LA TEVA META, ARRIBAR MÉS LLUNY

Estar tranquils , en reflexió, fa que puguem arribar a escoltar el silenci i apreciar els pocs instants de solitud d’aquesta vida on tot va tan de pressa. Cercar una estoneta, aturar i no només veure les coses, sinó mirar-les, contemplar-les, fa que ens adonem de detalls que abans eren imperceptibles per nosaltres. Aquests moments, també, són els que ens fan tornar enrere, revisar els nostres actes i encaminar el nostre futur prenent decisions que ens facin créixer com a persones. Tenir inquietuds, objectius, metes... ens costa esforç i , a vegades, llàgrimes. Però és evident que quan algú es dedica en cos i ànima a un propòsit, i encara que no sempre el resultat sigui així com l’esperàvem, la satisfacció d’haver fet les coses bé, i de donar tot el que podíem, és total. Ser conscients de les nostres limitacions, dels nostres errors, i ser capaços d’explicar-ho als altres i enfrontar-ho nosaltres mateixos són petites passes que ens ajuden a millorar. No hem de veure les discapacitats d’una persona, sinó les capacitats que té; i el que aconseguirà  amb ajuda de tots, amb esperança i fe. La vida és un camí que ens toca recórrer i en el qual trobarem èxit i fracàs, pena i alegria, amor i odi... però no hem d’oblidar els que ens han acompanyat durant aquest recorregut, els que ens han ofert la seva mà  perquè hem caigut o, simplement, per facilitar-nos el pas, i donar-los  gràcies per tot! Gràcies! una paraula tan gran per si mateixa que no necessita més acompanyaments, i tan desitjada d’escoltar per tots que només el fet de pronunciar-la provoca grans somriures, abraçades, besades... I què hi ha de més satisfactori que un gest d’emoció? Coloma Roig Terrassa Verge de Monti-sion de Porreres