dimecres, 7 de desembre del 2016
dimarts, 8 de novembre del 2016
“POC BASTA PER SER FELIÇ”
AUSTERITAT
“POC BASTA PER SER FELIÇ”
És interessant la frase. És per pensar, per interioritzar i fer-la viva perquè, si
t’ho creus de veritat, poc basta per ser
feliç.
S’han de tenir els ulls ben oberts i les orelles
atentes per no ser enganyats per la societat actual, que ens guia a imitar
aquell que té moltes coses, que diu, que fa i que consumeix tot allò novell que surt al mercat: joguines,
ordinadors, tauletes, cotxes, mòbils, marques
de roba, calçat… Tot aquest afany
de posseir, de ser i tenir enterboleix els ulls, i això no és la felicitat.
Vivim convençuts que
l’acumulació de béns, el consumisme i el fet de fer veure a la resta de la
societat les nostres possibilitats econòmiques ens col·locarà en una situació
privilegiada i desitjada per aquelles persones amb un poder adquisitiu menor.
Pensam que necessitam moltes
coses materials, però, quan tenim temps per reflexionar, ens adonam que el més
important és la vida, la família, els amics, les persones amb les quals pots
compartir la vivència; tenir qualcú, que ens guiï i ens ensenyi a ser bones
persones.
Volem tenir més i més quan, en realitat, la felicitat no és tenir
més coses, sinó valorar les que ja tenim i veure que la felicitat no és
material, sinó espiritual.
Per què no intentam potenciar
el valor de l’austeritat?
La nostra societat ho
necessita per aprendre que per ser feliç no necessitam que ens toqui la
loteria, ni que tot a la nostra vida sigui fàcil. Amb austeritat aconseguiríem una bona actitud
davant circumstàncies que ens dóna la vida per superar els obstacles del
viatge.
Recordem
les paraules del legislador grec Soló d’Atenes (638-599 a C) “L’austeritat és una de les grans virtuts
d’un poble intel·ligent”
Al
llarg de la història, tenim models de persones (Sant Francesç d’Assís, Santa
Teresa de Calcuta, Sor Francinaina…)
que han viscut amb austeritat i han transmès una pau interior que ens ha
servit d’exemple. Per tant, l’abundància es troba a l’interior de cada un, i
aquesta abundància és la que necessitam per ser feliços.
Jesús ens ensenya a viure
amb actitud austera: “Mirau els lliris
del camp i els ocells del cel que no sembren, ni recullen en graners...”.
Ens proposam canviar de
mentalitat…. Posem el nostre gra d’arena per fer de casa nostra un món
que tengui l’austeritat com un valor, que
deixi el consumisme de banda i que doni importància als bons actes de
les persones. I, si som molts, uns quants grans d’arena acabaran creant una platja meravellosa.
T’hi
apuntes? Pensa que poc basta per ser
feliç.
Reflexions del Professorat
Col·legi Sant Vicenç de Paül de s’Arenal
|
dijous, 13 d’octubre del 2016
La vida és un regal
Tan aviat com vaig
llegir el títol d’aquest eslògan, em va venir a la memòria aquesta cançó: “Gracias a la vida que me ha dado tanto (...) “. Encara que no està
relacionada amb el tema, em brinda l’oportunitat de donar gràcies a la vida
per tot el que tenc. Frase que he repetit moltes vegades: al meu fill, als
meus alumnes, a mi mateixa... Observant el que veig davant ca meva (el camp
) , o bé davant l’escola (la mar ), em sent una privilegiada!
Aquesta sensació, tan personal,
l’he volguda transmetre als que han estat o estan al meu costat. Però, avui
en dia, ja no basta ser agraïts i donar gràcies a Déu pel regal de la vida.
Hem d’anar més lluny. Hem d’estar compromesos. La forma en què vius la teva
vida és el regal que tu li pots fer a Déu ( M.A. Buonarroti). Hem d’admirar
el regal de la vida, però, sobretot, l’hem de respectar i hem de tenir-ne
cura.
|
divendres, 9 de setembre del 2016
EDUCAM PER UNA ECOLOGIA INTEGRAL
Benvolgudes famílies,
Les Escoles de les Germanes de la Caritat Sant Vicenç
de Paül han escollit l’objectiu EDUCAM
per a una ecologia
integral per al curs escolar
2016-2017. Conscients
de que és un objectiu molt ambiciós, tal
volta només tendrem
temps d’iniciar la seva implantació i que, segurament, l’haurem de continuar
treballant en els propers cursos.
L’ecologia integral inclou l’estudi
de les relacions dels éssers vius amb el medi ambient i,
en particular, la incidència de l’ambient
en la vida i els comportaments dels éssers humans.
En parlar d’ecologia
integral parlam de destrucció del planeta; de pobresa extrema;
de països que són cada vegada més
pobres; de persones que se senten abocades a perdre la seva dignitat per
poder viure; de persones que arrosseguen una necessitat compulsiva de
comprar, posseir, consumir i que pot conduir-los a la pèrdua
del sentit de la vida.
Com
que estam en un món interrelacionat el que uns tuden, seria el
menjar necessari per als altres. Hauríem de ser capaçps de repartir tot allò que
uns acaparen de forma “incontrolable i salvatge”.
L’ecologia integral és la
defensa de la vida de tots i cadascun dels éssers vius
vegetals, animals i ser humans i la defensa de la
seva dignitat en tots i cada un dels instants de la seva vida, des de la seva
concepció fins
al darrer alè de vida.
És
una llarga llista de punts sensibles que al llarg del curs desglossarem en
les Cartes a les famílies, amb la finalitat de sensibilit-zar-nos tots,
petits i grans, de la gravetat del problema i amb la voluntat d’aportar
el nostre granet d’arena a la seva solució i,
en tot cas, no agreujar-lo.
|
dimecres, 8 de juny del 2016
L’ALEGRIA
L’alegria
és l’estat més sublim en què es pot trobar una persona. Quan sentim alegria
ens trobam lluny de la gelosia, de l’amargura i d’un bon grapat de sentiments
negatius. Quan sentim l’alegria dins el nostre cor, és difícil sentir odi per
altres persones.
Per
arribar a aquest estat humà, necessitam l’existència de diversos aspectes com
són els amics, la família, una bona autoestima i prou motivació per fer
diferents activitats. La suma de tots aquests aspectes farà que tenguem més o
manco alegria. Allò que ens fa sentir alegria és divers i depèn molt de cada
persona. La major alegria d’un infant pot ser que sigui menjar-se una
llepolia, però per a un pare seria veure créixer el seu fill i poder donar-li
una vida de qualitat.
|
La
nostra societat és canviant. Aquesta evolució ha afectat la ciència, la
tecnologia, les comunicacions i també la nostra societat. Aquests aspectes són
positius per a l’ésser humà, ja que ens fa més fàcil el nostre dia a dia. Però,
a la vegada, té aspectes negatius, com la pèrdua de valors. Els nostres infants
creixen envoltats d’estímuls que els creen la necessitat de voler allò que
desitgen a l’instant. I, quan no aconsegueixen allò que demanen es frustren, i
es generen altres actituds negatives.
La
nostra tasca com a docents consisteix a motivar i fomentar l’aprenentatge
dels diferents valors que manquen a la nostra societat actual. Un dels valors
que ha demostrat més eficàcia a l’hora d’un aprenentatge integral dins les
escoles ha estat formar nins i nines contents. L’alumnat content i feliç és
un alumnat que rendeix, que aprèn, però que, a més, estima. Aquesta
felicitat es pot veure en la cara del nostre alumnat en entrar al col·legi
rient, quan treballa mà a mà amb tots els seus companys, en veure que el seu
treball serveix al dia a dia, en tocar el timbre i córrer tan ràpid com donin
les cames... És l’hora del pati!
“Hi ha
més felicitat en donar que en rebre” (Fets 20,35) aquesta frase resumeix molt
bé l’esperit amb el qual els docents impregnam tot el nostre alumnat. Una
mostra d’aquest esperit és la seva predisposició a participar en diferents
actuacions de caire solidari com oferir ajuda als diferents companys que ho
necessitin. La cara d’algú que ha ajudat és la imatge de la felicitat, i
aquesta és la llum que no volem que s’apagui mai.
L’ALEGRIA ÉS LA MILLOR MANERA DE
VIURE LA VIDA I
APROFITAR-LA AL MÀXIM.
Jaume
Bota Mayol
Damiana
Tortell Calvó
CC SANT
VICENÇ DE PAÜL INCA
|
dilluns, 18 d’abril del 2016
Estimar per pensar, pensar per estimar més...
“L’educació no canvia el món, canvia les persones que
han de canviar al món”
(Paulo Freire)
Tots sabem que hi ha moltes maneres
diferents d’ encarar i de viure la vida. Nosaltres, pares i educadors, sovint
ens plantejam què volem transmetre als nostres nins i nines, quines són les
eines essencials que hauran de menester per ser les persones que voldríem que
fossin en el futur... Quines
aspiracions tenim per a ells?
A
la meva trajectòria com a mestra, moltes vegades he fet aquesta pregunta i
les respostes han estat diverses: voldria que fos un nin alegre, que visqui
la seva infància amb tranquil·litat i gaudint al màxim, que estigui ben
format per tenir oportunitats a la vida, que aprengui música, que li agradi
l’esport, que tengui amics... Però, per damunt de tot això, hi ha un immens
desig de felicitat i de fer dels nostres petits unes “grans persones”.
|
En aquests
dies, en què encara celebram l’alegria de la resurrecció de Jesús, més que mai
es fa present el seu missatge d’Amor: Estimar a l’altre com a un mateix és el
camí i la clau de la felicitat... La clau es troba en L’AMOR. Ensenyarem a
estimar estimant, aprendrem a estimar essent estimats. L’AMOR, motor que mou i transforma als
nostres infants; l’AMOR... motor que ha de moure i transformar el món i que ens
permet pensar en l’altre des de l'empatia i la vertadera compassió.
L’accés que tenim a la informació ens
apropa a moltíssimes realitats i problemàtiques globals molt impactants i
doloroses. Cal respondre a les realitats plurals que ens envolten, calen els
sentiments amorosos que moguin accions i transformin aquestes realitats i cal
aprendre, des de dedins cap a defora. Així doncs, haurem de posar les nostres
forces i energies a transmetre l’essència vertadera de l’home, la seva
capacitat de transformar el món, també, des de l’Amor.
Aquest any, l’any de la Misericòrdia, el
Papa Francesc ens recorda:
"L'amor
ens fa semblants, crea igualtat, fa caure els murs i les distàncies "...
"Jesús
… no és altra cosa sinó Amor, un amor que es dóna i s'ofereix gratuïtament.
Els signes que realitza, sobretot cap als pecadors, cap a les persones
pobres, excloses, malaltes i que pateixen porten amb si el distintiu de la
misericòrdia. "
Porreres
Col.legi Verge de Monti-sion
|
dimarts, 8 de març del 2016
L'ESPERANÇA COM A ACTITUD POSITIVA DAVANT LA VIDA I ELS PROBLEMES
Mai serà tard per cercar un món millor i més nou, si
en
l'intent posam
coratge i esperança.
Alfred Tennyson
Aquestes són algunes de les moltes notícies que hem
rebut a l'inici d'aquest 2016 sobre la situació del món i del nostre país:
-
17 milions
d'infants en el món sofreixen desnutrició aguda greu.
-
4,6 milions de persones
s'han convertit en refugiats des de l'inici del conflicte sirià.
-
Hi ha a prop de
25.000 nins i nines soldats arreu del món.
-
La temperatura
global i el nivell del mar han augmentat significativament com a conseqüència del canvi climàtic.
-
A Espanya, tenim
aproximadament 4.779.500 persones en situació d'atur.
-
S'estima que hi
ha 45.000 víctimes del tràfic de persones a tot l'estat.
-
L'any passat
entraren de forma irregular 12.549 persones a Espanya.
-
L'Estat espanyol
encapçala la «fugida de cervells».
-
Hi ha més de
1.900 persones imputades per causes obertes per corrupció al nostre país.
-
L'any passat 57
dones foren assassinades per les seves ex-/parelles a Espanya.
És cruel, trist, dur, desconcertant.... hom voldria
llançar la tovallola davant tanta misèria, tanta mort, tanta crueltat...
Però, per què no ho feim? Per què ens deixam emportar pel pessimisme i
l'angoixa?
És precisament gràcies a l'Esperança, la segona
virtut teologal i potser la menys coneguda de les tres, la que fa possible
que no ens donem per vençuts per dolenta que sigui la (nostra) situació.
Aquesta virtut, que no s'ha de confondre amb
l'optimisme humà, correspon a l'anhel de felicitat que Déu ha posat en el cor
de l'home amb el Baptisme i que, segons Sant Tomàs d'Aquino, ens permet tenir
la confiança i la certesa plena d'aconseguir la vida eterna i els mitjans,
tant sobrenaturals com naturals, necessaris per a aconseguir-la, tot amb el
suport de l'auxili omnipotent de Déu.
Sense Esperança, les
persones ens tancam en l'horitzó d'aquest món i perdem la visió de la vida
eterna, en lluitar sols contra les dificultats al prescindir de l'ajuda de Déu.
Però sabem que l'home està destinat a la vida eterna i ha de viure de cara a
aquesta i, precisament, l'esperança és la seguretat en el futur derivada en la
confiança en Déu, ja que l'esperança cristiana es fonamenta en la fe, perquè
neix de creure en les promeses que Déu ens ha fet.
En aquest sentit, el
Papa Francesc ens recordà al principi del seu Pontificat que la virtut de
l'esperança, per a un cristià, és Jesús mateix, és la força d'alliberar i
tornar a fer nou cada vida. No és només ser optimista i veure el «got mig ple»;
l'esperança és un do, és un regal de l'Esperit Sant que es fa persona viva amb
Jesús, mitjançant l'Eucaristia. Per això, Francesc I ens mostra que: «Jesús,
l'esperança, fa tot nou. És un miracle constant. […] És Crist el que fa noves
totes les coses més meravellosament que en la Creació, és el motiu de la
nostra esperança. I aquesta esperança no defrauda, perquè Ell és fidel. No pot
negar-se a si mateix. Aquesta és la virtut de l'esperança».
Consegüentment,
l'Esperança venç qualsevol entrebanc, fins i tot la mort, perquè el sentit de
la transcendència, del més enllà, ens dota d’esperança, i esdevé així un
revulsiu per viure d’una manera plena i amb sentit, ja que el seu pilar central
és la consciència d’una vida que va més enllà de la nostra existència
fisiològica i individual. Superant la individualitat, la immediatesa, la por...
ens feim més conscients de nosaltres mateixos, de les nostres fortaleses i de
les nostres debilitats, i som més capaços d'entendre el món que ens envolta.
Per això mateix, no
ens ha de fer por acarar la realitat, per molt dura que aquesta sigui; cal
conèixer-la i acceptar-la per poder-la modificar, i l'element més important per
fer possible aquesta transformació som NOSALTRES
MATEIXOS amb la nostra Fe, amb la nostra Caritat, però. Sobretot, amb la
nostra Esperança.
M. de les
Neus Jaume
Col·legi Nostra Senyora de Gràcia (Llucmajor)
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)