En el mes de març parlam de compassió. Arriba la setmana santa i a tots ens vénen al cap les imatges de la passió de Crist, l'exemple que ell ens donà d'amor sens mesura.
La paraula compassió arriba molt més lluny que tot això. Podríem parlar de compartir sofriments, de voluntats, d'alleugerir les penes dels altres, de necessitats de ser compassius.
Podríem parlar molt; però
aquesta societat que vola en lloc de caminar, aquesta societat que ens empeny
sempre i ens fa viure a un ritme trepitant, la nostra societat, necessita que
parlem clar, directe i sense embuts.
LA COMPASSIÓ HA MORT!
Avui dia vivim una època
de forts contrasts: grans fortunes i grans pobreses conviuen una veïnada de
l'altra. El nostre entorn està fortament protegit i cuidat en un país (X),
mentre que al país veí (Y) es contamina sens mesura.
I parlant d'educació, i
tocant de peus a terra, unes famílies la valoren, la cuiden, la respecten, fan
camí amb els mestres, mentre altres famílies simplement no presenten una
actitud gaire col·laboradora en la tasca educativa que hauríem de fer entre
tots, família i escola.
Senyores i senyors, és
hora que ens posem tots les piles!
|
Els
nins han de salvar la humanitat. Els nins són i seran sempre el futur. En
ells hem de dipositar les nostres esperances i els nostres millors desitjos,
i per ells hem de lluitar, treballar i remar cap endavant.
Tornem a fer renéixer la compassió
dins de cada un de nosaltres, facem nins i nines del present i del futur
empàtics. Ells han de sofrir (sí, ho heu sentit bé), han de sofrir amb el
dolor dels companys, han d'aprendre a posar-se al lloc de l'altre, han de
començar a valorar-se com a afortunats (dins de les mancances que cada casa
pugui viure). S'ha d'haver acabat la por que els nostres nins descobreixin la
realitat d'allò que els envolta. Tots sabem que, en la mesura que les seves
capacitats de raonar i meditar van madurant, cada vegada es van fent més i
més preguntes. Contestem els seus dilemes, contem-los allò que els preocupa,
o allò que no entenen, o allò que poden o estan preparats per poder digerir,
i així aconseguirem que allò que els envolta cada vegada els preocupi més.
Tots nosaltres hem de demostrar
que tenim voluntat d'aconseguir millores, tant en la nostra vida com en la de
la gent que ens enrevolta, i sols d'aquesta forma els nins beuran d'aquest
beuratge màgic i voldran fer de la utopia una forma de vida.
Maria Antònia Lliteras
|
