El diccionari ens diu que el respecte és “l’acció de considerar alguna cosa com una cosa que hom ha de tenir en compte.”
I per a tu, què és el respecte?
El respecte és el sinònim de diàleg, de comunicació i, per tant, de vida. Pertanyem a una societat i, com a membres d’aquesta compartim unes característiques semblants i unes diferències; moltes vegades són aquestes diferències, l’excusa per fomentar actuacions intransigents que dificulten o impedeixen per complet les nostres relacions.
Som éssers socials que creixem i ens descobrim en contacte amb els altres. Nosaltres som els màxims responsables de totes les experiències humanes, és a dir, som responsables dels nostres fets, i aquests han de començar amb aquest acord mutu que ningú no ha signat però que tothom reconeix, que és el respecte. Per què, si tots coneixem aquest acord, hi ha tantes vegades que el deixam de banda?
En aquest temps en què estam davant una xarxa infinita de relacions amb les altres persones, amb les coses, amb l’univers… no podem oblidar que el nostre comportament, pensaments i sentiments han d’estar fomentats en una pregunta que ens hem de fer contínuament al llarg de la nostra vida: què puc fer jo per millorar aquesta societat? Aquesta és la nostra grandesa i, de vegades, la nostra càrrega.
Tenim la capacitat de formular-nos preguntes i de fugir-ne; de vegades fingim que no existeixen, que no hi ha solució o que no són de la nostra incumbència. Aquest és el camí fàcil, ja que acceptar que el respecte ha de començar dins un mateix requereix independència, coratge i integritat.
Reflexionem sobre:
· el respecte cap a mi mateix.
· el respecte a Déu.
· el respecte vers els altres.
Joana Aina Riera
Col·legi Sant Vicenç de Paül S’Arenal
