La solidaritat només és possible si tots som solidaris.
Mostrar la solidaritat, la compassió i el bon tracte en la relació amb els altres és fonamental en el nostre creixement personal.
La solidaritat forma part de l’objectiu anual proposat per a aquest curs a les nostres escoles -Responsables i solidaris per humanitzar el món-. També es reflecteix en el logotip que simbolitza aquest objectiu, moltes mans de colors, petites i grans. Solidaritat és una paraula que volem omplir de contingut, dia a dia, fins arribar a una disposició habitual per a l’ajuda mútua. La solidaritat és l’ajuda que es dona entre persones que majoritàriament no es coneixen però que estan assabentades de l’existència d’unes i altres, de les seves dificultats, dels seus problemes. La solidaritat és ajudar el més dèbil, qui no coneixem personalment però de qui en sabem les mancances i els patiments.
Quan pensam en la solidaritat, de vegades només ens ve al cap la idea de donar a algú alguna cosa que li manca, la qual cosa es defineix bàsicament com a caritat. Amb una actitud solidària, en canvi, qui ajuda es fa responsable d’aquesta ajuda que ofereix. Per això no només ens hem de quedar amb el fet de donar en el sentit material, no només es tracta de donar algun import econòmic, sinó d’oferir ajuda a qui la necessiti. Aquesta actitud es pot materialitzar de moltes maneres: Dedicar temps a escoltar algú, aportar el nostre coneixement i la nostra experiència, compartir vivències, oferir temps de qualitat... Solidaritat significa això: tenir la capacitat i la voluntat d’ajudar altres persones.
D’altra banda, en parlar de solidaritat sovint pensam en persones o col·lectius llunyans. Cal tenir en compte la gent propera, perquè de ben segur hi ha persones aprop que també necessiten la nostra solidaritat.
Ens hem de sentir solidaris quan som conscients que hi ha persones que tenen menys que nosaltres (no només ens referim a coses materials) a qui podem ajudar d’alguna manera. Les persones som intuïtives i podem esbrinar quina és la millor manera d’ajudar en cada cas.
Tots som vulnerables i depenem els uns dels altres. Tots necessitam altres persones. Estam vinculats, relacionats, connectats. Per aquesta raó, dins el marc de l’escola és del tot necessari fomentar- i així ho intentam fer cada dia - accions encaminades a fer brollar aquesta solidaritat. Des d’aquí animam totes les famílies perquè també ho tenguin present en el seu dia a dia. Ha de ser un repte per a tots nosaltres com a comunitat educativa que som.
Catalina M. Amengual
