Nadal: escoltar, contemplar, admirar

 

Estimades famílies,

Quan arriba desembre a les nostres cases i a les nostres escoles, engalanam l’arbre, feim el pessebre, les aules i les nostres cases brillen amb bolles, estrelles i llums de colors, cantem cançons, mengem torrons i tantes altres coses dolces i salades... I per arrodonir les festes que ens omplen de joia a grans i petits, esperam amb desig que arribin els tres Reis carregats d’il·lusions, de bons desitjos i algun regalet tambél’esperam, clar que sí.

Però Nadal per a nosaltres, no sols pot passar com una festa material, una festa acolorida i renouera, Nadal ha de ser molt més que això a les nostres escoles i a les nostres famílies. Ens hem d’aturar, fer una mica de silenci, escoltar i ser conscients del que passa al nostre entorn.

El naixement de Jesús ha de ser una ocasió especial per treure els obstacles que ens separen dels altres i posar la nostra atenció en el que ens uneix. En silenci, podem dirigir la nostra mirada cap el pessebre i contemplar el nin Jesús que neix per a tothom, podem trobar en ell l’Amor necessari per comprendre i estimar. Nadal és una època especial per escoltar, compartir, contemplar, admirar i desitjar.

I que millor que compartir amb vosaltres les paraules del Papa Francesc que ens convida a ser Nadal:

• Nadal sol ser una festa renouera: una mica de silenci ens aniria molt bé per escoltar la veu de l'Amor. Nadal ets tu, quan decideixes néixer de nou cada dia i deixar entrar Déu en la teva ànima.
• L’arbre de Nadal ets tu, quan resisteixes amb empenta els vents de les dificultats de la vida.
• Els ornaments de Nadal ets tu, quan les teves virtuts són colors que decoren la teva vida.
• La campana de Nadal ets tu, quan crides, congregues i cerques la unió.
• També ets llum de Nadal, quan il·lumines amb la teva vida el camí dels altres amb la bondat, la paciència, l'alegria i la generositat.
• Els àngels de Nadal ets tu, quan cantes al món un missatge de pau, de justícia i d'amor.
• L'estrella de Nadal ets tu, quan acompanyes algú a la trobada amb el Senyor.
• La felicitació de Nadal ets tu, quan perdones i recobres la pau, encara que hi pateixis.
• Tu ets, sí, la nit de Nadal, quan humil i conscient reps en el silenci de la nit el Salvador del món sense soroll ni grans celebracions.
• Tu ets somriure de confiança i de tendresa, en la pau interior d'un Nadal perenne que estableix el Regne dins tu.

Així és que després d’aquesta profunda i preciosa reflexió no em queda molt més per afegir. Vos vull desitjar unes bones festes i que ens assemblem tots a aquest Nadal que ens proposa el Papa Francesc, no sols en desembre, sinó durant tot l’any.

Molts d’anys i bones festes!

M Reme Sánchez

Directora SVP, Port de Pollença

Construïm un món millor pel diàleg i l’escolta activa

El diàleg és una eina fonamental per a la convivència i la resolució de conflictes en la societat, i per tant també per a la petita societat que forma la nostra comunitat educativa. Quan les persones es reuneixenper comunicar-se i escoltar-se mútuament, es pot construir un mónmillor basat en la comprensió i l’empatia. No obstant això, per aconseguir aquest objectiu, és essencial dominar l’habilitat de l'escolta activa i aprendre a dialogar correctament.

L'escolta activa, un component essencial del diàleg, implica prestar atenció plena a l'altre, posar-se en el seu lloc i comprendre les seves emocions, necessitats i preocupacions. A través de l'escolta activa, podem establir vincles més forts amb els altres i promoure la comprensió mútua. Aprendre a escoltar de manera autèntica ens permetrà dialogar correctament i resoldre conflictes de manera pacífica.

A l’entorn de l’escola aquests elements de diàleg i escolta activa són essencials per resoldre els conflictes que puguin anar sorgint i intentam cada dia exercitar-los i posar-los en pràctica. Però també és necessari que es tenguin en compte a casa, no només cap als infants sinó que els adults hem de ser més que mai model de diàleg.

Quan parlam de construir un món millor pel diàleg, ens referim a la importància de superar les barreres que sovint interfereixen en les nostres comunicacions. A vegades, les persones es troben en situacions en les quals les seves creences i punts de vista són molt diferents, i això pot conduir a conflictes i desenteniments. És aquí on el diàleg i l'escolta activa esdevenen crucials.

Aprendre a escoltar per dialogar correctament també implica deixar de banda els nostres prejudicis. Moltes vegades, quan parlam amb qualcú que té un punt de vista diferent, tendim a jutjar-lo o a rebutjar les seves idees sense donar-les una oportunitat. Però, per aconseguir un diàleg constructiu, hem de sercapaços de deixar de banda els nostres judicis i obrir la ment a noves perspectives.

A més, el diàleg efectiu també requereix la voluntat de buscar punts en comú i àrees d'acord, en lloc de centrar-se només en les diferències. Quan les persones troben terrenys compartits, és més fàcil arribar a acords i solucions que beneficiïn a tots.

En definitiva, el diàleg i l'escolta activa són eines poderoses per a la construcció d'un món millor. Quan les persones aprenen a comunicar-se de manera efectiva i a escoltar amb empatia, es poden superar les diferències i trobar solucions a problemes complexos. Això no només millora les relacions personals, sinó que també contribueix a la construcció d'una societat més justa i harmoniosa. Per tant, cal fomentar aquestes habilitats com a part essencial de l'educació i la cultura, amb l'esperança de crear un món més inclusiu i pacífic.

Catalina M. Amengual

Directora Col·legi Ramon Llull

(Sta. Maria del Camí)

Units feim xarxa per construir un món millor

L'objectiu general d'aquest curs és proposar-nos la creació d'una xarxa amb la finalitat de transformar la realitat.

Els alumnes d'Infantil i Primària ens van brindar una excel·lent lliçó el dia de Sant Rafel! Encara recordam els seus treballs que ens van mostrar les xarxes que ells mateixos van teixir amb fils per visualitzar com, mitjançant la col·laboració, podem transformar "un forat en un cor".

La realitat que experimentam al nostre planeta, la globalització, cada dia ens fem més conscients a causa de les repercussions que qualsevol acció humana té sobre la humanitat en el seu conjunt.

Tenim exemples molt clars en les guerres, que afecten a tots, no només als països directament implicats, sinó a tota la resta de països que en pateixen les conseqüències. Aquesta és la globalització del món, però també és la mateixa realitat dels grups humans que influeixen en els altres, tant positiva com negativament.

Així doncs, aquestes situacions ens fan reflexionar sobre la necessitat de crear xarxes, de col·laborar i posar-nos d'acord si volem transformar la realitat. Ningú pot fer-ho tot sol, cap organisme pot resoldre els problemes sense connectar-se amb altres per aconseguir millores. Això es pot aplicar fins i tot a la unitat més petita de la societat, la família.

Si volem que els nins i les nines esdevinguin millors persones, les famílies i les escoles hem de col·laborar per establir les normes bàsiques d'una convivència respectuosa, definir els valors que volem promoure i acordar les conductes i comportaments que s'ajustin a aquests valors. No podem fer-ho sols; tots nosaltres som necessaris. No aconseguirem cap canvi si no construïm xarxes. En definitiva, estam interconnectats els uns amb els altres.

Dins la família, fins i tot amb els fills petits, hem de fer-los veure que no podem prescindir dels altres i que cada acció nostra afecta a les altres persones. Si molts de nosaltres realitzam accions positives, també influirem positivament en els altres.

Moltes persones realitzant petites accions poden transformar el món.

Triem les petites accions que transformaran el nostre entorn familiar i escolar.

Margalida Moyà

Units feim xarxa per construir un món millor

Estimades famílies,

Començar un curs escolar és sempre motiu d’alegria i una oportunitat que els adults hem de reconèixer i aprofitar.

La tasca educativa té la missió d’acompanyar els infants i joves en el procés de creixement de les seves persones. És molta responsabilitat pels pares i pels mestres que no sempre sabem dur a terme com pertoca. Per això hi hem de pensar i reflexionar i posar-nos en marxa.

L’objectiu general d’aquest curs és molt ambiciós. Es planteja la urgència de fer xarxa ben units. Un tot sol no fa res i dos tampoc. Hi hem de posar la voluntat de fer xarxa tots, units i ben avinguts. Amb la finalitat molt clara: volem construir un món millor.

No es tractar de coses grans i espectaculars. Quan practic la bona comunicació entre els membres de la família, estic aportant un granet d’arena per construir el món millor.

Quan reduesc el consum, recicl el que puc i reutilitz objectes o peces que encara serveixen, estic construint un món millor.

Estam molt lluny de poder garantir que anam millorant en la defensa del planeta.

El que importa és posar-nos en línia positiva de fer més activitats positives a favor de la salut del planeta.

Una altra línia d’acció és la humanització dels nostres àmbits de la vida i de la feina.

No és possible que la humanitat no elegeixi voluntàriament fer el bé i deixar el mal. El futur no és dels polissons o dels influencers, sinó dels que tenen bon cor.

Cercar el que ens convé a tots i rebutjar allò que perjudica als altres per jo surar.

El manament cristià és el més humà i humanitzador: estimar els altres com a tu mateix no facis als altres allò que no t’agrada que te facin a tu.

Aquestes petites accions amb la força de la xarxa ens permetran construir un món millor.

Margalida Moyà

CONSTRUÏM LA PAU CADA DIA AMB PETITS GESTOS

Ésser constructors de Pau pot estar present cada dia en cada un de nosaltres, treballant l'amistat, essent amics, i què voldria dir ser amics?, o què és l'amistat?

La paraula amistat prové del llatí “amicus” que es tradueix com “amic”, i d’aquest terme prové el verb “amare”, que significa “estimar”.

L'amistat és un tipus d’amor que neix quan dues o més persones s’elegeixen mútuament i expressen un afecte desinteressat, que es nodreix de les vivències compartides on la confiança, el respecte, l’empatia, lalleialtat, la sinceritat o el compromís són l’estel que ens fa tenir el desig de seguir fent camí junts.

L'amistat és aquella família que un elegeix. És aquell sentiment on pots ser un mateix sense cap prejudici. És aquella persona que quan estàs amb ella tot el que està al voltant és més fàcil. És aquella persona quesempre està al teu costat quan el necessites, i que et diu tan allò que vols sentir com el que no t’agrada escoltar. És aquella persona que està en els moments bons i aquells que no són tan bons.

L'amistat és com una abraçada càlida que reconforta l’ànima i que ens recorda que mai estarem sols. És un vincle invisible que ens connecta creant un refugi segur on compartir rialles, somnis, confidències, sense por de ser jutjats. La vertadera amistat admira, parla amb sinceritat, i actua amb respecte i cor, sense por i sense mentides, i és aquella que quan més en reparteixes més en tens, fins i tot, és aquella que malgrat hi hagi diferències, o ens hàgim enfadat, si saps que et necessita, estàs amb ella. És un mateix cor que habita en dos cossos distints.

I com es fa present cada dia? Moltes vegades la casualitat ens duu a conèixer a noves persones i aquestes amb els seus actes, la seva forma de ser, els seus valors, la seva estimació… es tornen indispensables a la nostra vida. I allò que va començar essent una amistat es transforma en part essencial de la nostra vida.

Hi ha moments a la vida en què les paraules s’acaben, no consolen ni fan riure. I que el silenci combinat amb una mirada de complicitat i una mitja rialla, es fan present. Moments on tot junt, es converteixen en un crit silenciós que retrona al cor dient: “No sé què dir- te, però som aquí”. Just en aquest moment, sorgeix el valor de l'amistat.

Ara que arriba l’estiu, que potser no ens trobem tant, o començam nous camins, anam a cuidar els amics, anam a cultivar aquesta xarxa invisible però sòlida que ens envolta i ens dóna seguretat.

No importa la distància física o el pas del temps, les amistats veritables perduren.

Cuidem als amics, amb aquella cridada què pensam de vegades ja faré demà, amb aquell missatge que pensam ja contestaré, anam a fer- los, no els deixem per un altre moment, anem a cuidar-los i a deixar queens cuidin.

Anem a cuidar moments compartits, perquè això ens enriqueix com a éssers humans i ens recorda que no estam tots sols en aquest meravellós i alhora incert viatge de la vida.

Com diu el Papa Francisco: “ L’amistat és dels regals més grans que una persona, que un jove pot tenir i oferir. Què difícil és viure sense amics”. Una de les coses més belles que va dir Jesús és: “Jo els dic amics,perquè els he donat a conèixer tot el que vaig sentir del meu Pare” (Jn 15, 5).

CLAUSTRE DE PROFESSORS CC SANT VICENÇ DE PAÜL-S’ARENAL

DIALOGA AMB ELS MAJORS I DESCOBRIRÀS MERAVELLES

 

Les persones portam un tresor amagat dins nosaltres.

Cada persona té un tresor únic dins seu, que es manifesta a través de les seves habilitats, talents, coneixements, emocions i experiències de vida. Això significa que cada persona té alguna cosa valuosa per oferir al món. Pot ser un talent artístic, una habilitat per resoldre problemes, un coneixement especialitzat en un àmbit determinat, o simplement una perspectiva única sobre la vida.

El desafiament radica en descobrir i desenvolupar aquest tresor amagat. Això requereix autoconeixement, exploració i experimentació per descobrir què ens apassiona i quines són les nostres habilitats i talents. També requereix una actitud oberta i curiosa, i una voluntat d'aprendre i créixer com a persones.

Quan som capaços de descobrir i desenvolupar el nostre propi tresoramagat, podem trobar un sentit més profund i satisfactori en la vida. També podem compartir aquest tresor amb altres persones, contribuint a la societat i al món de maneres significatives i positives.

A través del diàleg respectuós és on descobrirem aquest tresor. El diàleg és una forma poderosa de connectar amb altres persones i descobrir el seu tresor amagat. A través d'aquest diàleg, podem explorar les seves idees i perspectives, i aprendre de les seves experiències i coneixements.

Però perquè el diàleg sigui realment efectiu, és important que sigui respectuós. Això significa mostrar interès i respecte per les opinions dels altres, escoltar amb atenció, i evitar jutjar o criticar. Quan estem oberts i disposats a aprendre dels altres, podem descobrir noves idees i perspectives que ens poden ajudar a créixer com a persones i a entendre millor el món que ens envolta.

A més, el diàleg respectuós pot ajudar a crear connexions significatives amb altres persones, basades en la comprensió, la confiança i el respecte mutu. Això pot portar a relacions més fortes i satisfactòries ambaltres persones, i a un sentit més profund de comunitat i pertinença.

Dialoga amb els majors per descobrir la riquesa de la seva experiència.

Dialogar amb les persones majors ens pot ajudar a entendre millor el món que ens envolta i a créixer com a persones. Les seves perspectives úniques i les seves històries de vida poden inspirar-nos i donar-nos noves maneres de pensar sobre les coses.

Les persones majors tenen una gran quantitat de coneixements i experiències acumulades al llarg de les seves vides. Podem aprendre sobre la història, la cultura i les tradicions que han marcat les seves vides. També podem obtenir consells i orientació sobre com abordar els desafiaments de la vida, basats en les seves pròpies experiències i aprenentatges, als més joves (especialment per als seus fills i néts). Poden ser una font de suport i de consell en moments difícils.

El diàleg intergeneracional també ens pot ajudar a construir relacions més fortes entre les persones de diferents edats i cultures. Compartir històries i perspectives ens ajudarà a trobar punts en comú i aprendre’m des de les nostres diferències.

No obstant, és important recordar que aquest diàleg a més de ser respectuós, també hauria d’ésser un diàleg obert. Hem de mostrar interès i respecte per les seves opinions i idees, i escoltar amb atenció allò que tenen a dir per descobrir la riquesa de la seva experiència i aprendre de les seves vides.

Així que aprofita cada ocasió i oportunitat que se’t presenti per parlar amb persones majors, sobretot amb els pares i padrins. Segurament hi descobriràs meravelles i aprenentatges que et seran de gran valor.

Guillem Serra Gelabert

CC Sant Salvador Artà

APRÈN A TRANSITAR PEL CAMÍ DE LA LLIBERTAT

En el context cultural occidental, la Pasqua representa tant una important festivitat religiosa com la celebració de l’arribada de la primavera.

La Pasqua és un període que es celebra amb goig i alegria pels cristians, perquè el mal i la mort no tenen la darrera paraula. A la celebració de la Pasqua es commemora que Jesucrist ha ressuscitat. És la festa de la vida, de la vida plena.

“Els dono un manament nou: animeu-vos els uns als altres. Així com jo els he estimat, animeu-vos també vosaltres els uns als altres. En això tots reconeixeran que sou els meus deixebles: en l'amor que es tinguin els uns als altres”. (Juan 13:34-35)

Saber conviure exigeix ​​respectar a les persones. El respecte és una condició per contribuir a la millora dels altres.

Quan se sotmet a l'altre, es fa ineficaç el consell, la correcció o l'advertiment.

El respecte no només és cap a les lleis o l'actuació a les persones.

També té a veure amb l'autoritat, com passa amb els fills i els pares o els alumnes amb els professors. És, per tant, fonamental per a totes les etapes de la vida d'un nin.

Els infants d'avui seran els adults de demà i els encarregats de prevenir i lluitar contra la desigualtat i la intolerància, sempre des de la seva pròpia llibertat.

El respecte és, també, una forma de reconeixement, d'estimació i valoració de les qualitats dels altres, ja sigui pel seu coneixement, experiència o tasca com a persones.

Neix de l´empatia, ara bé, hem de ser conscients que comença per un mateix.

Per aquestes raons, en el nostre dia i a dia i a la nostra tasca educativa, potenciam el valor del respecte en totes les seves definicions i direccions, des de la vida i cap a tota la vida, ja que és aquest el més gran dels respectes.

D'altra banda, és important mostrar i educar en la voluntat per rectificar, en el cas d'equivocar-nos, ja que tots tenim també aquest dret, i, en conseqüència, el deure d'aprendre d'aquests errors.

En definitiva, el respecte és una responsabilitat de tots i per a tots, que té l’objectiu d’aprendre a transitar pel camí de la llibertat al llarg de les nostres vides i aconseguir una pau amb nosaltres mateixos i amb el món que ens envolta.

Equip de mestres d’infantil

CC Sant Vicenç de Paül, la Soledat

Neteja l'aire que respires de tota violència

 

La llibertat és un regal i una responsabilitat

 

Aconseguim la pau amb comprensió i tolerància

Podem afirmar que la majoria de les persones volem la pau, esperam viure en un món on existeixi la pau. Necessitam estar bé amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Però, què passa quan la pau no és una realitat?

La resposta és senzilla, hi ha sofriment.

Si miram al nostre voltant amb una mirada reflexiva, ens podrem adonar que, amb les nostres actituds, gestos, paraules, accions… no sempre demostram la disposició de voler la pau.

Per què ocorre això? Per desgràcia, en moltes ocasions perquè les persones vivim des de la indiferència, el temor o el prejudici entre altres causes.

Alguna cosa que ens podria ajudar per a superar aquesta situació és aprendre a mirar a l’altre, mirar-nos mútuament i fer-nos conscients de la presència que tenim en el món, a la nostra societat, a la nostra família, a la nostra escola.

Quan miram a l’altra persona, quan la veiem de veritat, no sols des de la visió sinó des del voler conèixer-la, ens obrim als altres i això ja implica un canvi d’actitud.

L’acostament a l’altra persona ens permet tenir un major coneixement i una comprensió veritable. Hauríem d’aprofitar totes les oportunitats que se’ns presenten per a admirar i apreciar les diferències de les altres persones per a així enriquir-nos, ser més empàtics i aconseguir un diàleg que ens ajudi a obtenir un benestar per a tots.

No podrem construir i esperar la pau sense voluntat de canvi i acostament als altres.

“Res ha canviat, excepte la meva actitud, per tant, tot ha canviat”

A.de Mello

La pau no ha de ser una il·lusió, una cosa inassolible o una utopia sinó una meta.

Com a comunitat educativa hem d’adonar-nos que aquesta meta l’estam caminant en grup i des dels nostres petits o grans passos l’estam construint entre tots i totes, alumnes/as, famílies, personal docent i no docent.

Aquesta pau ja és una realitat quan en el dia a dia, en la nostra quotidianitat volem pacificar les relacions entre persones, grups, pobles...

Aquesta pau sempre serà a través de la comprensió i la tolerància.

Comprensió i tolerància per assolir la pau, per tot i sempre.

Rocío Pérez

Pastoral ESO – Col·legi Ramon Llull

NADAL, TEMPS DE PAU

“ Que en són, de bonics, per les muntanyes els peus del missatger de bones noves que anuncia la pau! “ (Is 52,7).

(*)“Encara avui, el camí de la pau, que Sant Pau VI va anomenar amb el nou nom de desenvolupament integral, roman desafortunadament allunyat de la vida real de molts homes i dones i, per tant, de la família humana, que està totalment interconnectada.

Malgrat els nombrosos esforços encaminats a un diàleg constructiu entre les nacions, el renou ensordidor de les guerres i els conflictes s’amplifica, mentre es propaguen malalties de proporcions pandèmiques, s’agreugen els efectes del canvi climàtic i de la degradació del medi ambient, empitjora la tragèdia de la fam i la set, i segueix dominant un model econòmic que es basa més en l’individualisme que en el compartir solidari. Com en el temps dels antics profetes, el clamor dels pobres i de la terra segueix alçant-se avui, implorant justícia i pau. (*)

El Papa Francesc continua dient: “Aquí m’agradaria proposar tres camins per a construir una pau duradora. En primer lloc, el diàleg entre les generacions, com a base per a la realització de projectes compartits. En segon lloc, l’educació, com a factor de llibertat, responsabilitat I desenvolupament. I, finalment, el treball per a una plena realització de la dignitat humana. Aquests tres elements són essencials per a “la gestació d’un pacte social” sense el qual tot projecte de pau és insubstancial.”(*)

(*)Diàleg entre generacions per a construir la Pau. Dialogar significa escoltar-se, confrontar-se, posar-se d’acord i caminar junts. Fomentar tot això entre les generacions significa llaurar la dura i estèril terra del conflicte i l’exclusió per a cultivar-hi les llavors d’una pau duradora i compartida.

D’una banda, els joves necessiten l’experiència existencial, sapiencial i espiritual de la gent gran; de l’altra, la gent gran necessita el suport, l’afecte, la creativitat i el dinamisme dels joves.

D'altra banda, l’oportunitat de construir junts camins cap a la pau no pot prescindir de l’educació i el treball, llocs i contextos privilegiats per al diàleg intergeneracional. És l’educació la que proporciona la gramàtica per al diàleg entre les generacions, i és en l’experiència del treball on homes i dones de diferents generacions es troben ajudant-se mútuament, intercanviant coneixements, experiències i habilitats per al bé comú. “(*)

El temps de Nadal ens ha de servir perquè ens aturem, fem una pausa i reflexionem sobre que podem fer nosaltres. Quin granet d’arena podem aportar? Podem partir del que ens surti del nostre cor. Què podemaportar a la nostra família, als nostres amics, a l’escola…?

“Que siguin cada vegada més nombrosos el qui, sense fer renou, amb humilitat i perseverança, es converteixin cada dia en artesans de pau.”(*)

Nadal és temps de pau, de bons auguris, de bons propòsits i, sobretot d’alegria. Dit tot això, us volem desitjar un bon Nadal, i que entre tots fem que no ens falti la pau i la serenor dins el nou any.

C.E.I Sant Vicenç de Paül del Port de Pollença

(*)https://www.vatican.va/content/francesco/es/messages/peace/documents/2

0211208-messaggio-55giornatamondiale-pace2022.html

Missatge del Sant Pare Francesc per a la celebració de la 55a Jornada Mundial de la Pau. Diàleg entre generacions, educació i treball: instruments per a construir una pau duradora.