CONSUM RESPONSABLE

“POC BASTA PER SER FELIÇ”

AUSTERITAT

“POC BASTA PER SER FELIÇ”

És interessant la frase.  És per pensar,  per interioritzar i fer-la viva perquè, si t’ho creus de veritat,  poc basta per ser feliç.

S’han de  tenir els ulls ben oberts i les orelles atentes per no ser enganyats per la societat actual, que ens guia a imitar aquell que té moltes coses, que diu, que fa i que consumeix tot allò  novell que surt al mercat: joguines, ordinadors, tauletes, cotxes, mòbils, marques  de  roba, calçat… Tot aquest afany de posseir, de ser i tenir enterboleix els ulls, i això no és la felicitat.

Vivim convençuts que l’acumulació de béns, el consumisme i el fet de fer veure a la resta de la societat les nostres possibilitats econòmiques ens col·locarà en una situació privilegiada i desitjada per aquelles persones amb un poder adquisitiu menor.

Pensam que necessitam moltes coses materials, però, quan tenim temps per reflexionar, ens adonam que el més important és la vida, la família, els amics, les persones amb les quals pots compartir la vivència; tenir qualcú, que ens guiï i ens ensenyi a ser bones persones.

Volem  tenir més i més  quan, en realitat, la felicitat no és tenir més coses, sinó valorar les que ja tenim i veure que la felicitat no és material, sinó espiritual.

Per què no intentam potenciar el valor de l’austeritat?  

La nostra societat ho necessita per aprendre que per ser feliç no necessitam que ens toqui la loteria, ni que tot a la nostra vida sigui fàcil.  Amb austeritat aconseguiríem una bona actitud davant circumstàncies que ens dóna la vida per superar els obstacles del viatge.

Recordem les paraules del legislador grec Soló d’Atenes (638-599 a C) “L’austeritat és una de les grans virtuts d’un poble intel·ligent” Al llarg de la història, tenim models de persones (Sant Francesç d’Assís, Santa Teresa de Calcuta,  Sor Francinaina…) que han viscut amb austeritat i han transmès una pau interior que ens ha servit d’exemple. Per tant, l’abundància es troba a l’interior de cada un, i aquesta abundància és la que necessitam per ser feliços. Jesús ens ensenya a viure amb actitud austera:  “Mirau els lliris del camp i els ocells del cel que no sembren, ni recullen en graners...”. Ens proposam canviar  de  mentalitat…. Posem el nostre gra d’arena per fer de casa nostra un món que tengui l’austeritat com un valor, que  deixi el consumisme de banda i que doni importància als bons actes de les persones. I, si som molts, uns quants grans d’arena acabaran creant una platja meravellosa. T’hi apuntes?  Pensa que poc basta per ser feliç. Reflexions del Professorat Col·legi Sant Vicenç de Paül de s’Arenal

La vida és un regal

Tan aviat com vaig llegir el títol d’aquest eslògan, em va venir a la memòria aquesta cançó: “Gracias a la vida que me ha dado tanto (...) “. Encara que no està relacionada amb el tema, em brinda l’oportunitat de donar gràcies a la vida per tot el que tenc. Frase que he repetit moltes vegades: al meu fill, als meus alumnes, a mi mateixa... Observant el que veig davant ca meva (el camp ) , o bé davant l’escola (la mar ), em sent una privilegiada! Aquesta sensació, tan personal, l’he volguda transmetre als que han estat o estan al meu costat. Però, avui en dia, ja no basta ser agraïts i donar gràcies a Déu pel regal de la vida. Hem d’anar més lluny. Hem d’estar compromesos. La forma en què vius la teva vida és el regal que tu li pots fer a Déu ( M.A. Buonarroti). Hem d’admirar el regal de la vida, però, sobretot, l’hem de respectar i hem de tenir-ne cura.  Al cor del recorregut del “Laudato si” ens trobam amb aquesta pregunta: «Quina classe de món volem transmetre als que vindran després de nosaltres, als nins i nines que estan creixent?(160). El papa Francesc continua: « Amb quina finalitat hem arribat a aquesta vida? Per quin objectiu treballam i lluitam? Per què aquesta terra ens necessita?». «Si no ens feim aquestes preguntes de fons - diu el Papa Francesc - no crec que les nostres preocupacions ecològiques puguin obtenir efectes importants». Si entre tots anam fent petites passes amb gran amor per la vida, podem arribar a fer un llarg camí de moltes passes juntes, per ser protectors del nostre món i anar sembrant bellesa. Perquè el nostre món no necessita sols contemplar, sinó actuar , i actuar amb amor. “ Molta gent petita, a llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món” (E. Galeano) Reme Sánchez                                                                                                                   CEI Port de Pollença

EDUCAM PER UNA ECOLOGIA INTEGRAL

Benvolgudes famílies, Les Escoles de les Germanes de la Caritat Sant Vicenç de Paül han escollit l’objectiu EDUCAM per a una ecologia integral per al curs escolar 2016-2017. Conscients de que és un objectiu molt ambiciós, tal volta només tendrem temps d’iniciar la seva implantació i que, segurament, l’haurem de continuar treballant en els  propers cursos. L’ecologia integral inclou l’estudi de les relacions dels éssers vius amb el medi ambient i, en particular, la incidència de l’ambient en la vida i els comportaments dels éssers humans. En parlar d’ecologia integral parlam de destrucció del planeta; de pobresa extrema; de països que són cada vegada més pobres; de persones que se senten abocades a perdre la seva dignitat per poder viure; de persones que arrosseguen una necessitat compulsiva de comprar, posseir, consumir i que pot conduir-los a la pèrdua del sentit de la vida. Com que estam en un món interrelacionat el que uns tuden, seria el menjar necessari per als altres. Hauríem de ser capaçps de repartir tot allò que uns acaparen de forma “incontrolable i salvatge”. L’ecologia integral és la defensa de la vida de tots i cadascun dels éssers vius vegetals, animals i ser humans i la defensa de la seva dignitat en tots i cada un dels instants de la seva vida, des de la seva concepció fins al darrer alè de vida. És una llarga llista de punts sensibles que al llarg del curs desglossarem en les Cartes a les famílies, amb la finalitat de sensibilit-zar-nos tots, petits i grans, de la gravetat del problema i amb la voluntat d’aportar el nostre granet d’arena a la seva solució i, en tot cas, no agreujar-lo. Oferim una Pregària del Papa Francesc per demanar l’ajuda de Déu davant aquesta problemàtica immensa. Déu omnipotent, que estàs present en tot l’univers i en la més petita de les teves criatures, Tu que embolcalles amb la teva tendresa tot el que existeix, vessa damunt nosaltres la força del teu amor per tal que cuidem la vida i la bellesa. Omple’ns de la teva pau, perquè visquem com a germans i germanes sense fer mal a ningú. Déu dels pobres, ajuda’ns a alliberar els abandonats i oblidats de la terra que tant valen als teus ulls. Cura les nostres vides, per tal que siguem protectors del món i no depredadors perquè sembrem bellesa i no contaminació i destrucció. Toca els cors dels que cerquen només beneficis a costa dels pobres i de la terra. Ensenya’ns a descobrir el valor de cada cosa, a contemplar amb admiració, a reconèixer que estam profundament units a totes les criatures en el nostre camí cap a la vostra llum infinita. Gràcies perquè estàs amb nosaltres cada dia. Encoratjar-nos, per favor, en la nostra lluita per la justícia, l’amor i la pau. Margalida Moyà Delegada d’ensenyança GG de la Caritat

L’ALEGRIA

L’alegria és l’estat més sublim en què es pot trobar una persona. Quan sentim alegria ens trobam lluny de la gelosia, de l’amargura i d’un bon grapat de sentiments negatius. Quan sentim l’alegria dins el nostre cor, és difícil sentir odi per altres persones. Per arribar a aquest estat humà, necessitam l’existència de diversos aspectes com són els amics, la família, una bona autoestima i prou motivació per fer diferents activitats. La suma de tots aquests aspectes farà que tenguem més o manco alegria. Allò que ens fa sentir alegria és divers i depèn molt de cada persona. La major alegria d’un infant pot ser que sigui menjar-se una llepolia, però per a un pare seria veure créixer el seu fill i poder donar-li una vida de qualitat.

La nostra societat és canviant. Aquesta evolució ha afectat la ciència, la tecnologia, les comunicacions i també la nostra societat. Aquests aspectes són positius per a l’ésser humà, ja que ens fa més fàcil el nostre dia a dia. Però, a la vegada, té aspectes negatius, com la pèrdua de valors. Els nostres infants creixen envoltats d’estímuls que els creen la necessitat de voler allò que desitgen a l’instant. I, quan no aconsegueixen allò que demanen es frustren, i es generen altres actituds negatives.

La nostra tasca com a docents consisteix a motivar i fomentar l’aprenentatge dels diferents valors que manquen a la nostra societat actual. Un dels valors que ha demostrat més eficàcia a l’hora d’un aprenentatge integral dins les escoles ha estat formar nins i nines contents. L’alumnat content i feliç és un alumnat que rendeix, que aprèn, però que, a més, estima.  Aquesta felicitat es pot veure en la cara del nostre alumnat en entrar al col·legi rient, quan treballa mà a mà amb tots els seus companys, en veure que el seu treball serveix al dia a dia, en tocar el timbre i córrer tan ràpid com donin les cames... És l’hora del pati! “Hi ha més felicitat en donar que en rebre” (Fets 20,35) aquesta frase resumeix molt bé l’esperit amb el qual els docents impregnam tot el nostre alumnat. Una mostra d’aquest esperit és la seva predisposició a participar en diferents actuacions de caire solidari com oferir ajuda als diferents companys que ho necessitin. La cara d’algú que ha ajudat és la imatge de la felicitat, i aquesta és la llum que no volem que s’apagui mai. L’ALEGRIA ÉS LA MILLOR MANERA DE VIURE LA VIDA I APROFITAR-LA AL MÀXIM. Jaume Bota Mayol Damiana Tortell Calvó CC SANT VICENÇ DE PAÜL INCA

Estimar per pensar, pensar per estimar més...

“L’educació no canvia el món, canvia les persones que han de canviar al món”  (Paulo Freire) Tots sabem que hi ha moltes maneres diferents d’ encarar i de viure la vida. Nosaltres, pares i educadors, sovint ens plantejam què volem transmetre als nostres nins i nines, quines són les eines essencials que hauran de menester per ser les persones que voldríem que fossin en el futur...  Quines aspiracions tenim per a ells? A la meva trajectòria com a mestra, moltes vegades he fet aquesta pregunta i les respostes han estat diverses: voldria que fos un nin alegre, que visqui la seva infància amb tranquil·litat i gaudint al màxim, que estigui ben format per tenir oportunitats a la vida, que aprengui música, que li agradi l’esport, que tengui amics... Però, per damunt de tot això, hi ha un immens desig de felicitat i de fer dels nostres petits unes “grans persones”.

En aquests dies, en què encara celebram l’alegria de la resurrecció de Jesús, més que mai es fa present el seu missatge d’Amor: Estimar a l’altre com a un mateix és el camí i la clau de la felicitat... La clau es troba en L’AMOR. Ensenyarem a estimar estimant, aprendrem a estimar essent estimats.  L’AMOR, motor que mou i transforma als nostres infants; l’AMOR... motor que ha de moure i transformar el món i que ens permet pensar en l’altre des de l'empatia i la vertadera compassió.

L’accés que tenim a la informació ens apropa a moltíssimes realitats i problemàtiques globals molt impactants i doloroses. Cal respondre a les realitats plurals que ens envolten, calen els sentiments amorosos que moguin accions i transformin aquestes realitats i cal aprendre, des de dedins cap a defora. Així doncs, haurem de posar les nostres forces i energies a transmetre l’essència vertadera de l’home, la seva capacitat de transformar el món, també, des de l’Amor. Aquest any, l’any de la Misericòrdia, el Papa Francesc ens recorda: "L'amor ens fa semblants, crea igualtat, fa caure els murs i les distàncies "... "Jesús … no és altra cosa sinó Amor, un amor que es dóna i s'ofereix gratuïtament. Els signes que realitza, sobretot cap als pecadors, cap a les persones pobres, excloses, malaltes i que pateixen porten amb si el distintiu de la misericòrdia. "   Porreres Col.legi Verge de Monti-sion

L'ESPERANÇA COM A ACTITUD POSITIVA DAVANT LA VIDA I ELS PROBLEMES

Mai serà tard per cercar un món millor i més nou, si en  l'intent posam coratge i esperança.  Alfred Tennyson Aquestes són algunes de les moltes notícies que hem rebut a l'inici d'aquest 2016 sobre la situació del món i del nostre país: -          17 milions d'infants en el món sofreixen desnutrició aguda greu. -          4,6 milions de persones s'han convertit en refugiats des de l'inici del conflicte sirià. -          Hi ha a prop de 25.000 nins i nines soldats arreu del món. -          La temperatura global i el nivell del mar han augmentat significativament com a conseqüència del canvi climàtic. -          A Espanya, tenim aproximadament 4.779.500 persones en situació d'atur. -          S'estima que hi ha 45.000 víctimes del tràfic de persones a tot l'estat. -          L'any passat entraren de forma irregular 12.549 persones a Espanya. -          L'Estat espanyol encapçala la «fugida de cervells». -          Hi ha més de 1.900 persones imputades per causes obertes per corrupció al nostre país. -          L'any passat 57 dones foren assassinades per les seves ex-/parelles a Espanya. És cruel, trist, dur, desconcertant.... hom voldria llançar la tovallola davant tanta misèria, tanta mort, tanta crueltat... Però, per què no ho feim? Per què ens deixam emportar pel pessimisme i l'angoixa? És precisament gràcies a l'Esperança, la segona virtut teologal i potser la menys coneguda de les tres, la que fa possible que no ens donem per vençuts per dolenta que sigui la (nostra) situació. Aquesta virtut, que no s'ha de confondre amb l'optimisme humà, correspon a l'anhel de felicitat que Déu ha posat en el cor de l'home amb el Baptisme i que, segons Sant Tomàs d'Aquino, ens permet tenir la confiança i la certesa plena d'aconseguir la vida eterna i els mitjans, tant sobrenaturals com naturals, necessaris per a aconseguir-la, tot amb el suport de l'auxili omnipotent de Déu. Sense Esperança, les persones ens tancam en l'horitzó d'aquest món i perdem la visió de la vida eterna, en lluitar sols contra les dificultats al prescindir de l'ajuda de Déu. Però sabem que l'home està destinat a la vida eterna i ha de viure de cara a aquesta i, precisament, l'esperança és la seguretat en el futur derivada en la confiança en Déu, ja que l'esperança cristiana es fonamenta en la fe, perquè neix de creure en les promeses que Déu ens ha fet. En aquest sentit, el Papa Francesc ens recordà al principi del seu Pontificat que la virtut de l'esperança, per a un cristià, és Jesús mateix, és la força d'alliberar i tornar a fer nou cada vida. No és només ser optimista i veure el «got mig ple»; l'esperança és un do, és un regal de l'Esperit Sant que es fa persona viva amb Jesús, mitjançant l'Eucaristia. Per això, Francesc I ens mostra que: «Jesús, l'esperança, fa tot nou. És un miracle constant. […] És Crist el que fa noves totes les coses més meravellosament que en la Creació, és el motiu de la nostra esperança. I aquesta esperança no defrauda, perquè Ell és fidel. No pot negar-se a si mateix. Aquesta és la virtut de l'esperança». Consegüentment, l'Esperança venç qualsevol entrebanc, fins i tot la mort, perquè el sentit de la transcendència, del més enllà, ens dota d’esperança, i esdevé així un revulsiu per viure d’una manera plena i amb sentit, ja que el seu pilar central és la consciència d’una vida que va més enllà de la nostra existència fisiològica i individual. Superant la individualitat, la immediatesa, la por... ens feim més conscients de nosaltres mateixos, de les nostres fortaleses i de les nostres debilitats, i som més capaços d'entendre el món que ens envolta. Per això mateix, no ens ha de fer por acarar la realitat, per molt dura que aquesta sigui; cal conèixer-la i acceptar-la per poder-la modificar, i l'element més important per fer possible aquesta transformació som NOSALTRES MATEIXOS amb la nostra Fe, amb la nostra Caritat, però. Sobretot, amb la nostra Esperança. M. de les Neus Jaume Col·legi Nostra Senyora de Gràcia (Llucmajor)