“Tot home té una pretensió legítima al respecte del seu proïsme, i recíprocament. Així doncs, també està obligat al mateix respecte cap a cada un dels altres homes”.
Emmauel Kant
Créixer al desenfrenat món actual, envoltat de dificultats, no és una tasca fàcil. La família, l’escola, els amics, els mitjans de comunicació i una mirada de fonts diverses transmeten informacions contradictòries i presenten un món aparentment fragmentat i, de vegades, amenaçador.
Els valors influeixen de manera decisiva en la nostra existència, són la nostra autodefinició com a persones. Haurien d’ocupar el primer lloc en la nostra escala de prioritats, ja que constitueixen la més volguda i preuada pertinença. Aquests guiaran totes les decisions que prenem i la naturalesa mateixa del nostre ésser.
El respecte és un valor, un compromís individual i col·lectiu, que és promogut mitjançant l'exemple. Suposa acceptar i comprendre l’humil i l’envanit, el pobre i el ric, el savi i l’ignorant; suposa acceptar la diferència per menuda o gran que sigui, físicament, moralment o intel·lectualment. Suposar també que totes les persones neixen en situació d'igualtat per merèixer consideració (dignitat humana), malgrat que després es produeixin diferències d'estatus o vivències.
La intel·ligència, l'admiració i la compassió, rarament juntes, ho estan en aquest mot singular. El respecte és un assumpte de bé mirar, de caure en el compte, de descobrir l'altre, de descobrir-se en ell i descobrir-ho en hom.
No es decreta per moralització ni donant lliçons. Cadascuna o cadascun ha de mostrar el camí adoptant actituds i comportaments respectuosos.
Ha de practicar-se amb les persones, prioritàriament: amb la gent gran, amb els discapacitats, amb aquells que són o pensen diferent a nosaltres, amb els infants, les dones, els homes; però d'igual manera amb el medi ambient, la naturalesa, els béns públics i privats, les lleis, etc. El respecte és simple, practicable en qualsevol indret o situació: la família, el carrer, l’escola, el lloc de feina, la naturalesa, etc.
Cal posar en valor la paraula respecte. És necessari eliminar aquesta falsa creença que desterra tot el seu significat reduït a només una forma de tractament social utilitzada al passat i que avui dia no està de “moda”. Sens dubte, significa molt més que això, car és l’essència del civisme.
La família i l’escola tenen una responsabilitat preferent, sense oblidar altres
agents, en la configuració d’aquest valor. Parlam d’un escenari magnífic on hi ha un potencial de forces que, com assenyala Kant, donen multitud de situacions i vivències on tenim l’oportunitat de practicar la reciprocitat, tan fonamental per entendre la dimensió d’aquest valor que, en definitiva, és aplicable en totes les situacions de la vida.
Ramon Company
Col·legi Verge de Montision, Porreres
