CAMINAR EN L’AMOR I LA BELLESA OBRIRÀ EL TEU COR AL MÓN I TOTES LES RELACIONS.“

“Només es veu bé amb el cor. L’essencial és invisible per als ulls”    (Saint-Exupéry ) Fou llavors que aparegué la guineu. - Hola, bon dia – digué la guineu. - Bon dia – respongué amb finesa el petit príncep -. Qui ets? Ets molt bonica. - Sóc una guineu – digué la guineu. - Vine a jugar amb mi – digué el petit príncep -: Estic molt trist... - No puc –va  contestar la guineu -. No hi puc jugar amb tu. No estic domesticada. - Ah! perdona. Cerco els homes... Què vol dir “domesticar”? - És una cosa molt oblidada – respongué la guineu -. Vol dir “crear lligams”. - Crear lligams? Sí – continuà la guineu -. Jo no tenc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Però si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu serà per a mi únic al en món. Jo seré per a tu única al món.                  El petit príncep ( capítol 21 ).          L’acte i l’efecte de caminar se’ns pot presentar a través de moltes cares i colors ben diferents: anar i tornar del treball o l’escola, passejar amb la família o els amics, anar de “compres”, sortir d’excursió, practicar l’exercici físic, etc. Però si a l’acte i a l’efecte de caminar hi afegim la idea d’acomplir-lo en l’amor i en la bellesa, sens dubte ens trobarem amb uns conceptes que ens situaran en un món i una realitat més alta. En definitiva, en uns altres camins: el camí de la pau i el perdó, el camí de l’afecte i la caritat, el camí de la veritat i la saviesa, el camí de la gratitud i la humilitat... Tots ells són camins que ens guiaran com els estels en la nit més fosca. Són camins que de manera inequívoca i transversal conflueixen en el més ample i segur de tots: el camí que ens obre el nostre cor al món i als altres.          Així, aquests camins seran els valors essencials i innegociables que ens caldrà educar com a pares i ensenyants entre els nostres fills i estudiants: éssers singulars que es troben en una etapa formativa especialment sensible i crítica davant els reptes de la pròpia condició humana i del seu entorn immediat. Convé, doncs, donar rostre i sentit des de la llar i les escoles a la nostra acció educativa i cultivar-los amb especial inquietud també en la intel·ligència espiritual. Conseqüentment, per tal d’aprendre a caminar en l’amor i en la bellesa podem:     * Ensenyar-los a saber destriar els autèntics valors que fan créixer la persona més humana. Lluny dels contravalors que a través d’estereotips i mites la societat actual proposa tan sovint com a eix vertebrador d’una vida pretesament més sana i feliç.     * Fomentar aquells valors cristians i universals que els facin ciutadans més cultes, informats, educats i sensats, perquè tenguin cura de la veritat i de la justícia, i cerquin la felicitat en la responsabilitat i el compromís.     * Transmetre’ls la competència intel·lectual i emocional indispensable que els garanteixi un millor futur social i laboral. Lluny de la mediocritat i la divisa del “tot val”, ben fomentat entre altres per la televisió i certs patrons culturals a la moda.     * Reforçar-los la seva capacitat de relacionar-se amb l’entorn i amb els altres,  d’entendre i d’atendre l’altre, sense exclussivismes de cap tipus, a fi de crear lligams estables i perdurables. Fer-los veure que la simpatia ens porta a enamorar-se, però l’empatia ens porta a l’amor.           De manera semblant a com el petit príncep emprèn a caminar més enllà del seu petit planeta cercant la humanitat - és a dir les persones i els seus valors -, cal que facen camí plegats en l’amor i en la bellesa i obrir el nostre cor. Mahatma Ghandi afirmava que les tres quartes parts de les misèries i malentesos en el món s’acabarien si les persones es posassin en les sabates dels seus adversaris i entenguessin el seu punt de vista. Segurament així ens trobaríem en un món més alt i més lluny.     - Començ a entendre – digué el petit príncep -. Hi ha una flor... Bartomeu Bagur Col.legi Ramon Llull. Santa Maria del Camí.