Des de fa algunes dècades, la complexitat, de causes i d’efectes, ha esdevingut una característica permanent de la realitat quotidiana. A més, els avanços de la ciència i de la tecnologia i, sobretot, el canvi accelerat, que ha esdevingut element estructural de la nostra societat, fan impensable que una persona sola pugui treure endavant el carro. Els homes universals, com Leonardo da Vinci, no són possibles. Avui, el que s’imposa és el treball en equip. És per aquest motiu que el treball coordinat d’un grup interdisciplinar s’ha convertit en la norma de qualsevol reflexió, professió i recerca.
Treballar amb altres persones de manera conjunta i articulada és un exercici que ens posa a prova, perquè ens obliga sovint a reconèixer la validesa dels punts de vista aliens; ens porta a un exercici de reflexió i de diàleg permanent; ens convida a consensuar objectius comuns i a compartir mètodes de recerca, si volem tenir èxit.
L’equip funciona quan compta amb una persona que n’és el referent, però, sobretot, quan cada un dels membres aconsegueix aportar el millor de si mateix, dels seus coneixements i dels seus valors personals. Si aquesta és la línia de treball, l’equip no caurà en un parany que el pot ofegar, cosa que passa quan els membres empren la capacitat crítica no per millorar el treball, sinó per ofegar la creativitat que sorgeix del conjunt.
El treball en comú desplaça la competitivitat interpersonal, sovint ferotge, i descarta el joc brut en tot moment. Per l’enriquiment que deriva de la pluralitat dels seus membres, garanteix de la millor manera possible que els plantejaments i les solucions que s’aporten siguin útils a llarg termini, més enllà de les urgències i de les necessitats immediates.
Carmel Bonnín
President de Justícia i Pau de Mallorca
President de Justícia i Pau de Mallorca
