LA PAU ÉS UN DO DE DÉU, I AL MATEIX TEMPS, TASCA DE TOTS

Quan els deixebles de Jesús van començar a predicar la paraula de Déu, ja es van trobar amb un món difícil i hostil, on homes de cors freds i endurits dominaven, mitjançant la prepotència i la força, els més humils. Malgrat això, Jesús els ensenyà que ells s'haurien de mostrar forts d'esperit i, a la vegada, blans de cor per aconseguir la pau envers les adversitats i les injustícies. Aquesta és la gran lliçó que hem d'aprendre de Jesús: que la pau és un do que hem de gaudir, però també saber preservar; que és una tasca i, que com a tal, implica fer un camí cap al nostre interior per reflexionar sobre la nostra actuació davant les dificultats; i, finalment, entendre que no és una situació de benestar individual única i exclusivament nostre, sinó que l'hem de compartir tots.

Dins el món actual, són patents les situacions de conflicte que provoquen les guerres i que atempten contra els drets de les persones; però també, en el nostre entorn i per mor de la feblesa humana, ens trobam immersos en situacions d’enfrontaments, de malestar i d’inquietud que ens aboquen a l'agressivitat i a la violència.

Davant aquests fets evidents, tota la societat, però molt especialment els pares i els educadors, tenim la tasca primordial d'inculcar i fomentar en els nostres fills i alumnes el respecte als Drets Humans, tenint sempre en compte que hem de reconèixer i tractar l'altre com igual; així com, també, tenir present que tot allò que provoca benestar duu pau.

La felicitat derivada de la pau ens farà adonar de la necessitat d’esser humils i demanar que, en aquest món confós d’avui, els pobles descobreixin formes de conviure i que la PAU imperi en els cors de tothom.

Sant Vicenç de Paül, Inca.