La competència espiritual, la més humana de les competències.

CONREAR LA INTERIORITAT

Amb l’objectiu d’aquest curs reprenem un tema encetat el curs passat. Des de l’escola volem fer lo possible perquè els nostres alumnes siguin de cada dia un poc més competents en totes les dimensions de la seva personalitat. El nostre desig és que les famílies i tots els membres de la comunitat educativa prenguem consciència de la importància de conrear la interioritat. El creixement de l’ésser humà no es dóna espontàniament cal l’educació i la formació per tal que tregui des de dins la riquesa que hi guarda. La interioritat és el tresor més preuat que tenim els humans. Què hem de fer? Com podem fer-nos més competents espiritualment? Com podem conrear la interioritat? Haurem d’aprendre a fer silenci, escoltar els altres, iniciar-nos en la contemplació, practicar l’admiració, obrir-nos al misteri i a la transcendència i elegir fer de l’estimació l’eix de la vida.

Suggereixo unes senzilles pautes:

• Practicar el silenci, en algun moment del dia i encara que siguin uns minuts. Si és possible que aquesta pràctica es faci a la mateixa hora i al mateix lloc. (per exemple en anar-se’n a dormir, proposar-nos quedar en silenci cinc minuts, escoltant el nostre interior).

 

Practicar l’admiració per alguna cosa bella. Aprofitar en sortir al camp, a la muntanya o a la platja. Admirar la bellesa d’una flor, el moviment d’un ésser viu, els colors del cel, dels arbres, de les herbes, els blaus de la mar... a la vegada practicar el respecte a tot ésser viu i a la vida i a la natura. Saber escoltar els altres no és tasca fàcil però molt necessària. Tots necessitam que ens escoltin, que ens ajudin a interpretar el nostre món interior; sovint es tracta de trobar la paraula adient que expressa el que tenim dins. Aprendre a estimar. Aprendre a fer alguna cosa pels altres. Ajudar, compartir, cedir, perdonar, reconèixer el que ens fan de bé; admirar la meravella que som cadascuna de les persones, descobrir que la bellesa està al cor de les persones. Practicar l’agraïment. Cada dia donar gràcies a algú per alguna cosa concreta. Ajudar a reconèixer coses positives i bones que els altres fan per cada un. Cada dia donar gràcies a Déu per la vida, per la família, per l’estimació. Són només alguns suggeriments per conrear la riquesa interior i fer surar el tresor que tots portam a dins.                                                                                                                     Margalida Moyà i Pons gC

CC Arcàngel Sant Rafel