|
Abans de començar, hem de saber què significa la paraula compassió. Si
ho cercam en el diccionari de la
Llengua catalana, trobarem la següent definició: “Sentiment
amb què hom pren part en el sofriment d’altri”. Per tant, podríem definir compassió com el
sentiment de tristesa que produeix
veure patir algú i que impulsa a aliviar el seu dolor o patiment, a
posar-hi remei o a evitar-lo.
Avui en dia, la
nostra societat viu uns moments complicats, on percebem un gran sofriment a
moltes famílies que es troben a l’atur i tenen dificultats per poder arribar
a final de mes amb un plat a la taula; també
sabem que hi ha empresaris que fan un gran esforç per poder mantenir
la seva empresa viva i també els seus treballadors; o la impotència dels
joves que veuen els seus familiars i amics patir...
Per tot això, crec
que és necessari entendre que la compassió i l’empatia són uns sentiments que
van units, sempre entenent l’empatia com la capacitat de posar-se en la pell
de l’altra persona i comprendre el seu estat emocional.
Ser compassiu vol dir
sentir llàstima? La resposta és no, i no hem de confondre sentir compassió
per algú amb tenir-ne llàstima. La compassió et fa sentir prop de l’altra
persona i te n’adones que, en les mateixes circumstàncies, tu podries haver
reaccionat de la mateixa manera. Sentir compassió és tractar els altres com
un mateix voldria ser tractat. Sentir llàstima és diferent, és posar-te per
sobre d’aquella persona creient-te millor que ella i, fins i tot, arribar a
ridiculitzar-la.
|
|
necessitats, sense tenir en compte races ni classes
socials, no només en l’aspecte material sinó que també donant fe, amor,
confiança i estimació. També ens ensenya com, per ser compassius, hem de
saber veure, sentir, commoure’ns, posar-hi les mans, dedicar-hi el nostre
esforç, el nostre temps i els nostres recursos com va fer aquell bon
samarità.
Al
llarg de la història, hem conegut altres persones compassives que han
aconseguit fer moltes coses bones pels altres, per amor al proïsme, arriscant
la seva pròpia vida. És el cas, per exemple, d’Irene Sandler, una infermera
polaca catòlica que va salvar la vida de més de 2500 nins jueus condemnats a
perdre la seva vida en l’holocaust. També coneixem tots la gran tasca que va
dur a terme la mare Teresa de Calcuta o Vicenç Ferrer a l’Índia; o la lluita
que encara avui encapçala Pedro Casaldáliga, un religiós espanyol, bisbe
emèrit a Brasil, que lluita pels drets dels més desfavorits. Tot això moguts,
simplement, per amor a l’altra persona.
La
compassió és una virtut lligada a l’empatia que necessita una acció positiva,
ja que ser compassiu implica fer alguna cosa cap als altres. Des de l’escola,
treballam aquesta acció positiva i intentam que els nostres alumnes treballin
la competència emocional perquè siguin capaços de prendre consciència de les
seves pròpies emocions i de les emocions dels altres. D’aquesta actitud
compassiva neixen les campanyes solidàries que duim a terme al llarg del curs
escolar.
La compassió dignifica, beneficia i fa més humà tant a
qui l’ofereix com a qui la rep.
Com diu el Dalai Lama: “Si vols que els altres siguin
feliços, practica la compassió. Si vols ser feliç tu, practica la compassió.”
|
Antònia Pou Salas
Nostra Senyora de Gràcia (Llucmajor)
