Res no ens fa més feliços que estimar i ser estimats
No ens cansarem d’escoltar i de dir que són temps difícils. Moltes coses s’han de fer de manera diferent a com havíem après o a com les havíem fetes fins ara. Ensenyam diferent, ens relacionam diferent i vivim diferent. Hem hagut d’aprendre a somriure amb els ulls i a acariciar amb les paraules per demostrar el nostre afecte, per donar el nostre consol i per alleugerir l’aïllament i la solitud.
Ara s’acosten les festes i sabem que no les podrem celebrar com sempre. No podrem seure tots a taula, ni podrem viatjar, ni podrem sortir a fer gresca pel carrer. Aquesta serà una celebració especial i una oportunitat per recuperar el vertader sentit del Nadal. Al costat de les paraules que més sonen en aquestes dates ('família', 'casa', 'amor'...) destaca, ara més que mai, 'compartir'.
'Compartir' té molts significats; sobretot, però, en volem destacar tres:
En primer lloc, podem compartir coses materials. Podem col·laborar amb els diferents recaptes d’aliments i de donatius que proliferen aquests dies. Els diferents bancs d’aliments -Càritas, les parròquies- organitzen campanyes especials per intentar pal·liar una mica els efectes de la crisi econòmica que afecta durament el nostre país. Podem col·laborar en aquestes campanyes compartint una part del que tenim; sentir-nos, així mateix, afortunats de poder posar el nostre granet d’arena per ajudar els altres.
Però podem anar molt més enllà. Podem compartir el que no tenim. Podem compartir el nostre temps. El que sempre ens falta. Temps per descansar, per gaudir de la família, per dedicar a l’oci, a la lectura, al cinema. És hora de posar en valor el voluntariat. D’admirar i imitar aquelles persones que, de manera totalment altruista, dediquen part del temps lliure a ajudar els altres. A col·laborar amb els altres. Que es roben temps a ells mateixos per regalar-lo amb un exercici d’absoluta generositat.
I, finalment, podem compartir amor. El nostre cor és una font inesgotable de generació d’afecte, i només depèn de la nostra voluntat compartir-lo. No calen grans gestos: la màgia, com sempre, és a les coses petites. N’hi ha prou amb una paraula d’ànim, amb un compliment, amb el fet de ser amable amb els amics i amb els desconeguts. Compartir amor és fàcil, i no hi ha res al món que ens faci més feliços que estimar i ser estimats.
Magdalena Moreno Frontera
Professora d’ESO
Col·legi Ramon Llull
