensar, per sentir quins tresors tenim al nostre cor.

Si bé és cert que no sempre escollim d’on venim, sempre ens queda escollir on volem anar.

Hauríem de viure i construir la vida amb els petits tresors dels nostres cors, amb una abraçada a qui estimam només despertar-nos, amb un bon dia a qui que anam trobant al llarg del dia, dientmés sovint i més fort t’estim o estic de content/a de passar moments amb tu.

Amb aquestes petites coses feim participar als altres dels tresors que mai hauríem de quedar tancats als nostres cors. Hem de compartir el compromís, la fe i l’amor.

D’aquesta manera entenem des del cor de la vida el missatge de Jesús. La Pasqua ens mostra Jesús, i ens permet dirigir-li la mirada, reconèixer les seves petjades, a sentir la seva força en el nostre interior, la força que ve de l’amor més profund i que ens hauria d’acompanyar especialment en aquests dies tan terribles que estam vivint amb la invasió de Rússia a Ucraïna.

Cada un de nosaltres hem de recuperar el nostre jo interior i mitjançant la trobada amb la pregària interior, puguem sentir-nos més propers als altres, que puguem estimar amb totes les nostres energies, i també d’aquesta manera deixar l’odi i el rancor fora de la nostra pell.

Donem-nos importància a nosaltres mateixos, cerquem el moment per educar i descobrir la nostra interioritat, la nostra espiritualitat: com més gran és el nostre univers interior més fàcil serà poder-se trobar amb Déu, i amb tots els que ens envolten.

Claustre de professors CC Sant Vicenç de Paül-s’Arenal

Practicar el diàleg des de l’acollida

Benvolgudes famílies, 

Quan definim què és ser una bona persona destaquem alguna qualitat que val la pena de ser imitada. Una d’aquestes qualitats, és la voluntat de dialogar en situacions problemàtiques. Així, una bona persona seria aquella que… davant d’una situació de conflicte fa l’esforç de dialogar amb tots elsafectats amb la voluntat d’arribar a uns acords que siguin justos per a tothom.

La relació, d’altra banda, entre diàleg i dialèctica explica que Sòcrates i sobretot, Plató (els Diàlegs) se servissin d’aquesta forma d’expressió per a exposar llur pensament. Podem dir que per la seva mateixa forma, el diàleg estableix una comunicació interpersonal i un reconeixement de l’altre.

I partint d’aquestes idees, una societat, que aspiri a sobreviure dins el context actual, ha d’aprendre a dialogar.

Ha de ser capaç de interpretar les demandes que rebi i de respondre a elles. Però per a poder dialogar amb els altres, ha de ser capaç de mantenir el seu propi diàleg intern. Si em pregunten personalment què és el més important per fomentar el bon ambient de treball en un equip, diria sense dubtar-ho la comunicació!

I per intentar que compartiu el meu punt de vista us diré, per què penso que la comunicació és la base de l’èxit.

Dins de les pràctiques que ens ajudaran hi ha consells com: generar compromisos al voltant de valors compartits, tenir clar on som, on volem estar, com hi arribem i eliminar del nostre vocabulari el no puc... 

Però també apareixen altres recomanacions com: manifestar el que normalment no diem, explicar com arribem a una opinió i intentar profunditzar en les opinions alienes, escoltar als altres, dialogar sobretot sobre experiències col·lectives, discutir amb l’equip de treball per assegurar-nos una comprensió profunda i, perquè no dir-ho, també reconèixer les nostres rutines defensives i mecanismes de defensa .

La comunicació assertiva fa que tots anem cap a una direcció comuna, aprenem el valor del treball en equip, dona confiança i seguretat, fa que tot flueixi i ens fa més rics, més rics en pensament, en relacions humanes, més rics a nivell personal… La comunicació millora les persones i des de la nostra feina dins l’escola creiem que:

• El Diàleg a l’aula ha de ser un projecte que integri la intervenció a l’aula i el treball amb l’equip docent.
• Cal potenciar al màxim la qualitat del diàleg, ja que la clau no està en el discurs sinó en l’escolta.
• El vincle serà enfortir les relacions i potenciar l’empatia entre les persones que viuen en comunitat i que formen part d’un grup.

Equip de pastoral 

Sant Vicenç de Paül (La Soledat)

El planeta és casa teva: cuida'l amb responsabilitat

 

D’ençà que va començar la Creació, Déu sempre ens ha ensenyat la seva Generositat. Va crear l’home i la dona i també totes les coses necessàries perquè poguessin subsistir. L’aigua, les plantes, els animals, foren creats per satisfer les necessitats bàsiques dels homes i assegurar-ne la seva existència.

En l’esdevenir dels temps, però, l’home no ha tengut massa cura del gran regal que ens va fer el Creador i avui, el nostre Planeta, està greument ferit. Cuidar la casa comú, la casa de tots, és una obligació que tenim totes les persones, perquè de la nostra cura depèn la nostra supervivència. 

Seguint les idees exposades per Flavio Orta Dávila, especialista en biologia, desenvolupament sostenible climàtic i ús d’energia, és posssible millorar el nostre entorn si aplicam petites accions reconvertint-les en hàbits presents en la nostra vida diària. 

Un dels valors més importants que podem transmetre als nostres infants és l’amor per la nostra Terra, per la natura. És el lloc on vivim, és la nostra llar i cal que siguem responsables i no li facem mal. Sempre hem de tenir present que cada passa que facem, per petita que sigui, compta i ens ajuda a protegir el món on vivim.

La vida a la Terra és fràgil i els canvis arriben a passar factura al medi ambient. Aquests darrers temps que ens han  tocat viure, principalment amb la pandèmia per la COVID 19, ens han fet adonar i ser més conscients de la importància i la necessitat de cuidar el nostre Planeta. Ens han fet veure que hem d’aprendre a entendre la Natura i mai no anar en contra d’ella.

A les nostres mans està gaudir d’un planeta més net i sostenible. A les nostres mans està canviar, de veritat, les coses. 

Podem recordar les “R”: reduir, recuperar, rebutjar, reutilitzar i reciclar. 

Reduir tant el consum d’energia com d’aigua. 

Recuperar els objectes enlloc de comprar uns altres nous. 

Rebutjar els hàbits de consum innecessaris. 

Reutilitzar els objectes amb una segona vida i amb imaginació.

Reciclar tot el que poguem, depèn de tots nosaltres.

 

Fomentar la cura del Planeta es fa necessari i urgent, perquè no hi ha un pla B, per si al cas, no hi ha una fórmula màgica per tornar enrere i recuperar el temps perdut. Cal posar-se a fer feina ja, cal actuar, cal responsabilitat. I ho hem de fer tots, ens hem d’implicar seriosament tota la Comunitat Educativa, perquè hem de deixar un Planeta sostenible als nostres fills i als nostres alumnes. Els hem de deixar el millor món possible.

Com diu un proverbi indi, “La Terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills”.

Equip de mestres d’educació infantil

CC Sant Vicenç de Paül, Inca

Carta núm 5

El papa Francesc, en la seva XLVII Jornada Mundial de la pau, va llançar un missatge d'esperança que diu:

“Desead a todos, a las personas y a los pueblos, una vida llena de alegría y de esperanza. El corazón de todo hombre y de toda mujer alberga en su interior el deseo de una vida plena, de la que forma parte un anhelo indeleble de fraternidad, que nos invita a la comunión con los otros, en los que encontramos no enemigos o contrincantes, sino hermanos a los que acoger y querer.”

Estem segurs que en aquests moments on el món es troba immers dins el caos, tots desitjam amb totes les nostres forces la pau. Actualment, vivim en un món on els titulars de les notícies que més abunden són la violència o els enfrontaments bèl·lics entre països per les diferències socials, culturals, polítiques i religioses. De cada cop, ens hem submergit més dins un món individual, on únicament ens preocupem i vivim per nosaltres mateixos.

Com diu el missatge inicial del papa Francesc, no hem de trobar en aquells que pensen diferent, enemics o contrincants, sinó germans a qui hem d'acollir I estimar, i dels quals podem aprendre coses noves, i per aconseguir això, és necessari reeducar  les persones, ensenyar novament quins són els valors que marquen el camí correcte, un camí ple de pau. És necessari recordar a les persones el significat i la importància de la paraula tolerància, ja que ser tolerants ens permet curar i entendre les diferències entre cultures, que juntament amb la comprensió, ens durien cap a un món més just i en pau.

Recordem i analitzem una cita bíblica que diu: "Voy a escuchar  lo que Dios el Señor dice: Él promete paz a su pueblo y a sus fieles, siempre y cuando no se vuelvan a la necedad." (Salmo 85:8)

Aquesta cita del “Salmo 85:5”, ens diu que Déu ofereix i promet la pau al seu poble, sempre que aquests, dotats per la seva intel·ligència cerquin el camí correcte, aquell que ve guiat per accions tan senzilles com:

 Estimar les altres persones, i no controlar-les.

Practicar la tolerància.

Ser comprensiu.

Ser pacífic.

Reflexionar.

Cercar el perdó i no la venjança. Trobar la pau interior.

Aquests són alguns dels consells que, si tots seguim podem fer que el món sigui un lloc de pau per a tots.

Per acabar, us deixem amb una frase per reflexionar del gran líder espiritual del segle XX, Mahatma Gandhi que diu:

“No hay camino hacia la paz, la paz es el camino”

Marta Sagrera Lloret

C.C. Nostra Senyora de Gràcia