dijous, 4 de desembre del 2014

COMPASSIÓ. POSAR EL COR PROP DELS NECESSITATS



Abans de començar, hem de saber què significa la paraula compassió. Si ho cercam en el diccionari de la Llengua catalana, trobarem la següent definició: “Sentiment amb què hom pren part en el sofriment d’altri”.  Per tant, podríem definir compassió com el sentiment de tristesa que produeix  veure patir algú i que impulsa a aliviar el seu dolor o patiment, a posar-hi remei o a evitar-lo.
           
            Avui en dia, la nostra societat viu uns moments complicats, on percebem un gran sofriment a moltes famílies que es troben a l’atur i tenen dificultats per poder arribar a final de mes amb un plat a la taula; també  sabem que hi ha empresaris que fan un gran esforç per poder mantenir la seva empresa viva i també els seus treballadors; o la impotència dels joves que veuen els seus familiars i amics patir...

            Per tot això, crec que és necessari entendre que la compassió i l’empatia són uns sentiments que van units, sempre entenent l’empatia com la capacitat de posar-se en la pell de l’altra persona i comprendre el seu estat emocional.

            Ser compassiu vol dir sentir llàstima? La resposta és no, i no hem de confondre sentir compassió per algú amb tenir-ne llàstima. La compassió et fa sentir prop de l’altra persona i te n’adones que, en les mateixes circumstàncies, tu podries haver reaccionat de la mateixa manera. Sentir compassió és tractar els altres com un mateix voldria ser tractat. Sentir llàstima és diferent, és posar-te per sobre d’aquella persona creient-te millor que ella i, fins i tot, arribar a ridiculitzar-la.

            El model més clar de persona compassiva el trobam en Jesús, qui va fer de la compassió el seu estil de vida. Jesús sentia molta empatia i, per això, era capaç de comprendre i compartir els sentiments dels qui  sofrien. Ell ens explicà la compassió amb la paràbola del bon samarità, que ens ensenya que hem d’ajudar els


necessitats, sense tenir en compte races ni classes socials, no només en l’aspecte material sinó que també donant fe, amor, confiança i estimació. També ens ensenya com, per ser compassius, hem de saber veure, sentir, commoure’ns, posar-hi les mans, dedicar-hi el nostre esforç, el nostre temps i els nostres recursos com va fer aquell bon samarità.

            Al llarg de la història, hem conegut altres persones compassives que han aconseguit fer moltes coses bones pels altres, per amor al proïsme, arriscant la seva pròpia vida. És el cas, per exemple, d’Irene Sandler, una infermera polaca catòlica que va salvar la vida de més de 2500 nins jueus condemnats a perdre la seva vida en l’holocaust. També coneixem tots la gran tasca que va dur a terme la mare Teresa de Calcuta o Vicenç Ferrer a l’Índia; o la lluita que encara avui encapçala Pedro Casaldáliga, un religiós espanyol, bisbe emèrit a Brasil, que lluita pels drets dels més desfavorits. Tot això moguts, simplement, per amor a l’altra persona.

            La compassió és una virtut lligada a l’empatia que necessita una acció positiva, ja que ser compassiu implica fer alguna cosa cap als altres. Des de l’escola, treballam aquesta acció positiva i intentam que els nostres alumnes treballin la competència emocional perquè siguin capaços de prendre consciència de les seves pròpies emocions i de les emocions dels altres. D’aquesta actitud compassiva neixen les campanyes solidàries que duim a terme al llarg del curs escolar.

La compassió dignifica, beneficia i fa més humà tant a qui l’ofereix com a qui la rep. 

Com diu el Dalai Lama: “Si vols que els altres siguin feliços, practica la compassió. Si vols ser feliç tu, practica la compassió.”

Antònia Pou Salas
Nostra Senyora de Gràcia (Llucmajor)