Entre els objectius de l’escola hi ha el d’ensenyar i aprendre a viure i a conviure, tant a l’interior del centre educatiu com en el seu entorn immediat. Però ara més que mai, es fa necessari afegir-hi un nou espai als abans esmentats, l’entorn virtual.
En el marc d’una societat tecnològicament complexa, culturalment diversa, econòmicament desequilibrada i amb canvis permanents, entenem la convivència no com la simple coexistència, sinó com la necessària relació entre persones basades en xarxes de sentit compartit.
Aquestes xarxes de sentit compartit han evolucionat de l’entorn físic al digital o virtual, i han donat lloc a les anomenades xarxes socials, enteses com a estructures socials on es creen relacions entre els membres d’una comunitat.
Les xarxes socials conceben l’entorn virtual com un lloc de conversa i de comunicació, un espai per formar relacions d’una manera similar al món real. Però com ja ens diu el Sant Pare Francesc en el seu missatge per a la 50a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials:
«No és la tecnologia la que determina si la comunicació és autèntica o no, sinó el cor de l’home i la capacitat per utilitzar bé els mitjans que estan a la seva disposició. Les xarxes socials són capaces d’afavorir les relacions i de promoure el bé de la societat, però també poden contribuir a una polarització i divisió entre les persones i els grups. L’entorn digital és una plaça, un lloc d’encontre, on es pot acariciar o ferir, tenir una profitosa discussió o un linxament moral...».
Així doncs, és dintre d’aquest espai, en aquesta «plaça», on l’escola ha de tenir un paper primordial, educant i ensenyant els alumnes a emprar i a moure’s per les xarxes socials i l’entorn digital de manera responsable i conscient, per així contribuir a promoure la convivència, el diàleg, el respecte entre tots i les relacions entre generacions, amb la finalitat de fomentar les relacions entre persones de diferents grups d’edat amb l’ànim d'enriquir els vincles i el coneixement mutu també a l’entorn virtual.
No podem obviar l’oportunitat que ens ofereix l’ús de les xarxes socials i de les tecnologies de la comunicació per a l’enriquiment personal i de la societat, però aquestes han d’estar al servei de les persones per conviure pacíficament i ajudar-les a créixer. L’alumnat porta a les aules el reflex de la societat actual, amb les seves oportunitats però també amb les seves crisis. L’adolescència, tal i com la tenim en els temps que corren, és un període llarg i complex on els i les joves estan en plena construcció de la seva identitat. Una construcció, a fi de comptes, viscuda com inestable i depenent de l’entorn en el que es desenvolupa i on negocien les formes d’integració. Uns quants anys enrere, segurament, l’emancipació dels i les joves estava marcada pels estudis i la feina. Actualment, per a l’autonomia o la consecució del seu espai personal, la construcció de la identitat i les relacions personals que s’estableixen és imprescindible la connectivitat. Tot això té efectes sobre la convivència, tenint en compte que les i els joves i adolescents són digitals, estan on-line i s’agrupen virtualment. Mitjançant Internet i les TIC els i les adolescents aprenen, senten, s’informen, pensen, es relacionen, escolten música, fan els deures, s’estimen o es presenten al món. En aquest sentit, el Sant Pare Francesc és molt clar:
«La comunicació té el poder de crear ponts, d'afavorir l'encontre i la inclusió, i enriquir d'aquesta manera la societat. També en xarxa es construeix una vertadera ciutadania. L’accés a les xarxes digitals porta en si una responsabilitat per a l’altra que no veiem, però que és real, té una dignitat que ha de ser respectada. La xarxa pot ser ben utilitzada per fer créixer una societat sana i oberta a la posada en comú».
Equip Web
Sant Vicenç de Paül de Manacor
