“Quan conec algú no m'importa si és blanc, negre, jueu o musulmà. Tinc prou amb saber que és un ésser humà.” (Walt Whitman poeta nord-americà del segle XIX)
Possiblement fa uns anys, dins la nostra societat propera, quasi bé tothom estaria d’acord amb aquestes paraules; segurament perquè no anaven per a nosaltres, ja que no teníem l’actual diversitat cultural ni religiosa, i molts de nosaltres no enteníem que es pogués discriminar ningú pel color de la seva pell o per les seves creences: aquí tots érem blancs i catòlics; per tant, el màxim que havíem de tolerar eren els familiars i les amistats properes.
Avui les coses han canviat, i la frase amb què he començat l’escrit té un sentit diferent, però real i actual. La tolerància ja és més difícil d’assumir, i la podríem definir com el respecte a les idees, creences o pràctiques dels altres quan aquestes són diferents o contràries a les nostres i llur acceptació tot comprenent el valor de les diferents formes d'entendre la vida.
A dia d’avui, i dins la nostra societat plural, la podríem definir com l'assumpció de la diversitat d'opinió, social, ètnica, cultural i religiosa.
Respectar és relativament fàcil, ja que demostres una admiració cap a les persones que aprecies o admires; però tolerar, ho és? Hi ha una frase que ho explica molt bé: “El món somia amb la tolerància des que és món, potser perquè es tracta d'una conquesta que brilla al mateix temps per la seva presència i per la seva absència. S'ha dit que la tolerància és fàcil d'aplaudir, difícil de practicar i molt mala d'explicar” .
A la part contrària tenim els intolerants, els violents , els racistes.
Gandhi, en els seus discursos, fa sovint referència a la violència. Discursos que desgraciadament es podrien traslladar a l’actualitat : "Si responem amb violència, els nostres futurs líders s'hauran format en una escola de terrorisme". ¿Els sona, això, en l'actualitat mundial? A més, continua dient: "Si responem ull per ull, l'únic que aconseguirem serà un país de cecs".
Avui, quan les coses estan complicades, és el moment en què més ens fa falta ser tolerants amb el proïsme i no veure’l com un invasor que ens lleva el pa i la feina; aplaudir la pluralitat cultural i ètnica, però practicant amb l’exemple per no caure en el racisme i evitar viure en un país de cecs.
Gabriel Nadal.Col·legi Sant Vicenç de Paül, La Soletat.
