L’ALTRE ÉS EL MEU GERMÀ

Aquests dies, com molts d’altres, cal reflexionar seriosament sobre unes paraules de Mn. Vincent Landel, arquebisbe de Rabat. Mn Landel és marroquí d’ascendència francesa i president de la Conferència Episcopal de la Regió Nord d’Àfrica, a més d’autor d’una pregària que volem compartir amb tots vosaltres i que diu així: Si l’altre es convertís realment en el meu germà,              potser jo podria posar en qüestió la fe que el fa viure?              podria burlar-me, d’una manera o altra, de les seves creences? Si l’altre es convertís realment en el meu germà,              potser jo podria parlar de llibertat sense viure el respecte? Si l’altre es convertís realment en el meu germà, potser jo podria rebutjar-lo amb actes de violència contra la seva persona o contra els seus béns? Si l’altre es convertís realment en el meu germà, potser jo podria permetre’m parlar-ne negativament a la seva esquena?          podria fins i tot permetre’m destruir la seva intimitat? Si l’altre es convertís realment en el meu germà,          jo el podria trobar de debò,          podríem parlar senzillament, fins i tot sense estar d’acord en tot. Si l’altre es convertís realment en el meu germà el seu encontre em faria créixer; i estic segur que ell també creixeria. Si l’altre es convertís realment en el meu germà podríem mirar-nos fit a fit i un autèntic somriure il·luminaria els nostres rostres. Si l’altre es convertís realment en el meu germà,          quin món tan apassionant podríem construir! Si realment creim que l’altre és el meu germà, tot i les diferències, seria tot tan i tan apassionant! Per què, doncs, quelcom que per a tots nosaltres és evident, resulta tan difícil de dur a terme? És per aquest motiu que, des d’aquestes línies, voldríem convidar les famílies a reflexionar sobre la importància d’una educació per als nostres fills sense prejudicis, plena d’aquells valors que tant recordam per Nadal i que ens haurien d’acompanyar en el nostre dia a dia. Una vida on la paraula odi no hi càpiga, en què la còlera sigui una emoció en desús. Intentem que els nostres fills siguin lliures i que tenguin un esperit crític amb la societat que els envolta. Segurament, només essent crítics amb ells mateixos i amb els altres, però sempre des del respecte, és possible provocar els canvis que aquest món demana amb urgència. Només acceptant les diferències de l’altre, les seves virtuts i  necessitats alhora, el podrem acceptar com a germà. Tot això només és possible des de la SENZILLESA, ja que només des de la humilitat serem capaços de reconèixer els altres com a iguals. Tots aquells éssers que se senten superiors als altres són incapaços de tractar els altres com a germans, i tenen sempre la necessitat de demostrar la seva superioritat. El més trist de tot plegat és que -la majoria de vegades- els qui acaben pagant les conseqüències dels seus actes són víctimes innocents que voldrien ser lliures, però no poden perquè des de sempre els han fet sentir inferiors. Intentem que els nostres fills siguin emocionalment intel·ligents i que de les quatre emocions bàsiques (ira, por, tristesa i alegria) siguin capaços de potenciar les positives, ja que els nostres sentiments i estats anímics es troben directament lligats a l’autocontrol d’aquestes dites emocions; com a conseqüència, així mateix, les nostres reaccions enfront dels problemes també ho estan. Desgraciadament, la intel·ligència emocional no és innata, cal educar-la, i la millor manera d’educar és amb l’exemple. COOPEREM, doncs, des de les nostres modestes posicions de pares, germans, professors i padrins perquè els nostres infants cultivin virtuts com l’empatia, la solidaritat, l’esforç, el respecte... per poder aconseguir així un món globalitzat molt millor del que, de moment, els estam deixant. Des de l’EMPATIA serem capaços d’entendre els sentiments, els raonaments i les motivacions dels altres; serem capaços de posar-nos en el lloc dels altres i, fins i tot, d’entendre punts de vista diferents dels nostres, ja que aprendrem a escoltar, respectar i a menysprear tots aquells prejudicis que ens tenen encadenats. Llavors sí que l’altre es convertirà, sense condicions, en el nostre germà. CC SANT SALVADOR. Artà

CREAR ESPAIS DE SILENCI I REFLEXIÓ

“Quan vulguis pregar, entra a la teva cambra i roda clau; allà, parla amb el teu pare, que és present en el llocs més amagats. Ell, que penetra totes les intencions, t’ho recompensarà.”                                                                                                                                         (Mt 6,6) Aquesta cambra de la qual ens parla Jesús no només és un lloc material, sinó també un estat d’ànim, un lloc interior, el més íntim del cor. Educar per a la interioritat és: a)      Educar per acollir el més profund del ser humà i convidar-lo a la reflexió. Quan l’home és capaç de reflexionar sobre ell mateix, descobreix en el seu interior un món ple de riqueses i serenitat, tan importants per viure plenament la vida. b)     Educar per ser, perquè l´infant es vagi fent persona. c)      Educar per al silenci, l´admiració i la llibertat. Les persones que treballen la interioritat són aquelles que superen  la superficialitat i la dispersió.  Sant Agustí parla de potenciar l´home interior -que és la Seu de la Veritat- davant l´home exterior, que viu dels sentits.   Els criteris que regeixen la nostra societat avui en dia són la utilitat, l´eficàcia i les energies. Així mateix, dins el camp educatiu hem d´ENSENYAR A MEDITAR (interioritat), hem de cercar les eines necessàries perquè els nins i les nines puguin experimentar la dimensió profunda de la realitat,  perquè siguin capaços de començar a viure des d´aquesta, a comprovar “ des de dins” com s’operen els canvis eficaços i, a més, on es troba la FELICITAT. Hem de desenvolupar la ment i descobrir  que som quelcom més que això. Parlar d´interioritat (intel·ligència espiritual) significa experimentar que som més que els nostres pensaments i emocions... Quan arribem a aquesta dimensió, tot serà percebut com a nou. La interioritat potencia  capacitats diverses: SERENITAT, OBSERVACIÓ, LLIBERTAT INTERIOR, COMPASSIÓ, etc. Treballar l’educació de la interioritat promou que tant la vivència personal de nins i nines com les relacions entre ells es vagin enriquint. Es tracta d´ajudar-nos a desenvolupar l´atenció plena, la capacitat de viure “aquí i ara”. Tota la resta s´anirà donant… Els esforços docents han d´anar encaminats al fet que els alumnes adquiresquin l´art de pensar de manera crítica i creativa. Han d’aprendre a adquirir conceptes de l’entorn, però també han de saber cercar la veritat per si mateixos. Col·legi l’ASSUMPCIÓ                                                                                                                                   Binissalem

LA VIDA ÉS UN TRESOR QUE DESCOBRIM QUAN EL COMPARTIM

En el moment actual, l’ecologia s’ha transformat en alguna cosa més que una filosofia idealista: aquell món que varen conèixer els nostres avantpassats  que semblava molt gran i que ara se’ns fa petit . Hem començat a preocupar-nos pels recursos i per la qualitat de vida i volem trobar la manera de viure sense destruir “la gallina dels ous d’or”. Però canviar de mentalitat costa molt: requereix qüestionar uns principis que han estat vàlids fins ara, basats en el benestar i en el consum i en una concepció de l’ésser humà totalment independent del medi. Per introduir aquesta idea de canvi, l’educació és clau. Una educació que es pot dur a terme tant a l’escola com a l’entorn familiar, de manera que les noves generacions siguin més responsables i capaces de forjar un planeta millor. El comportament ecològic que des de l’escola i la família es tracta d’impulsar, tant a nivell individual com col·lectiu entre els nostres alumnes, és la capacitat de cuidar el territori on ens ha tocat desenvolupar la nostra existència, i de fer-ho sobretot de manera conjunta, tots amb un mateix objectiu i compartint. Cal tenir també molt en compte l’ecologia de l’esperit: parlam d’una ètica ecològica que es cuida del nostre interior i que amb actuacions concretes pot influir en el nostre entorn, perquè ànima i terra puguin interactuar beneficiant-se mútuament.   Ja fa uns anys que des de l’escola treballam amb energia i entusiasme fent la nostra petita aportació a una causa que tant ho val:           - construint relacions entre les persones i l’entorn.          - reutilitzant i reciclant el material que empram.         - estalviant recursos ( aigua, energies…)         - reduint el consum en general.         - tenint cura del medi ambient. Aquests petits gestos que feim de manera individual ens fa responsables i aporta satisfacció. La nostra contribució ens dóna l’alegria d’actuar en benefici d’un tot més gran, perquè hem de tenir clar que els canvis col·lectius comencen per accions individuals, però que si se fan de forma conjunta i compartint són doblement beneficioses. Una  societat sostenible només serà possible si els nostres infants aprenen a viure ecològicament  i  amb  persones i contextos diversos, sense conflictes, adquirint una sensibilitat especial per a l’ambient i les qüestions socials, alhora que aprenen a organitzar i gestionar recursos i programar objectius. Infants motivats que es veuen a sí mateixos capaços i útils i que aprenen que allò que no funciona es pot millorar. Així, tal volta, basant-se en valors humans, cristians i universals, les expectatives d’un món millor puguin convertir-se en un objectiu més real i a l’abast de les noves generacions. Perquè ja ho diu el proverbi africà: “ Molta gent petita, en llocs petits, fent petites coses, pot canviar el món “.                                                                                Begonya del Pozo i Tomeu Bagur                                Col·legi Ramon Llull  (Sta. Maria del Camí)

TREBALLAM JUNTS PER CONSTRUIR UN MÓN MILLOR

Benvolgudes famílies,

TREBALLAM JUNTS PER CONSTRUIR UN MÓN MILLOR és l’objectiu general que ens hem proposat per a aquest curs. És un objectiu transversal que implica també les famílies.

En la societat actual ningú pot desenvolupar un projecte sol, perquè ningú té totes les qualitats i les capacitats per fer-ho. Per altra banda, la diversitat d’intel·ligències, capacitats, habilitats, virtuts .... són un tresor, que haurem de descobrir. El fet de treballar junts és un recurs imprescindible per facilitar i activar aquesta descoberta.

Tots sabem de la riquesa del treball en equip, però també tots sabem que porta les seves dificultats i precisa determinades virtuts.

Una primera virtut és la de ser persones de diàleg. Això vol dir, en primer lloc, saber escoltar i saber escoltar bé, no quedar-se en les simples paraules, ni reflectir-les contínuament sobre un mateix. Per escoltar hem de tenir una actitud d’obertura sincera a la persona que parla, escoltar les paraules i els sentiments, fer l’esforç per comprendre el que diu i el que vol comunicar, assegurar-se que s’ha comprès correctament la informació rebuda; per tant, s’ha de comprovar senzillament. Quan es tracta de comunicar al restants membres de l’equip, hem de fer l’esforç de la precisió, de la sinceritat, de la voluntat de construir quelcom junts a benefici de molts.

Una altra virtut -no menys important que l’anterior- és l’esforç per realitzar el treball que ens proposam com equip, per aportar les idees i activar les habilitats que poden ajudar tot el conjunt a realitzar la tasca encomanada. Haurem d’educar els infants en l’esforç. Les capacitats s’activen amb l’esforç i amb perseverança. No és possible fer res de significatiu sense l’esforç continuat. Per tant, aportem al grup cadascú les seves capacitats i tots l’esforç personal i l’esforç del treball en cooperació. I, finalment, una altra virtut que no està gaire de moda i que sempre és actual: la HUMILITAT.  La humilitat no és l’actitud del que es menysté sinó tot el contrari: és la virtut que deixa cada cosa i cada persona al seu lloc; la humilitat és la veritat per reconèixer les qualitats, les capacitats i les aportacions personals i de tots, i a la vegada reconèixer que el resultat és del grup, de l’equip que realitza el projecte. En definitiva, són tres virtuts imprescindibles: DIÀLEG, ESFORÇ I HUMILITAT. Que al llarg del curs treballant junts tenguem la satisfacció d’haver aportat qualque cosa bona i bella a la societat, a la nostra escola i a cadascuna de les persones que formam aquesta comunitat educativa.

TREBALLAR PER EL BÉ COMÚ

Actualment la societat passa per canvis constants, significatius i accelerats. Això implica canvis en tots els sentits, en la manera de fer i de pensar, així com també de veure el món. Les persones han d’adaptar-s’hi a aquests  per poder conviure en societat, els uns amb els altres. Davant aquesta situació de canvi i, per tant, d’incertesa constant, juga un paper molt important l’educació. Sorgeix la necessitat i l’obligació d’oferir una educació que doni resposta a aquesta realitat que estam vivint, una realitat plena d’exigències que cada vegada són més significatives.  L’educació i el procés d’ensenyament – aprenentatge ha de basar-se en l’educació en valors i en la teoria constructivista de la qual parlava Jean Piaget. Això no vol dir res més que deixar que els alumnes creïn el seu propi coneixement a través d’interaccions amb l’entorn i amb els altres individus. Per tal de poder aconseguir això, s’ha de ser capaç de treballar en equip, de comparar i compartir opinions, de trobar el seu rol i de resoldre conflictes; entre d’altres coses, per aconseguir el màxim desenvolupament personal i social dels alumnes.  L’escola és un espai dinamitzador, on els alumnes tenen un paper actiu en tot moment per tal de fomentar la participació  i el diàleg entre iguals, ja que l’experiència és un camí que ajuda els alumnes a enfrontar-se al món.  Fora de l’escola ens trobem sovint la necessitat de relacionar-nos amb altres persones, de compartir experiències i de realitzar treballs cooperatius que serien impensables si, abans, no haguéssim après les habilitats necessàries per fer-ho. Per aquest motiu, l’escola no s’allunya de la realitat, sinó tot el contrari, prepara i forma els alumnes per tal que puguin participar i desenvolupar-se en societat amb tot el que això implica.   No podríem finalitzar sense fer esment a l’importantíssim paper que juga la família, ja que és aquesta la que ofereix la majoria de les experiències i vivències dins un entorn natural i acollidor  on l’alumne es desenvolupa.  Totes i cada una d’aquestes peces són importants i imprescindible, així com també el treball conjunt entre ells. Aquesta situació es pot comparar amb un trencaclosques, on totes les peces han d’unir-se i treballar conjuntament per tal de poder arribar a un objectiu final comú. Aquest serà el de construir una societat en què tots  els ciutadans siguin capaços d’actuar i relacionar-se adequadament per poder cobrir una necessitat bàsica de tot ésser humà: desenvolupar-se personalment i trobar un rol dins la societat per sentir-se bé amb ell mateix i amb els altres. Marga Valls Torandell   - Col·legi Sant Vicenç de Paül (Coll d’en Rabassa)

Reconèixer la dignitat i els drets de les persones

RESPECTE

Segurament molts de nosaltres coincidiríem en reconèixer que el respecte és un dels valors més devaluats en els nostres dies i en tots els àmbits. Falta respecte pel propi cos i per la pròpia dignitat; sovint constatam el problema de la baixa autoestima, però no pensem que la baixa autoestima sigui per afavorir l’estima als altres. Els pares es queixen de la manca de respecte dels seus fills; per la seva banda els fills dirien el mateix dels seus pares. I així podríem eixamplar el cercle dels membres de la família. Els professors pateixen en si mateixos falta de respecte. Les institucions es queixen de ser poc respectades per part dels ciutadans. I si la terra pogués parlar també ens diria com se sent de maltractada i com els usuaris li falten al respecte, fins el punt de fer-la inhabitable. El respecte és un valor ètic o moral que reconeix que les persones, els animals i/o les coses hem de ser valorats i no menyspreats. El respecte en les relacions interpersonals comença amb el reconeixement de l’individu com a ésser únic i que necessita ser comprès per l’altre. Consisteix en el fet de saber apreciar els interessos i les necessitats de les altres persones. Existeixen diversos tipus de respecte: -          El respecte a un mateix. -          El respecte a totes les persones (ja que tots som iguals; simplement, som persones). -          El respecte als nostres superiors (caps, Mestres, pares…). -          El respecte a les creences, les idees… -          El respecte als animals, les plantes, les infraestructures… a tot en general. A l’escola, sovint, és fàcil veure nins que en rebutgen uns altres perquè potser tenen pocs recursos econòmics o no poden dur la millor roba, ni poden tenir els millors jocs. Sovint, és més fàcil veure i jutjar les aparences que la profunditat de la persona. El que volem dir és que hem d’educar en el reconeixement de les persones, per la seva dignitat, per la seva essència única i irrepetible, per tot allò que significa ser persona. Hem d’ensenyar els infants a valorar lo essencial i no quedar-nos mai en les aparences o en les coses superficials o en el poder adquisitiu que puguin tenir. Tots tenim un valor infinit; reconèixer-lo en nosaltres mateixos i en els altres farà que siguin respectuosos. Des de casa els pares podem treballar el respecte a cadascuna de les persones de la unitat familiar; respectar els pares perquè són els pares no perquè ens compren joguines o ens duen de viatge; respectar els padrins perquè són els padrins i ens fan avinent que ningú es dóna la vida, la cultura, la llengua, la tradició a si mateix, tots ho rebem dels altres; respectar els germans en les seves diferències. En el fons aprendre a respectar és aprendre a estimar. Si ,des de casa, donàssim més importància a l’amor i a la comprensió, el respecte “suraria” sol i seria un element que ja vendria de manera inherent a las persones. Col·legi L’Assumpció de Binissalem