Als inicis del segle XXI, la Humanitat es troba davant el desafiament de reorganitzar d'una manera constructiva la convivència de tothom, en un planeta que sembla cada cop més limitat. Conflictes, latents els uns i oberts els altres, abandonen ràpidament el seu caràcter regional o nacional per convertir-se en amenaces a nivell global. En són exemples la guerra d’Ucraïna o els conflictes d'interessos que es mostren en les polítiques energètiques i relatives al clima, motivades la majoria de vegades per qüestions econòmiques.
Les relacions familiars i d'amistat, cada cop més inestables, fan que, finalment, es perdin els espais necessaris de tranquil·litat i seguretat, i les conseqüències generalitzades són la por i una gran inseguretat.
Els mateixos valors i esquemes de conducta que abans eren vinculants han perdut força, a causa de la pèrdua progressiva d'autoritat, sigui religiosa, familiar o de qualsevol altre tipus, cosa que agreuja encara més la generalitzada pèrdua d'orientació.
En la recerca d'un comú denominador que, transcendeixi allò cultural i pugui donar una orientació per a la convivència humana, sorgeix amb més força que mai el valor del respecte, que esdevé fonamental per a qualsevol relació humana.
Mostrar respecte, estimació cap a l’altre és indici d'un acte de voluntat especial, que és independent de qualsevol circumstància material externa. Succeeix de manera voluntària i conscient. És una virtut i, com a tal, segons afirma Aristòtil, pot ser adquirida i practicada, en principi, per qualsevol.
El respecte viu per la seva aplicació pràctica. Ha de ser expressada, participada, feta visible. Així, el respecte o estima està íntimament lligada a la comunicació, en qualsevol de les seves formes.
Però abans de poder respectar els altres, has de respectar-te a tu mateix. No pots pensar positivament en els altres, si no penses positivament en tu mateix.
L'educació, aquí, té una influència decisiva. Dels nostres pares aprenem que hi ha un marc segur, dins del qual podem desenvolupar les nostres disposicions de manera adequada, o bé que les hem de restringir per ajustar-nos a les exigències o pretensions d'ells o de tercers.
Per apreciar plenament una persona, hauràs de mostrar amabilitat, empatia i compassió. Ningú és perfecte. Tots ens equivocam.
L'amabilitat significa ser generós i considerat. Això ens permet mirar més enllà dels errors d'una persona. Així mateix, l'empatia permet posar-nos en la pell d'una altra persona. Aleshores, podem veure les coses des de la seva perspectiva. Finalment, la compassió significa literalment patir junts. Això iguala el terrenyde joc. Cap persona és millor que l'altra. Al final, tots som human i mereixem validació.
Miquel Miralles
CC Beata Francinaina Cirer d’Inca
