Desenvolupar les pròpies capacitats i habilitats per posar-les al servei dels altres.
Per un tema del qual els darrers anys es parla tant i s’estudia tant, he trobat en les paraules del nostre Papa Francesc un gran missatge per reflexionar.
“ Una Església pobra i per als pobres “. “ No oblidem mai que el vertader poder és el servei”. “ Tenir cura dels més pobres, dels més dèbils, de qui té gana, set, si és estranger, o està malalt o a la presó”.
Aquests missatges ens poden servir per situar-nos i refrescar-nos la memòria per començar la nostra reflexió.
Els darrers anys som testimonis del sofriment, no sols econòmic, sinó també social i moral, que ha afectat i està afectant persones i famílies de la nostra societat. Podem escoltar i mirar les notícies diàries sobre els països pobres per tenir una idea del que està passant, però també seria interessant pegar una ullada al nostre entorn més pròxim i familiar a on, de ben segur, també trobam situacions de pobresa i sofriment. No ens podem oblidar dels infants i joves que viuen a la pobresa, que no poden cobrir les necessitats bàsiques, que no tenen un entorn familiar, ni social, per poder créixer, educar-se i desenvolupar-se adequadament.
I tornant a les paraules del Papa Francesc: “ La paraula “solidaritat” està un poc “desgastada” i a vegades s’interpreta malament, però la paraula “solidaritat” és molt més que alguns actes esporàdics de generositat. Suposa crear una nova mentalitat que pensi en termes de comunitat, de prioritat de la vida de tots sobre l’apropiació dels béns per part d’alguns”.
Per una altra banda, també ens podem adonar que aquesta pobresa i aquest mateix sofriment ha generat un moviment de generositat en persones, agrupacions socials o institucions . Moviments d’ajuda i col·laboració amb els més necessitats. Moviments que ens convé conèixer i als quals des de l’escola o la família ens podem acostar i col·laborar amb ells : Càritas , Mans Unides...
Però també necessitam que els governants mirin més enllà dels seus propis interessos i es comprometin de debò. De nou en paraules del nostre Papa, necessitam “ un compromís social que sigui transformador de les persones i de les causes de la pobresa, que denunciï la injustícia, per alleujar el dolor i el sofriment, i que sigui capaç d’oferir propostes concretes que ajudin a posar en marxa el missatge transformador de l’Evangeli i assumeixi les implicacions de la fe i la caritat”.
La caritat la podem viure a les relacions més quotidianes: família comunitat, escola, petits grups...
Hem de fomentar aquesta caritat al nostre entorn més pròxim, per després poder arribar més lluny. Anem a predicar amb l’exemple . Anem a conèixer la nostra realitat més pròxima i a aportar el nostre granet d’arena per desenvolupar les nostres pròpies capacitats d’ajuda als altres i posar-les al servei dels més necessitats. Seria la nostra aportació com a escoles de les Germanes de la Caritat i del vertader poder del servei als que més ho necessiten.
M Reme Sánchez
CEI Sant Vicenç de Paül
Port de Pollença
