SER SOLIDARIS

Benvolgudes famílies, Començar un nou curs, una il·lusió i un repte. Desitjam allò millor a tots els que formam la comunitat educativa. L’objectiu general i transversal que ens hem proposat per a aquest curs té dos aspectes ben distints que nosaltres volem unir: per una banda, la realitat d’una societat que està connectada, interconnectada de moltes maneres (“el món és com un llogaret”, repetim sovint) i per altra banda, i com a conseqüència d’aquesta interconnexió, coneixem la dura realitat de la humanitat, països ben pròxims a nosaltres que estan en guerres absurdes que maten cada dia molts d’innocents; els fluxos de gent que fugen de la fam i la misèria i lluiten per entrar a Europa i troben sovint la mort en l’intent; adults que abusen d’infants; dones maltractades; dones prostituïdes; dones que els marits tenen com segrestades dins ca seva; infants que no poden anar a escola, infants que fan feina de sol a sol... I per acabar aquestes pinzellades, poblacions a la intempèrie dels assots del virus de l’èbola. Podríem continuar, només ens hem mogut als contorns de la Mediterrània. Enguany, doncs, ens hem proposat que la connectivitat ens meni a ser més solidaris, cada un en la mesura de les seves possibilitats. Sabem que no podem transformar la realitat però... amb molta gent petita, fent coses petites arreu del món alguna cosa canvia. La solidaritat demana ulls oberts, cor sensible, ment desperta, mans dispostes a començar a treballar i, en tot moment, la pregària que demana al Senyor l’ajuda i la força. Molts de vosaltres us preguntareu, segurament, què hi poden fer els infants, els alumnes... Nosaltres els hem d’ensenyar a mirar, a respondre des del cor, a renunciar a alguna coseta per fer-nos solidaris amb els que no tenen res. Al llarg d’aquest curs, aquesta senzilla publicació ens parlarà de tot això des del punt de vista del professorat de distints centres de la Caritat. Que tenguem molt bon curs. Margalida Moyà Delegada d’Ensenyança