|
Hi ha qui té i no vol, hi ha qui
vol i no té, i nosaltres, que volem i tenim, ho compartim.
Amb aquesta senzilla frase,
intentam que els nins i nines que dinen al nostre menjador prenguin consciència
que el món, mal repartit, és injust. I les injustícies, encara que al món
dels adults siguin freqüents, no ho haurien de ser dins el món dels nostres
infants.
Parlam sovint, a les escoles, de
valors, de la importància que tenen, de la gran diferència que hi ha entre
tenir-ne com a base de la nostra educació o no tenir-ne de cap casta. No
podem oblidar que tots els necessitam, no sols els infants per al seu
desenvolupament vital, sinó els adults també. Tal vegada, si no ens haguéssim
oblidat d'ells, no estaríem tan perduts.
Tots
els valors: solidaritat, compassió, pau, generositat, respecte, altruisme...
són importants i necessaris, però serà en compartir els valors quan agafaran
una nova dimensió i prendran realment sentit.
|
Si compartim, les diferències minven. I minvant aquestes diferències, i suavitzant
les que no es puguin atenuar, serà com aprendrem el vertader significat de la
paraula compartir. Diferències entre uns i altres n'hi haurà sempre, i la
veritat és que això ens fa únics i especials, però cal tenir cobertes totes les
necessitats bàsiques. És
aquí on entra la idea de prendre consciència que, al món, no tots estam en les
mateixes circumstàncies, i no tots entenem el mateix per necessitats bàsiques.
Aquí, per nosaltres, menjar, aigua, educació, sanitat, ... són coses bàsiques.
|
Potser el nostre veí,
que viu porta a porta o el veí que viu a milers de quilòmetres més al nord o
al sud o a l'est o a l'oest, canviaria
completament aquesta llista de prioritats bàsiques. Potser menjar i aigua
seria l'únic que li preocuparia, ja que és allò que ens manca allò que
recordam d'una forma més intensa.
Si compartim idees,
sentiments, objectius ens acostam els uns als altres. Per tant, acostem-nos,
fem nostres les preocupacions dels
amics, dels somnis dels nostres fills les nostres prioritats, i fem-los saber
que tot allò que per a ells és important també ho és per nosaltres. Compartim les nostres
coses per tal de poder aconseguir acostar-nos a ells i obrir-los les portes.
Donant qualque cosa del que tenim no resolem els
problemes, però els suavitzam. La
caritat, no és mai de més. En ocasions participam en campanyes de recollida
d'aliments o de roba, o de taps o qualsevol cosa que passa per davant
nosaltres.
Cal tenir clar que tots
els actes tenen importància per petits que siguin. De mica en mica es pot
omplir el tassó, i el tassó ple lleva la set a algú que en té.
Per tant, no dubtem a realitzar qualsevol petit acte
que impliqui aportar tant el teu temps com qualsevol altra cosa que puguem.
Sols així, de forma desinteressada
i quasi inconscient, calam dins la consciència dels petits. Ells perceben
quan feim les coses per convicció o per obligació; i, de forma obligada,
ningú treu profit d'allò que està fent. Per tant, compartim tots en la mesura
que puguem, i ensenyarem als nostres nins el vertader significat de la
paraula.
Maria Antònia Lliteres
Lliteres
Directora Col·legi Verge
de Monti-Sion
|
Porreres
