AUSTERITAT
“POC BASTA PER SER FELIÇ”
És interessant la frase. És per pensar, per interioritzar i fer-la viva perquè, si
t’ho creus de veritat, poc basta per ser
feliç.
S’han de tenir els ulls ben oberts i les orelles
atentes per no ser enganyats per la societat actual, que ens guia a imitar
aquell que té moltes coses, que diu, que fa i que consumeix tot allò novell que surt al mercat: joguines,
ordinadors, tauletes, cotxes, mòbils, marques
de roba, calçat… Tot aquest afany
de posseir, de ser i tenir enterboleix els ulls, i això no és la felicitat.
Vivim convençuts que
l’acumulació de béns, el consumisme i el fet de fer veure a la resta de la
societat les nostres possibilitats econòmiques ens col·locarà en una situació
privilegiada i desitjada per aquelles persones amb un poder adquisitiu menor.
Pensam que necessitam moltes
coses materials, però, quan tenim temps per reflexionar, ens adonam que el més
important és la vida, la família, els amics, les persones amb les quals pots
compartir la vivència; tenir qualcú, que ens guiï i ens ensenyi a ser bones
persones.
Volem tenir més i més quan, en realitat, la felicitat no és tenir
més coses, sinó valorar les que ja tenim i veure que la felicitat no és
material, sinó espiritual.
Per què no intentam potenciar
el valor de l’austeritat?
La nostra societat ho
necessita per aprendre que per ser feliç no necessitam que ens toqui la
loteria, ni que tot a la nostra vida sigui fàcil. Amb austeritat aconseguiríem una bona actitud
davant circumstàncies que ens dóna la vida per superar els obstacles del
viatge.
|
Recordem
les paraules del legislador grec Soló d’Atenes (638-599 a C) “L’austeritat és una de les grans virtuts
d’un poble intel·ligent”
Al
llarg de la història, tenim models de persones (Sant Francesç d’Assís, Santa
Teresa de Calcuta, Sor Francinaina…)
que han viscut amb austeritat i han transmès una pau interior que ens ha
servit d’exemple. Per tant, l’abundància es troba a l’interior de cada un, i
aquesta abundància és la que necessitam per ser feliços.
Jesús ens ensenya a viure
amb actitud austera: “Mirau els lliris
del camp i els ocells del cel que no sembren, ni recullen en graners...”.
Ens proposam canviar de
mentalitat…. Posem el nostre gra d’arena per fer de casa nostra un món
que tengui l’austeritat com un valor, que
deixi el consumisme de banda i que doni importància als bons actes de
les persones. I, si som molts, uns quants grans d’arena acabaran creant una platja meravellosa.
T’hi
apuntes? Pensa que poc basta per ser
feliç.
Reflexions del Professorat
Col·legi Sant Vicenç de Paül de s’Arenal
|
