Avui, i tal vegada més que mai, la nostra societat compta amb diversos i
atractius predicadors de valors: un grup de música, una pel·lícula, una sèrie
de televisió, els espots publicitaris... Però el valor de l’ecologia té un
del màxims predicadors en la figura de
Déu.
La presència de l’espiritualitat cristiana en la naturalesa és tan antiga
com la transfiguració de Jesús al cim d’una muntanya, el seu baptisme al riu
Jordà, el seu moment d’oració al desert o caminant sobre les aigües del llag
Tiberíades. I com tants de sants, des de San Francesc d’Asís a San Juan de la
Cruz, varen tenir tan present que la Naturalesa era una metàfora del fet
diví.
Però no ens plantejan des d’aquestes paraules deixar tots els nostres bens
materials per dedicar-nos per complet a continuar l’obra de Déu, ni
incorporar-nos a treballar a una d’aquelles grans “organitzacions verdes”.
Ens plantejam integrar un valor que troba en la protecció del medi ambient
una forma de servir els altres.
Viure aquest valor en la mesura de les nostres possibilitats i amb
accions concretes es pot fer des d’aquí i ara; des de ca nostra, des dels
nostres projectes de família. Ser una família més ecològica no és complicat.
I és un aprenentatge que es pot fer junts.
|
divendres, 4 de maig del 2012
CONSTRUÏM UN MÓN NOU PEL RESPECTE I L’ESFORÇ
Subscriure's a:
Missatges (Atom)