“És hora de
desaprender”, deia un anunci publicitari. “És hora de desaprender”. Com dius això
en un col·legi? Perquè sí, ho dic. *Desaprendre? Per aprendre. *Desaprendre
prejudicis per aprendre a enjudiciar la realitat des del perdó, des de la
compassió, des de la pau. Desaprendre
una imatge de Déu que no ajuda a creure per aprendre un Déu que ens
ajuda a créixer, a madurar, a sentir-nos lliures (amb majúscules). A l'Església
celebrem l'any de la fe. I, com a centre cristià, ens feIm ressò de la crida
que ens fa l'Església a través d'aquesta celebració per aprofundir i madurar en
la nostra fe. És una crida a sortir de la mediocritat. I
preguntant-nos….desaprenent.
Parlar de fe en el context de la crisi? No és el terme “crisi” aliè a la fe. Al contrari. La fe viu moments de crisis. Jesús mateix ve per posar-nos en crisi, perquè davant els seus signes tots, absolutament tots, hàgim de respondre, encara que sigui amb la indiferència. La crisi té la seva part d'oportunitat. Pots confiar o no fer-ho. Pots ser positiu i pensar que les coses que et passen són el millor que et pot passar o pots fer un pas més i creure que la teva vida està a les millors mans, a les de Déu.
Això ja no és només ser positiu. És creure.
Són temps de provocació. El cristià és “provocat”. I vénen a la nostra ment
algunes situacions. Però és que la fe cristiana és provocadora. Provoca
interrogants. Provoca sentit. Provoca reaccions. I només si provoca pot
respondre a aquestes preguntes que ens fem com a éssers humans. I només si
provoca pot suscitar qüestions abans de donar respostes. I només si provoca pot
ajudar a desaprendre una imatge de Déu per aprendre’n una altra en la qual
mereix la pena creure.
La fe provoca també pau.
Provoca justícia. Perquè repensar la fe, desaprendre una “fe” per aprendre’n
una altra de purificada, ajuda a creure que l'existència del Déu cristià fa la
vida més humana, més lliure, més justa, més pacífica. És més, que una vida “amb
Déu” mereix la pena ser viscuda.
Ana Belén Álvarez Haya Professora. Religió CC. La Inmaculada. (Paiporta)
