PROPAGAR ELS VALORS UNIVERSALS

“Procuri no ser un home amb èxit, sinó un home amb valors”. Albert Einstein

Actualment resulta extremadament important parlar dels valors universals. Hom diu que hi ha crisis de valors, que els valors s'han perdut i que és més urgent que mai divulgar i inculcar valors a les noves generacions. Però, què són els valors i com aconseguim ser homes i dones amb valors? 

El concepte valor prové del llatí valere que vol dir “ser fort”, i es troba inexorablement lligat a la història de la humanitat. En aquest sentit, el professor Gervilla (1998) destaca que els valors són qualitats reals o ideals, desitjades o desitjables per la seva bondat; i la força estimativa d'aquestes orienta la vida humana. 

Entre el conjunt dels valors existents en destaquen els valors universals, és a dir, aquells que són vàlids per a tots els éssers humans independentment dels seus trets individuals o culturals, amb els quals creixem en humanitat. Es tracten doncs de valors absoluts com la llibertat, la justícia, la solidaritat, l’honestedat, l’amor fratern... Tots els quals cal interioritzar de forma crítica i reflexiva al mateix temps que els posam en pràctica i els compartim amb tothom.   
    
Aquest procés s’inicia en la família com a primera i principal font socialitzadora. En aquesta l’infant coneix i aprèn els valors compartits a través dels vincles i interaccions entre els seus membres, les normes i ritus familiars, les situacions difícils... De tal manera que la família mostra als seus membres el que espera d’ells tenint en compte allò que percep com a desitjable i valuós per a la societat.

Malgrat la seva eficàcia, la família no és l’únic context on s’educa en valors. Des de l’àmbit educatiu, tota acció educativa és una educació en valors, ja que l’educació és inevitablement una tasca axiològica, perfectiva i optimitzadora, la qualitat de la qual hauria d’anar lligada a la difusió dels valors universals, en un intent per preparar els nostres infants i joves per afrontar amb èxit els seus propis reptes vitals. Així doncs, no es tracta només de mostrar o teoritzar sobre l'amor, la bondat, la concòrdia...  sinó que cal que aprenguin, posin en pràctica i transmetin aquests valors en les seves relacions amb la comunitat, la qual cosa només serà possible amb educadors bel·ligerants que defensin i transmetin activament els valors universals, és a dir, que actuïn com a exemple tot proporcionant-los situacions que fomentin la seva sensibilitat moral. Per tot això, sembla evident que cal que diàriament tots i totes practiquem i propaguem els valors universals, ja que, com diu Adela Cortina (2011), el futur de les societats no sols depèn dels seus recursos físics i econòmics, sinó del seu capital humà i sobretot del seu capital ètic, és a dir, del conjunt de valors pels quals una societat aposta i que en el nostre cas fan que treballem conjuntament per convertir-nos amb homes i dones amb valors capaços de construir un món més lliure, més solidari, més dialogant, més bondadós; en definitiva, més feliç.

M. de les Neus Ruiz Jaume

Col·legi Nostra Senyora de Gràcia

 

APRÈN A EDUCAR LES EMOCIONS

Podem educar les emocions? Sense cap dubte, sí.  Les emocions són definides com un estat mental que sorgeix de manera espontània; són el que sentim positivament o negativa  en un moment determinat de la nostra existència i controlen els nostres pensaments influint de manera directa en les nostres relacions personals. No podem reprimir-les, però sí controlar-les i educar-les  forma part de la tasca de pares i professors. 

Quan sentim parlar d’emocions, ens ve al cap el concepte d’intel·ligència emocional; però què és la intel·ligència emocional? És l’ús intel·ligent de les emocions: fer que, de forma intencionada,  les nostres emocions treballin per a nosaltres, utilitzant-les amb la finalitat  que ens ajudin a guiar el nostre comportament, i a pensar de manera que millorem els nostres resultats.

El terme intel·ligència emocional es refereix a la capacitat humana de sentir, entendre, controlar i modificar els estats anímics en un mateix i en els altres. Intel·ligència emocional no és ofegar les emocions, sinó saber dirigir-les i equilibrar-les.

La intel·ligència emocional proporciona a les persones capacitat i habilitat per a regular les seves forces i impulsos emocionals contraproduents, molts d’ells inconscients, els quals boicotegen les relacions (personals, familiars, socials) i la qualitat de vida.

Quan usam les emocions en favor nostre, la vitalitat flueix, la concentració s’incrementa, la calidesa floreix, la percepció desperta, l’alegria i el positivisme contagien, les relacions es desenvolupen i els resultats milloren.

Les persones que mostren una bona competència emocional gaudeixen d’una situació avantatjada en els distints dominis i dimensions de la vida, per això se senten més satisfets amb ells mateixos i resulten més eficaços en les tasques que emprenen. Tot està influenciat per les emocions.

 Aquestes determinen la forma en què responem, ens comunicam, ens comportam i funcionam a la feina o a l’escola.

Aquestes determinen la forma en què responem, ens comunicam, ens comportam i funcionam a la feina o a l’escola. El model d’intel·ligència emocional afirma que tenim per un costat una ment racional, que és la capacitat conscient de pensar, deliberar i reflexionar; i, per altra banda, una ment emocional que és més impulsiva i influent que la ment racional. El model d’intel·ligència emocional sosté que els tests de coeficient intel·lectual no ofereixen la garantia suficient per poder predir l’èxit a la vida. De manera que una persona pot tenir un coeficient intel·lectual molt alt, però això no vol dir que tengui èxit en tots els àmbits de la seva vida, sobretot en les relacions socials. Així i tot, és molt important tenir en compte que la intel·ligència emocional és una habilitat que es pot desenvolupar en qualsevol moment de la nostra vida,  sense importar l’edat. En aquest sentit, anotam alguns consells que ens poden servir per fomentar i treballar la nostra intel·ligència emocional: -Motivar-nos a nosaltres mateixos -Tenir voluntat per a seguir,  malgrat els fracassos -Controlar els impulsos -Regular els estats d’ànim -Tenir capacitat d’empatitzar amb els altres -Mostrar confiança amb els col·laboradors -Crear un bon ambient al nostre entorn -Saber ser agradable i atent -Fomentar al màxim la intel·ligència intrapersonal en la nostra vida quotidiana.

Antònia M. Fiol M. Mar Montilla                                            Mestres del CC Ramon Llull de Sta. Maria

LA CREATIVITAT I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La missió fonamental de l’escola és preparar unes persones íntegres i, a ser possible, obertes a la transcendència i que puguin treballar per una societat millor. Avui no té sentit una escola tancada en ella mateixa i sense cap relació amb el seu entorn. L’educació ha de fer servir els diferents mitjans de comunicació: premsa (digital o en paper), televisió, facebook, internet... com una eina més dins la nostra tasca pedagògica. Des de les diferents assignatures podem treballar les notícies i comparar la forma que tenen els distints periòdics de tractar una mateixa tema. Un treball seria ser capaços de veure reflectida la ideologia del medi de comunicació en els seus escrits. Des d’aquí se poden obrir debats i fer treballs sobre la possible manipulació de la premsa. Aquest cas també es dóna a altres canals de comunicació que ens poden servir per fer murals, treballs de reflexió, despertar l’esperit crític en els nostres alumnes.

El dia a dia de les notícies, el respecte o no per la vida humana, els actes heroics o els de violència poden ser utilitzats a les classes de religió o de ciutadania, així com a les diferents tutories per fer una reflexió entorn al manament de l’amor de Crist: “Estimau-vos els uns als altres, així com jo us he estimat”.

A les diferents assignatures de llengua es dóna el cas que  la redacció periodística, sempre ràpida, ja que ha de donar la notícia a l’instant, pot donar lloc a equívocs que es poden comentar a classe; un exemple seria l’anunci que hem vist a la premsa Leche pasteurizada de vaca o Leche de vaca pasteurizada. No és el mateix pasteuritzar la llet que pasteuritzar la vaca. També trobam, als mitjans de comunicació, notícies sobre determinats delictes on es poden presentar diferents casos: un d’ells és culpabilitzar a la persona, tot d’una que llegeix l’escrit, i oblidar que segons la llei tothom és innocent mentre no es mostri el contrari. La premsa sovint fa judicis paral•lels que podrien influir a les diferents decisions del s futurs membres d’un jurat. Un altre cas és deixar-se influir pels comentaris populars que afirmen que sotmetrien a l’acusat a tot tipus de tortures i fins i tot a la pena de mort. Podem reflexionar amb els nostres alumnes entorn a la justícia objectiva i els drets de tothom. A internet es poden utilitzar les diferents pàgines web per fer consultes, treballs, cercar notícies i informacions i altres moltes coses. També es pot comprovar a les classes que determinats diccionaris digitals com la wikipèdia no sempre treuen informació prou contrastada.   Josep A. Morell González Col•legi Sant Vicenç de Paül de Sóller

 

Creativitat i compassió per una globalització més humana

Estimades famílies, L’objectiu que volem treballar per al curs escolar 2012-2013 és “Creativitat i compassió per una globalització més humana”. Sabem que la globalització escurça distàncies però augmenta diferències; caldrà tenir-ho molt en compte per treballar aquest objectiu. Primerament convé puntualitzar que la paraula compassió no és estàtica, no es tracta de contemplar l’objecte o persona digna de compassió i sentir-ne llàstima sinó que a l’hora hem d’estar decidits a treballar per evitar o millorar la situació de la qual ens n’hem compadit. En segon lloc, haurem de tenir ben present la creativitat; avui en dia hem de promoure idees originals i innovadores per desvetllar la consciència per a la solidaritat. En tercer lloc, hem de ser conscients que la globalització permet la lliure circulació de béns i serveis però no de les persones i els seus drets. En realitat exigeix als educadors, (pares, professorat) sensibilitat i enginy per acostar allò que s’estudia al col·legi o s’aprèn en la família a: - La vida dels infants i joves per tal que trobin sentit a allò que ensenyam i que el farà realment competent. - A la realitat, al món desigual i injust que la globalització ha produït. - A allò concret, a sentir-nos responsables dels nostres actes i de les seves conseqüències i a comprometre’ns a participar activament per defensar els drets de tots i canviar allò que es considera injust.  Per fer possible una globalització més humana, haurem de: ·         Despertar la consciència per a la solidaritat i l’ajuda mútua. ·         Usar de forma creativa els mitjans de comunicació. ·         Educar les emocions per viure en un món tecnificat. ·         Utilitzar les xarxes socials per propagar els valors universals. ·         Treballar per a la justícia social, la democràcia i la pau. ·         Estimular actituds positives per a la convivència amb altres grups i nacions. ·         Ser compassiu davant el patiment, la injustícia i el dolor. ·         Viure la transcendència,  més endins i més lluny. ·         Humanitzar la comunicació. ·         Sentir-nos responsables de la bona salut del planeta. Tal vegada l’objectiu que ens proposam és massa ambiciós però paga la pena treballar amb entusiasme tot el curs per deixar aquest món millor del que l’hem trobat.   Equip directiu

LA CONSTÀNCIA

“..per fer que una flama estigui sempre encesa, no hem de deixar de posar-li oli..”

Mare Teresa de Calcuta

És ben cert que, si ens podem aturar a pensar sobre les motivacions que ens encoratgen a seguir el nostre camí personal i col·lectiu, no manquen vivències i situacions que no sempre han estat fàcils. Els éssers humans disposam d’uns mecamismes  que  fan possible aconseguir reptes increïbles. Parlam de moltes aptituds que ens possibiliten la realització d’un tipus de raonament abstracte, de consciència i d'emocions complexes. La constància és tot allò necessari per superar tot tipus d’entrebancs i situacions; ens encoratjam i ens decebem, n’hem de ser conscients i no perdre la perspectiva de la fermesa. Requereeix d’un component: l’esforç, que hem de reconèixer, tot i que sovint no sigui gaire seductor, ja que si podem aconseguir els nostres objectius sense esforçar-nos, tenim tendència a fer-ho. Com a pares i docents, necessàriament hem de posar en valor tota la dimensió del significat de la paraula constància, perquè els nostres fills i alumnes entenguin que és necessària, i alhora imprescindible, en la societat actual que vivim.  Marcarà de manera significativa la seva formació integral i el seu futur personal i, sobretot, els farà créixer. Tots coneixem exemples de caire individual i col·lectiu que ens han duit al progrés general; a més, els infants no en són aliens i representen per a ells models d’actuació i d’esforç: hem d’ajudar-los a potenciar aquest valor. La constància representa una tensió, un desgast, un treball físic i psíquic que ens esgota, però que deixa un pòsit  que ens fa viure sensacions extraordinàries. No podem permetre que la flama s’apagui. Ramon Company                                                                                                 Col·legi Verge de Monti-sion.  Porreres

CONSTRUÏM UN MÓN NOU PEL RESPECTE I L’ESFORÇ

Avui, i tal vegada més que mai, la nostra societat compta amb diversos i atractius predicadors de valors: un grup de música, una pel·lícula, una sèrie de televisió, els espots publicitaris... Però el valor de l’ecologia té un del màxims  predicadors en la figura de Déu. La presència de l’espiritualitat cristiana en la naturalesa és tan antiga com la transfiguració de Jesús al cim d’una muntanya, el seu baptisme al riu Jordà, el seu moment d’oració al desert o caminant sobre les aigües del llag Tiberíades. I com tants de sants, des de San Francesc d’Asís a San Juan de la Cruz, varen tenir tan present que la Naturalesa era una metàfora del fet diví. Però no ens plantejan des d’aquestes paraules deixar tots els nostres bens materials per dedicar-nos per complet a continuar l’obra de Déu, ni incorporar-nos a treballar a una d’aquelles grans “organitzacions verdes”. Ens plantejam integrar un valor que troba en la protecció del medi ambient una forma de servir els altres. Viure aquest valor en la mesura de les nostres possibilitats i amb accions concretes es pot fer des d’aquí i ara; des de ca nostra, des dels nostres projectes de família. Ser una família més ecològica no és complicat. I és un aprenentatge que es pot fer junts. Adults i nins aprenen, els uns dels altres, mesures senzilles que poden començar per comprar només allò necessari, reduir, reutilitzar, reciclar, consumir aliments de temporada, aprofitar el llum natural... i, en definitiva, adquirir un compromís de vertaders encarregats i protectors mediambientals. La clau i fonament d’aquest valor es basaria a considerar com a propi tot allò que ens envolta. Si adoptam aquestes mesures a ca nostra i a l’entorn més proper (al lloc de treball, al carrer, al parc, a les zones verdes...),  integrarem aquests costums i valors ecològics com una cosa natural, i aquests hàbits guiaran les nostres vides. Cal demostrar un seriós compromís per al benestar nostre i dels altres, amb qui  hem de solidaritzar-nos  per realitzar una tasca més efectiva; i no per modes ni fanatismes, sinó per la ferma determinació de preservar l’obra de Déu.  Per què deu ser que aquelles obres que pertorben, amenacen o incideixen negativament sobre la fe cristiana –materialisme, consumisme...- són al mateix temps les que tenen negatives repercussions sobre la Creació?   Maria Àngels Pizà Mula Professora CC Beata Francinaina Cirer d’Inca